Un estudi de la UdG revela una comunitat hondurenya a Girona majoritàriament femenina i jove amb fragilitat econòmica

La comunitat hondurenya resident a Girona i la seva àrea urbana és majoritàriament femenina, jove i amb un nivell formatiu rellevant, però alhora arrossega una situació de fragilitat econòmica i una bossa important d’irregularitat administrativa. Aquest és un dels principals retrats que dibuixa l’estudi «La comunitat d’origen hondurenya a Girona: Anàlisi de vulnerabilitats, perills i actius, i propostes d’actuació», elaborat pel Grup de Recerca en Ciència Política de la Universitat de Girona (UdG) i finançat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

Els resultats es van presentar el passat dissabte 13 de juny al matí a l’Ateneu Eugenienc, en una trobada amb persones i representants de col·lectius d’origen hondureny. La sessió va servir per exposar les conclusions del treball i, posteriorment, obrir un espai de debat i reflexió a través de dinàmiques participatives. La jornada es va tancar amb un concert de la Marchingband Girona i una mostra de gastronomia hondurenya.

L’estudi, qualificat de pioner, es basa en 322 enquestes, una vintena d’entrevistes en profunditat, treball etnogràfic i recerca documental. El treball ofereix una fotografia àmplia de la comunitat hondurenya al territori i analitza aspectes com l’origen, les trajectòries migratòries, la situació socioeconòmica i les expectatives de futur d’un col·lectiu que ha crescut de manera notable durant les darreres dues dècades.

Una comunitat jove, femenina i amb dificultats econòmiques

Segons les dades recollides, el 77% de la comunitat és formada per dones i l’edat mitjana se situa en els 34 anys. A més, el nivell educatiu és remarcable: el 59% té estudis secundaris i el 25,7% compta amb estudis universitaris. La majoria va arribar a Catalunya en edat jove, amb una mitjana de 24 anys, i acumula uns 12 anys de residència al país.

Pel que fa a l’origen, set de cada deu persones provenen del departament de Francisco Morazán, sobretot de Tegucigalpa i Talanga. Els principals motius de migració són els econòmics (49%) i els familiars (39%), i més de la meitat de les persones enquestades van arribar pel seu compte. L’estudi diferencia quatre onades migratòries, des del cicle expansiu anterior al 2007 fins al repunt posterior a la pandèmia.

En l’àmbit legal, el 58% ja disposa de nacionalitat espanyola, mentre que un 22% té permís de residència i un 20% continua sense documentació. Territorialment, la major part resideix a Girona ciutat (70%) i, en segon lloc, a Salt (16,8%).

L’informe també posa el focus en les dificultats materials. El 68% assegura que tindria problemes per afrontar una despesa imprevista, tot i que gairebé la meitat, un 47%, envia remeses a Hondures, sobretot les persones amb fills al país d’origen. En el mercat laboral, els sectors més habituals són la neteja i el treball domèstic (19%), la restauració (9%), el comerç (8%) i les cures (7%), amb una forta divisió de gènere entre feines feminitzades i ocupacions masculinitzades.

Malgrat aquestes dificultats, la salut autopercebuda és bona o molt bona en el 84% dels casos. Ara bé, les persones sense documentació afirmen patir més problemes de salut i també més situacions de discriminació. En conjunt, un 20% assegura haver-ne patit.

Pel que fa a les expectatives de futur, el 43% valora positivament la seva situació a Catalunya, mentre que un 72% considera dolenta o molt dolenta la situació a Hondures. Aquesta diferència ajuda a explicar que només un 23% tingui una intenció clara de tornar, mentre que un 44% ho descarta del tot.

Per al grup de recerca, totes aquestes dades permeten entendre millor una comunitat plenament integrada en el teixit social gironí i ofereixen informació útil per a administracions, entitats i responsables públics que treballen en integració, cohesió social i planificació comunitària.