Trencar el silenci: per què hem de parlar de la mort amb els infants?

Des de DMD-CAT defensem la necessitat d’abordar el tema de la mort de manera natural, tant a casa com a les aules. Parlar de la mort amb els infants i respondre les seves preguntes és fonamental per al seu desenvolupament emocional, ja que els ajuda a processar la pèrdua de manera saludable, redueix l’ansietat davant de la incertesa i evita pors innecessàries.

Vivim en una societat que idolatra la joventut, camufla la vellesa i amaga la mort com si fos un error. Si per als adults la mort ja és un tema incòmode, quan es tracta dels infants el tabú es multiplica. Protegir-los del dolor és l’instint natural de qualsevol progenitor, però sovint confonem protegir amb silenciar.

Els infants tenen una capacitat innata per detectar els canvis en el seu entorn. Ensumen la tristesa a casa, capten els murmuris de la família i s’adonen de l’absència d’un avi o d’una mascota. Si davant de les seves preguntes troben respostes evasives, cares de circumstàncies o metàfores confuses com “ha marxat de viatge” o “està dormint en un núvol”, activem el mecanisme de la incertesa. La ment infantil, altament imaginativa, omple els buits d’informació amb teories pròpies que, gairebé sempre, són molt més angoixants que la veritat.

D’altra banda, un infant a qui s’ha apartat d’un ritual de comiat o a qui se li ha negat el dret a preguntar creixerà amb la idea que el dolor s’ha d’amagar. En canvi, quan obrim la porta a parlar-ne de manera honesta, utilitzant paraules clares i adaptades a la seva edat, els estem donant una caixa d’eines emocionals per al futur.

No es tracta de fer discursos filosòfics complexos, sinó d'aprofitar el cicle de la natura —la caiguda de les fulles a la tardor, la mort d'una mascota...— per explicar que tot el que és viu té un final, que la mort forma part de la vida, igual que el naixement. Perquè l'única manera d'aprendre a gestionar la pèrdua i el dol és integrant-los com un procés natural.

Quan els ensenyem que sentir tristesa i plorar davant una pèrdua és normal i saludable, i que els records són un refugi segur on conservar qui ja no hi és, els estem donant recursos per convertir-se en adults resilients davant les pèrdues. Parlar obertament de la mort amb els fills i filles és, doncs, un acte d'amor i d'educació emocional. És, en definitiva, ensenyar-los a estimar la vida.

Per facilitar aquesta tasca a pares i educadors, l’Associació DMD, disposa dels següents recursos:

• La maleta pedagògica de contes: un recurs que inclou més de 30 lectures seleccionades per a l'educació infantil i primària.
• La maleta d'il·lustracions: reproduccions en petit format de les il·lustracions de l’exposició “La Mort, digna i il·lustrada” que faciliten l'expressió de sentiments i l'observació artística de la pèrdua.
• Tallers de sensibilització per a AFA i famílies: sessions de 60 minuts per orientar les famílies sobre com respondre les preguntes dels infants i joves.
• Formació de professorat: cursos per donar estratègies als docents i treballar la mort com a part del cicle de la vida.
• Tallers dinàmics per a l'alumnat: anàlisi de situacions mitjançant pel·lícules o històries populars, com la mort del Floquet de Neu.
• Tallers a Cicles Formatius: on es comencen a parlar de drets en final de vida i recursos comunicatius per tractar el tema.

Si creieu que us poden ser d’utilitat, poseu-vos en contacte amb nosaltres, alCCC Girona - La Rutlla – Hotel d’Entitats, al c/ La Rutlla, 20-22 de Girona, a hores convingudes. A través de: girona@dmd.cat o del mòbil 654 060 760.