La Universitat de Girona impulsa un postgrau pioner sobre grans carnívors i la seva convivència

La Universitat de Girona (UdG) posarà en marxa el Postgrau en Grans Carnívors: Ecologia, Governança i Convivència, una formació pionera que vol donar resposta a un dels grans reptes socioambientals actuals: el retorn dels grans carnívors a diversos territoris europeus i la necessitat de gestionar-ne la convivència amb les activitats humanes. Segons la universitat, actualment no existeix ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol cap altra formació universitària específica que abordi aquesta qüestió amb una mirada tan transversal.

El programa neix en un context marcat per la recuperació d’espècies com l’os bru, el llop, el linx ibèric, el linx boreal, el golut o el xacal daurat, i per la necessitat creixent de disposar de professionals capaços d’entendre una realitat que no és només ecològica, sinó també social, econòmica, cultural i política.

Catalunya, escenari del retorn dels grans carnívors

El director del postgrau, el professor de la UdG Marià Serrat, subratlla que “durant les darreres dècades, Europa ha viscut un dels processos de recuperació de biodiversitat més destacats de la seva història recent”. Segons explica, la protecció legal de les espècies, la recuperació d’hàbitats naturals i els canvis en els usos del sòl han afavorit el retorn d’aquests animals a moltes regions del continent.

En aquest marc, Serrat considera que Catalunya és “un cas especialment rellevant”. En poc més de trenta anys, el país ha passat de no tenir pràcticament presència estable d’aquestes espècies a gestionar una població d’os bru en recuperació, afrontar el retorn del llop amb la primera llopada després de més d’un segle d’absència i observar l’expansió progressiva del linx ibèric. Paral·lelament, el debat sobre una futura reintroducció del linx boreal també ha entrat en l’agenda científica i política.

Per al director del programa, aquest nou escenari obliga a formar professionals capaços d’analitzar i gestionar una realitat complexa. El postgrau, per això, adoptarà una perspectiva clarament interdisciplinària, integrant coneixements de biologia, ecologia, geografia, antropologia, sociologia, economia rural, comunicació i mediació de conflictes. L’objectiu és preparar perfils que puguin intervenir tant en la conservació de la biodiversitat com en els debats sobre ramaderia extensiva, gestió d’espais naturals, noves ruralitats, polítiques públiques i governança territorial.

Treball de camp i mirada aplicada

Un dels trets distintius del postgrau serà la seva forta component pràctica. La formació, que s’oferirà a través de la Fundació UdG: Innovació i Formació, comptarà amb professorat procedent de diferents àmbits professionals i acadèmics: investigadors, tècnics de l’administració, professionals de la conservació, representants d’entitats socials i experts en gestió del territori i ramaderia.

El programa inclourà diverses sortides de camp a territoris de referència. Entre els espais previstos hi ha els Pirineus, per analitzar la relació entre l’os bru i la ramaderia extensiva; el Gironès, per estudiar els processos vinculats al retorn del llop; Astúries, com a exemple de convivència consolidada amb grans carnívors, i Andalusia, per aprofundir en les estratègies de conservació i reintroducció del linx ibèric.

La direcció del postgrau recaurà en Marià Serrat, zoòleg i investigador especialitzat en grans carnívors amb experiència en projectes desenvolupats als Pirineus, la Serralada Cantàbrica, Bulgària i Kamtxatka, així com en iniciatives de conservació de l’os andí a Sud-amèrica i del lleopard de les neus al Pakistan. La coordinació acadèmica l’assumirà Josep Vila Subirós, professor titular de Geografia Física i especialista en ecologia del paisatge i transformacions socioecològiques.

Amb aquesta nova proposta, la UdG vol cobrir un buit formatiu i respondre a un repte d’escala europea. El catedràtic de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial i coordinador del nou grau —en el marc del conjunt de l’oferta formativa presentada per la universitat— Rafael Martínez destaca que “el títol garanteix una ferma formació científica i tecnològica que capacita tant per a l'exercici professional en l'àmbit de la IA com per a la innovació i recerca”. En el cas dels grans carnívors, la universitat aspira a formar professionals especialitzats en gestió, mediació de conflictes socioambientals i governança territorial, amb sortides en administracions públiques, projectes europeus, consultories ambientals, centres de recerca i organitzacions de conservació.