El Museu d’Història reivindica l’Orgull LGTBIQA+ amb un recorregut per la història del col·lectiu a Girona

El Museu d’Història de Girona ha inaugurat aquest diumenge l’exposició ‘Repressió, plaer i llibertat: La lluita LGTBIQA+ a Girona’, que es podrà veure fins el 13 de setembre. Es tracta d’un recorregut des dels orígens de l’activisme LGTBIQA+ fins a l’actualitat.

La regidora d’Igualtat de l’Ajuntament, Aminata Sabaly, ha volgut remarcar que es tracta d’una exposició que va més enllà d’una proposta cultural: «És un acte de memòria, de justícia i de reparació. L’exposició ens convida a recórrer un llarg camí històric, des de la persecució medieval fins a l’activisme contemporani. Un recorregut que evidencia tant els segles de repressió i invisibilització com la força dels moviments socials que han convertit la reivindicació en drets, resistència i llibertat».

L’exposició compta de quatre espais. En el primer, anomenat ‘Identitat perseguida’, es poden trobar peces que mostren el tipus de persecució que tant en l’àmbit civil com religiós s’exercien sobre el pecat de sodomia, entès com qualsevol identitat o sexualitat no reproductiva que no seguia els cànons eclesiàstics a l’Edat Mitjana.

En el segon espai, ‘La primera generació del moviment’, es recullen algunes de les persones pioneres del moviment, els primers mitjans de comunicació de la comunitat i els primers actes de resistència contra l’opressió. També s’hi inclouen la repressió i extermini per part del feixisme i del franquisme.

En el tercer espai, ‘Moviment LGTBIQA+ a Catalunya’, es mostren els moviments pels drets de les persones del col·lectiu a Catalunya a partir dels anys 70, des dels inicis del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) fins a l'eclosió de l’actual diversitat. El quart espai, ‘Moviment LGTBIQA+ a Girona’, és un petit relat dels inicis a Girona i de la seva evolució fins a l’actualitat. A més, també hi ha una secció a mode de glossari de les diferents orientacions sexuals i de gènere.

Lyhdyr Esquerdo forma part del comissariat de l’exposició i ha reclamat la importància dels referents i de conèixer la història del col·lectiu: «Necessitem que hi hagi històries i personatges amb altres identitats com a part de la cultura popular i en els mitjans. Necessitem ser conscients de la nostra història i de tot el que han fet les nostres companyes en el passat. Espero que l'exposició serveixi d’inspiració per a moltes persones, que s’hi puguin reconèixer i sentir-se vistes, i que aquelles que no s’hi trobin puguin ser més obertes i acceptar les identitats que no entenen».

L’altre comissariat, Pau Gálvez, ha reivindicat la part més humana de la mostra: «Aquesta exposició no és una freda llista de fets. Ni una simple cronologia escèptica. En els cartells, fotografies, revistes i en la resta d’objectes hi ha l’ànima de tota una comunitat, des de les seves esperances i il·lusions fins a les ganes de viure. És un recorregut de lluita, però també del gaudir de les comunitats LGTBIQA+. El nostre triomf és que malgrat tota la repressió i persecució no han pogut amb les nostres ganes de viure».

Al voltant de l'exposició també s'han programat altres activitats gratuïtes com la taula rodona 'La situació de les persones LGTBIQA+ a Girona avui’ l'11 de juliol, l'itinerari 'Els orígens de l'activisme LGTBIQA+ a Girona' el 29 de juliol i el 4 de setembre, visites comentades de l'exposició el 7 d'agost i el 13 de setembre i la conferència 'La persecució LGTBIQA+ a través de la història' el 4 de setembre.