La desigualtat persisteix a Girona: de Montjuïc a la Font de la Pólvora

La ciutat de Girona presenta diferències internes molt marcades segons l’Índex socioeconòmic territorial del 2024 publicat per l’Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Montjuïc és la zona amb el valor més elevat, amb 127,1 punts, mentre que Font de la Pólvora i Vila-roja registren l’índex més baix, amb 52,8. Entre els dos extrems hi ha una distància de 74,3 punts, una bretxa que situa la capital gironina entre els municipis catalans amb més contrastos interns.

L’Idescat no analitza la ciutat a partir dels barris administratius, sinó d’agrupacions censals, formades per diverses seccions censals. En el cas de Girona, aquestes agrupacions sovint coincideixen amb barris o conjunts de barris i permeten veure diferències que la mitjana municipal pot amagar. De fet, Girona ciutat té un IST global de 97,2 punts, lleugerament per sota de la mitjana catalana, però dins del municipi hi ha zones que superen àmpliament els 110 punts i d’altres que no arriben als 80.

A Girona, set de les onze zones analitzades se situen per sobre de la mitjana catalana. A més de Montjuïc, també destaquen Montilivi, Creueta, Palau i l’Avellaneda, amb 114,4 punts; l’Eixample Nord-est, amb 111,1; l’Eixample Sud-est, amb 110,1; i l’Eixample Nord-oest, amb 105,9. També queden per sobre de 100 l’agrupació formada per l’Oest, Fontajau, Sant Ponç, Taialà i Domeny, amb 101,7 punts, i la del Barri Vell, el Carme, el Mercadal i Sant Daniel, amb 101,0.

A l’altra banda, quatre zones queden per sota del valor de referència. La situació més desfavorable és la de la Font de la Pólvora i Vila-roja, amb 52,8 punts. També se situen per sota Santa Eugènia i Can Gibert del Pla, amb 74,5; l’Eixample Sud-oest, Sant Narcís i Mas Xirgu, amb 79,3; i Pedret i Pont Major, amb 82,5. La lectura interna de l’índex mostra, així, una ciutat amb realitats socioeconòmiques molt diferents segons la zona.

En definitiva, la mitjana situa Girona lleugerament per sota del conjunt català, però aquesta xifra queda molt matisada quan s’observa el detall territorial. Les zones amb valors més alts conviuen amb altres àrees on els indicadors socials, laborals i educatius són molt més desfavorables.

Subscriu-te per seguir llegint