Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Una parella denuncia que un CAP de Salt fa en castellà les classes de preparació al part

Lamenten que les sessions van canviar de llengua perquè una persona del grup no entenia el català i que el material visual també era en castellà

El CAP Alfons Moré de Salt en una imatge d'arxiu.

El CAP Alfons Moré de Salt en una imatge d'arxiu. / IAS

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Laura Teixidor

Laura Teixidor

Salt

Una parella ha presentat una queixa formal perquè les classes de preparació al part al CAP Alfons Moré i Paretas de Salt es fan en castellà. Segons l’escrit, les sessions s’havien iniciat en català, però la llevadora va canviar de llengua després de la incorporació d’una persona que, segons els va explicar, no entenia el català. També denuncien que el material visual utilitzat durant la formació, com ara PDF i presentacions, estava redactat en castellà.

La queixa fa referència a una formació de vuit sessions presencials, que es duen a terme un dia a la setmana. Robert Carreras, l’usuari que ha presentat la reclamació, relata que, arran del canvi de llengua, va expressar la seva disconformitat a la professional i li va recordar el seu dret a rebre aquesta formació en català. També va defensar que mantenir el català no havia de ser una barrera, sinó una manera de facilitar el contacte de les persones nouvingudes amb la llengua.

Segons la queixa, la resposta de la llevadora va consistir a justificar durant uns minuts la decisió de fer la sessió en castellà, una situació que va generar un clima "tens" i va condicionar el desenvolupament de la resta de la classe. En acabar, Carreras va comunicar a la professional que mantenia la discrepància i que presentaria una queixa formal perquè, al seu entendre, una situació així no es tornés a repetir.

En la reclamació, la parella es pregunta si podrà rebre en català la resta del seguiment vinculat al part i també les possibles formacions de postpart que es fan al mateix centre. L’escrit sosté que, com a centre integrat dins la xarxa sanitària pública de Catalunya, el CAP "hauria de garantir l’ús general del català" en les comunicacions adreçades al públic i en les activitats formatives per a usuaris. Per això, demana que qualsevol formació es faci en català, que es revisi el material gràfic utilitzat i que s’adoptin mesures perquè no es repeteixin casos similars.

Carreras també ha traslladat el cas a l’Associació Catalana de Llevadores perquè en tingui constància i li ha proposat que es faciliti material gràfic i visual de consens en català a les llevadores de Catalunya. Segons defensa, la queixa no només fa referència a la llengua oral emprada en les sessions, sinó també al fet que la documentació i les presentacions utilitzades durant la preparació al part fossin només en castellà.

Resposta de l'IAS

L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), l’entitat que gestiona el CAP Alfons Moré i Paretas remarca que disposa d’un Pla de Gestió Lingüística i que treballa d’acord amb les directrius del Departament de Salut i amb la instrucció per garantir els drets lingüístics de la ciutadania en el sistema sanitari públic de Catalunya.

En relació amb aquest cas, l’IAS afirma que les sessions de preparació al part es duen a terme «habitualment» en català i que també ho són els materials de suport utilitzats en aquestes activitats, així com el conjunt de materials adreçats als usuaris dels diferents serveis de la institució. També subratlla que fa auditories internes periòdiques per garantir que la cartelleria, la documentació i els materials gràfics s’ajustin als criteris lingüístics establerts, prioritzant l’ús del català.

L’entitat també explica que disposa d’una Comissió pel Català, integrada per un equip multidisciplinari de professionals, que vetlla per promoure l’ús de la llengua mitjançant diferents iniciatives. Tot i això, l’IAS afegeix que les activitats grupals en l’àmbit assistencial poden requerir, en ocasions, «adaptacions comunicatives» per facilitar la participació i la comprensió de totes les persones assistents, especialment en contextos de complexitat.

La institució defensa que aquestes situacions no alteren el seu compromís amb la promoció i l’ús del català ni amb la garantia dels drets lingüístics de la ciutadania. També lamenta les molèsties ocasionades i agraeix la comunicació de l’usuari, que considera una aportació a la millora contínua dels serveis, també pel que fa a l’ús de la llengua catalana.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents