La lluita contra tot tipus de plagues a Girona

L’Ajuntament de Girona va fer durant el 2024, l’últim del qual es disposa de dades, un total de 930 actuacions d’assessorament, gestió i control de plagues a la ciutat. Aquestes tasques les assumeix directament la Brigada Municipal de control de plagues i animals, formada per quatre persones, que actua en equipaments municipals, centres educatius, clavegueram, via pública i en resposta a avisos ciutadans.

Les plagues urbanes amb més incidència a Girona són històricament les causades per rosegadors —com ratolins, rata de claveguera i rata negra— i per paneroles, sobretot l’oriental i l’americana al clavegueram, i la germànica en espais com les cuines. Durant el 2024, les actuacions més nombroses van ser precisament les relacionades amb rosegadors, amb 325 intervencions, i paneroles, amb 305. També es van registrar 140 actuacions per abelles i vespes, de les quals 27 corresponien a vespa asiàtica o vespa velutina.

La brigada va intervenir en 238 equipaments municipals, 136 centres educatius i va fer 7 actuacions a La Sopa dins del Programa de control integrat de plagues. A més, va atendre 395 peticions internes d’equipaments i personal municipal i 598 queixes de particulars, rebudes principalment a través de la Bústia d’avisos.

Pel que fa al mosquit tigre, l’Ajuntament va mantenir el control larvari als embornals de la via pública mitjançant una empresa externa, Pest Control 2000. Les tasques de control larvari del 2024 es van concentrar en els principals focus de cria del mosquit tigre a la via pública, sobretot en embornals i reixes de desaigua que acumulen aigua, classificats com de risc alt o en mal estat, i que representen el 90% dels embornals de la ciutat. També es van prioritzar els sectors amb més risc de propagació d’arbovirosis i les zones amb vegetació abundant, on els mosquits poden refugiar-se.

Vespa asiàtica

Els pobles gironins la controlen amb una combinació de detecció ciutadana, registre dels nius, valoració tècnica del risc, retirada professional quan hi ha perill, i en alguns casos trampeig preventiu de reines. La idea ja no és tant erradicar-la -es dona per molt difícil- sinó contenir-ne l’expansió i minimitzar riscos, sobretot en espais públics, zones urbanes, entorns escolars, parcs, hortes i àrees fluvials. La base és el protocol de gestió local impulsat amb el suport de la Diputació de Girona i el Cilma, pensat precisament perquè els municipis sàpiguen com actuar quan reben avisos de nius o possibles vespers. La Diputació també posa a disposició dels ens locals l’eina Sitmun - Vespa asiàtica, que serveix per registrar nius, ubicació, hàbitat, risc i actuacions fetes.

A la ciutat de Girona, per exemple, l’Ajuntament, mitjançant la Brigada municipal de control de plagues, s’encarrega del control, retirada i inactivació dels nius de vespa asiàtica que es detecten a la via pública, d’acord amb els criteris establerts pel Protocol de gestió local de la vespa asiàtica (Diputació de Girona, Cilma i Minuartia). El protocol es basa en una valoració del risc per a cadascun dels nius detectats en funció de la freqüentació de persones, l’època de l’any, la distància i l’alçada. A més a més, les dades d’avisos i de les actuacions es registren a la plataforma d’edició de cartografia de vespa asiàtica de Sitmun de la Diputació.

En relació als 140 avisos rebuts l’any 2024 - lúltim del qual es tenen dades, per vespes o abelles a la ciutat, 27 serien de vespa asiàtica. D’aquest, 17 nius es van inactivar amb biocides i retirats , un retirat ja estava inactiu i nou no es van retirar. Es van trobat nius amb vespes actives fins al mes de desembre.

Subscriu-te per seguir llegint