El 60,7% dels gironins fan servir habitualment el català, segons un estudi pioner

Un 60,7% dels gironins i gironines fan servir habitualment el català, ja sigui com a llengua única (38,7%) o combinada amb altres llengües (22%). Són els resultats extrects de l’Enquesta d’usos lingüístics de la ciutat de Girona que s'han presentat aquest dilluns a la tarda al Centre Cívic Sant Narcís. L'estudi també conclou que el català és especialment present en àmbits com el petit i gran comerç, la restauració, l’esport i els centres de salut, i que un de cada quatre habitants el manté fins i tot quan l’interlocutor li respon en castellà, una proporció superior a la mitjana catalana.

L’anàlisi apunta, a més, una evolució positiva en la transmissió intergeneracional: el percentatge de persones que parlen català amb els fills és més alt que el de les que el van rebre dels seus pares. Tot i això, el retrat sociolingüístic recorda també que quatre de cada deu gironins no han nascut a Catalunya, un factor que incideix de ple en el paisatge lingüístic de la ciutat.

Tots aquests resultats s’han presentat públicament aquest dilluns a la tarda en un acte sota el títol «I tu, en quina llengua vius?». La sessió ha comptat amb la participació de la periodista i humorista Elisenda Pineda i del divulgador i creador de continguts Long Li Xue, que han conduït una conversa sobre llengua, identitat, convivència i hàbits lingüístics amb un to directe i sense tabús.

Un estudi pioner a Catalunya

La trobada ha servit per donar a conèixer el primer estudi sociolingüístic municipal impulsat per l’Ajuntament de Girona i elaborat per la Universitat de Girona. La tinenta d’alcaldia i regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme, ha dit que “aquest estudi sobre el català a Girona ens dona una mirada rigorosa i ajustada sobre com parlem, quan parlem i per què deixem de parlar català en determinats contextos”. També ha defensat que l’objectiu és convertir aquestes dades en polítiques útils perquè “el futur de la llengua es decideix sobretot al carrer, a les botigues, a les escoles i a les converses de cada dia”.

A l’acte també hi ha intervingut la investigadora responsable de l’estudi, Carla Ferrerós, professora de la UdG i de la Universitat de Perpinyà, que ha contextualitzat els resultats de l’enquesta. La sessió ha combinat l’humor i el monòleg amb la reflexió acadèmica i institucional.

La llengua, explicada des de la platea

La part final de l’acte ha tingut un to més participatiu, quan Long Li Xue ha baixat a la platea per preguntar als assistents, en primera persona, en quina llengua viuen. Entre el públic hi havia comerciants, joves migrants, aprenents de català, voluntaris lingüístics i professorat de persones adultes, que han compartit experiències pròpies i han posat veu a una realitat diversa.

Hi han assistit membres de l’Associació de Comerciants Girona Centre, Girona Buddies, Associació Atzavara, Joves pel Català, Xarxa pel Català i del Centre de Formació d’Adults de Girona. L’estudi es completarà en els pròxims mesos amb nous encreuaments de dades i grups focals, amb la voluntat d’elaborar a finals d’any un informe amb propostes concretes per fomentar l’ús del català a la ciutat.