Els 10 punts clau per entendre el futur de la muralla de Girona

L’Ajuntament de Girona vol fixar criteris de conservació, usos, accessibilitat i restauració d’un monument amb més de dos mil anys d’història i amb signes evidents de degradació La muralla de Girona tindrà, per primera vegada, un Pla director que haurà de servir per ordenar el futur d’un dels elements patrimonials més emblemàtics de la ciutat. L’Ajuntament ha preparat la documentació per optar a una subvenció de la Generalitat destinada a redactar aquest instrument, que ha de fixar criteris de conservació, restauració, accessibilitat, ús públic i difusió d’un monument que acumula més de dos mil anys d’història. El document parteix d’una idea clara: fins ara, les intervencions a la muralla han estat massa puntuals i heterogènies. S’han fet actuacions de reparació o consolidació en trams concrets, però sense un marc global que estableixi prioritats, protocols i criteris comuns. El Pla director ha de posar ordre en aquesta situació i convertir-se en l’eina tècnica que guiï les futures obres i decisions sobre el conjunt defensiu.

1. El primer pla global per a una muralla de 2.100 anys. Girona prepara per primera vegada un Pla director específic per ordenar la conservació, restauració, ús públic i difusió de la muralla, un monument que va des de la Gerunda romana fins als baluards moderns.
2. S’ha actuat massa temps “a pedaços”. Un informe admet que fins ara les intervencions han estat puntuals i heterogènies, sense uns criteris unitaris per afrontar les patologies del conjunt.
3. La muralla mostra signes evidents de degradació Es detecta vegetació invasiva, humitats, filtracions, erosió, pèrdua de material, fongs, molsa, vandalisme, deixalles i fins i tot risc de despreniments puntuals.
4. Hi ha trams de muralla amagats dins d’edificis. El Pla no només estudiarà el passeig visible, sinó també fragments integrats en construccions, soterrats o ocults en finques privades, alguns dels quals poden ser desconeguts pels mateixos propietaris.
5. El monument és més gran i complex del que veu el turista. L’àmbit del Pla inclou la Força Vella, la Ciutat Vella, el Mercadal, la Lluneta, Torre Gironella, Casa Pastors, baluards i restes disperses. No és només el tram visitable: és tot un sistema defensiu escampat per la ciutat.
6. Es podria estudiar regular l’ús d’alguns espais L'estudi assenyala problemes de brutícia, vandalisme, pernoctacions i queixes veïnals, i obre la porta a analitzar si cal regular determinats usos o recorreguts.
7. La muralla vol deixar de ser només un mirador El Pla busca reforçar-ne el valor patrimonial i històric, amb més senyalització, rutes, codis QR, eines digitals, activitats escolars i possibles recursos de realitat augmentada.
8. La Casa Pastors és una peça clau del trencaclosques. El document destaca les restes de muralla romana, carolíngia i medieval localitzades a l’interior de la Casa Pastors, que exemplifiquen aquesta muralla oculta que el Pla vol inventariar i explicar millor.
9. L’Ajuntament demana 50.000 euros a la Generalitat. El cost previst del Pla és de 100.000 euros. Girona aspira a una subvenció de 50.000 euros del Departament de Cultura i assumiria els 50.000 euros restants amb fons propis.
10. El canvi climàtic també entra en l’equació. El dossier apunta que el canvi climàtic pot agreujar algunes problemàtiques de conservació i que cal tenir-lo en compte en la gestió futura de la muralla i del seu entorn enjardinat.

Subscriu-te per seguir llegint