Protecció Civil de Girona busca nous membres: «Els voluntaris no som herois, però sempre hi som per ajudar»

Quanta gent formen actualment l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Girona i quanta en necessitarien per treballar amb més comoditat?

J.S: Actualment som una vintena de persones. Més que una xifra concreta, el que busquem és diversificar perfils i reforçar les diferents àrees de l’associació. Cada vegada fem més coses: xerrades a escoles, activitats als centres cívics, organització del material, preparació d’emergències o serveis preventius. La idea seria poder passar d’aquests 20 voluntaris a una trentena de persones actives.

M.C: Cal tenir en compte que no tothom pot estar disponible sempre. No és una feina amb torns establerts ni horaris fixos, sinó que cadascú hi dedica el temps que pot. Per això, com més persones siguem, més fàcil és garantir que hi hagi voluntaris preparats i disponibles quan calgui.

Per què han decidit fer ara una crida per incorporar nous voluntaris?

J.S: L’associació farà dotze anys a finals d’any i, des de l’inici, no s’havia fet mai una captació com aquesta. Quan es va crear, sí que es va fer una trobada oberta a la ciutadania, però després la gent ha anat entrant i sortint de manera més natural. Ara, amb tots els canvis i amb la predisposició que hi ha per fer més coses, creiem que és un bon moment per reforçar-nos.

M.C: Necessitem poder cobrir millor totes les àrees. Ara potser hi ha tres persones que fan xerrades a les escoles, però si en fóssim cinc o sis seria més fàcil. I el mateix passa amb la part de material, la formació o la preparació d’emergències. L’objectiu és que les tasques no depenguin sempre de les mateixes persones i que l’associació pugui créixer amb més comoditat.

La gent sap realment què fa Protecció Civil o encara ho associa només a grans emergències?

J.S: La tasca bàsica del voluntariat de Protecció Civil és l’acollida i l’atenció a la població quan hi ha una emergència, sobretot quan hi ha persones que no poden tornar a casa o que han quedat afectades. Però, si tot va bé, això passa poques vegades. La resta és tota la feina del dia a dia: preparar material, fer serveis preventius en actes com Fires, Temps de Flors, la Cavalcada de Reis o curses, i reforçar cada vegada més la formació a escoles, instituts i centres cívics sobre autoprotecció i prevenció.

M.C: Crec que no sempre se sap tot el que fem. Per això, en la sessió que vam fer al centre cívic vam voler ensenyar les diferents àrees de treball. No és només el moment de l’emergència. Per poder-hi ser quan passa alguna cosa, abans cal preparar-se, tenir el material a punt i saber com treballem entre nosaltres.

Quina és la feina que fan en un dia normal, quan no hi ha cap emergència visible?

J.S: Hi ha molta feina que no es veu. Preparar material, revisar-lo, tenir clar què podem necessitar en una emergència i organitzar-nos perquè, si algun dia cal actuar, tot estigui a punt. També fem serveis preventius i cada vegada volem donar més pes a la formació de la població, tant a infants i joves com a persones grans, perquè la prevenció comença abans que hi hagi una emergència.

M.C:Per ser-hi el dia de l’emergència, abans ens hem d’haver preparat. També aprofitem els serveis preventius, com Temps de Flors o Fires, per practicar com treballem, com funcionen les emissores i com ens coordinem. Encara que en principi no hagi de passar res, aquests dispositius ens ajuden molt a estar preparats i a conèixer millor la ciutat.

Quin perfil de persona busquen? Cal tenir coneixements previs d’emergències, sanitat o seguretat per apuntar-s’hi?

J.S: Qualsevol perfil pot entrar a Protecció Civil. L’únic requisit mínim és tenir 18 anys i viure a Girona o molt a prop, perquè som una associació municipal. Hi ha tasques molt diverses: serveis preventius, formació a escoles, feina de magatzem, preparació de material o tasques més d’ordinador i planificació. No cal tenir una forma física especial ni coneixements previs, perquè la formació es fa dins l’associació.

M.C: Sí que cal tenir aquest esperit d’ajudar i una certa responsabilitat. Som voluntaris, però si dius que vas a un servei has d’estar en condicions i has de poder treballar amb altres persones.

Quin compromís de temps es demana a un voluntari? És compatible amb feina, estudis o família?

J.S: Tenim estudiants, treballadors, autònoms, funcionaris i jubilats. Cadascú adapta la seva disponibilitat. No demanem un nombre d’hores concret, sinó ganes d’implicar-se. I cal tenir clar que és voluntariat al cent per cent: no hi ha cap compensació econòmica.

M.C: La voluntarietat no és el mateix que la disponibilitat. Hi ha dies que voldries ser-hi, però estàs treballant o tens obligacions familiars. No es penalitza ningú per això. Però sí que necessitem gent que, quan pugui, s’impliqui. També per això volem ser més: perquè no tot depengui sempre de les mateixes persones.

Què aporta personalment formar part de Protecció Civil i què li dirien a algú que té ganes d’ajudar la ciutat però no s’acaba d’atrevir a fer el pas?

J.S: Al final és un compromís que deixa empremta. Et compromets a fer unes tasques que després es noten a la ciutat. Quan hi ha una emergència o un dispositiu important, veus que Girona està més preparada i que pots aportar aquest extra d’atenció a la ciutadania.

M.C: Jo ho resumeixo amb la sensació d’haver ajudat. Durant l’apagada, per exemple, vam ajudar a retrobar una parella de gent gran que s’havia separat: ell havia anat a la policia i ella era a l’estació. Els cossos professionals estaven fent la seva feina, controlant el trànsit o els autobusos, i nosaltres ens vam poder moure per acostar-los. A qui tingui ganes de fer el pas li diria que ho provi. No som policies, ni bombers, ni mossos, ni pretenem ser-ho. Som voluntaris. Els voluntaris no som herois, però sempre hi som. I quan veus que has pogut ajudar algú, això compensa molt.

Subscriu-te per seguir llegint