El PSC reclama més lideratge i inversió per reforçar la cultura a Girona

El PSC reclama que l’Ajuntament recuperi l’«ambició» cultural de Girona i reforci el lideratge polític, la inversió i el suport als creadors i les entitats. El grup municipal va abordar aquesta qüestió en una taula rodona celebrada a l’auditori Viader de la Casa de Cultura, amb més d’un centenar d’assistents.

El regidor del PSC Maxi Fuentes va obrir la jornada alertant d’un «desencís creixent» amb la política cultural del govern municipal. Com a exemples, va esmentar la situació del Cinema Truffaut i de La Volta, així com el bloqueig o l’ajornament de projectes que considera estratègics, com la Casa Pastors i l’Arxiu Provincial.

Fuentes també va lamentar la falta de noves iniciatives culturals impulsades pel consistori i va defensar que Girona té prou potencial per reforçar el seu paper com a capital cultural gràcies als equipaments, els museus, la universitat i l’activitat de les entitats i del sector privat.

«L’Ajuntament ha de recuperar la capacitat d’il·lusionar la ciutadania en l’àmbit cultural. Això es fa reforçant les polítiques públiques i els projectes oberts al conjunt de la població», va afirmar.

Una capitalitat no garantida

La trobada, moderada per Pere Parramon, va abordar quin model cultural necessita Girona i què significa actualment exercir la capitalitat cultural. La conversa també va tractar la relació entre el lideratge polític i els criteris tècnics, l’equilibri entre les iniciatives públiques i privades i el suport municipal al sector.

Lluïsa Faxedas va defensar que Girona disposa dels equipaments, els esdeveniments i el potencial necessaris per exercir aquesta capitalitat. Tanmateix, va advertir que aquesta posició «no està garantida» i que es pot perdre si es deixen decaure projectes culturals emblemàtics. En aquest sentit, va fer referència a la desaparició del projecte plantejat per al Cinema Truffaut.

Pep Ametlla va alertar de la manca de cura del patrimoni artístic i arquitectònic de Girona i va reclamar que les administracions en valorin l’interès cultural més enllà dels possibles beneficis materials. Raquel Morón, per la seva banda, va qüestionar els models de capitalitat excessivament centralitzats i va apostar per una cultura diversa, arrelada i construïda des de baix.

Les dificultats burocràtiques

La burocràcia també va centrar una part del debat. Els participants van coincidir que els tràmits administratius representen una dificultat per als creadors i els projectes culturals. Morón va reclamar criteris objectius i transparents en l’atorgament d’ajudes, mentre que Ametlla va defensar un estatut de l’artista que protegeixi més els professionals. Faxedas va insistir que la cultura ha de ser una prioritat pressupostària. La sessió també va abordar l’educació, la promoció del talent local, la identitat cultural, la inclusió, la igualtat i la sostenibilitat.

Subscriu-te per seguir llegint