Girona acull el congrés més important del món sobre migracions

La Universitat de Girona (UdG) es convertirà en l’epicentre mundial de la recerca sobre migracions amb la celebració de la 23a conferència anual de l’International Migration Research Network (IMISCOE), considerada la trobada científica més important del món en aquest àmbit. El congrés, que cada any se celebra en una ciutat diferent, fa dos anys a Lisboa i l’any passat a París, arriba enguany a Girona i reunirà 80 instituts de recerca de tot el món, 1.350 investigadors, professionals, activistes i responsables públics procedents de 75 països.

Sota el lema Enfortir els estudis migratoris a través del compromís comunitari, l’esdeveniment és organitzat pel Grup de Recerca sobre Moviments Migratoris de la UdG conjuntament amb IMISCOE i tindrà lloc del 29 de juny al 2 de juliol en diferents espais del Campus del Barri Vell (edifici Sant Domènec, facultats de Lletres i Turisme i d'Educació i Psicologia, i Aula Magna Modest Prats). El programa inclou 637 comunicacions científiques, 95 panells i 33 tallers, on es presentaran estudis i investigacions sobre diferents àmbits migratoris i es debatrà sobre com aquestes dades poden contribuir a millorar l’atenció a les persones i les polítiques públiques.

Entre els principals objectius del congrès hi ha: connectar la recerca migratòria amb les comunitats, els llocs i els actors socials; promoure enfocaments participatius, col·laboratius i reflexius de producció de coneixement; avançar cap a la justícia epistèmica i explorar com els estudis migratoris poden contribuir a la justícia social, la participació democràtica i un discurs públic inclusiu, a més de qüestions d’actualitat com el Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), que vigent des del 12 de juny de 2026.

Els organitzadors defensen una aproximació basada en els drets, la participació i la justícia social, en un context de forta polarització política actual. Per això, en l'acte es vol promoure la recerca participativa, donar veu a col·lectius tradicionalment exclosos del debat acadèmic i contribuir a un discurs públic més inclusiu i basat en evidències.

“Cal un debat serè sobre els reptes de la migració”

L'investigador de la UdG i membre de l'equip organitzador, Òscar Prieto-Flores, ha destacat en la presentació del congrés, que la trobada vol ser un espai per debatre sobre com millorar l’atenció a les persones i construir societats millors. “L’objectiu és reunir-nos i debatre sobre com podem millorar l’atenció de les persones i construir societats millors”.

En aquest sentit, ha lamentat que “quan es parla de migració es fa un debat d’extrems polítics” i ha defensat que “cal un debat serè sobre quins són els reptes de la migració”. Per això, reivindica la necessitat de posar les dades i la recerca al centre de la discussió pública, un fet que el congrés ho permetrà.

Per la seva banda, el vicerector d’Internacionalització de la UdG, Josep Vila Subirós, ha celebrat que la universitat aculli un esdeveniment d’aquesta magnitud. “Reunir més de 1.350 participants converteix la Universitat de Girona en un gran espai de debat sobre qüestions que interessen a tota la societat”. També ha destacat la importància que el debat sobre migracions es construeixi des del coneixement científic i les dades, assegurant que és un tema que “s’ha polititzat”, fet que no considera negatiu per si mateix, però segons ell, sí que ho és quan aquesta politització “s’utilitza des de determinades perspectives xenòfobes”.

Vila ha conclòs donant "la benvinguda als investigadors participants" i ha celebrat que "la UdG pugui acollir una conferència d’aquestes dimensions".

Els ponents

Entre les diferents figuers que comptarà la conferència, hi destaquen la participació de l’antropòleg Shahram Khosravi, de la Universitat d’Estocolm; l’economista Martin Ruhs, de l’European University Institute; la investigadora Blanca Garcés-Mascareñas, del CIDOB; i el fundador d’Open Arms, Òscar Camps.

Subscriu-te per seguir llegint