El rodatge de Tomb Raider a Girona: «És una oportunitat per posar la cultura gironina al mapa»

Girona fa anys que sap què vol dir veure els seus carrers convertits en plató. El Barri Vell ja va quedar associat a l’imaginari audiovisual internacional amb el rodatge de Game of Thrones, i aquest juny la ciutat ha tornat a viure una transformació semblant amb Tomb Raider. Però aquesta vegada, més enllà de les façanes, les escales i els racons monumentals, també hi ha hagut una altra presència gironina: la de les entitats de cultura popular.

La Fal·lera Gironina i els Diables de l’Onyar van participar en el rodatge de la producció internacional, una experiència poc habitual per a colles acostumades a moure’s entre cercaviles, gegants, capgrossos, percussió, foc i festes populars. Els contractes de confidencialitat signats amb la producció impedeixen explicar detalls concrets sobre les escenes o el paper exacte que hi van tenir, però la seva presència situa la cultura popular gironina dins d’un aparador de gran projecció.

Des de la Fal·lera Gironina expliquen que el contacte els va arribar a través de l’Ajuntament de Girona, que va facilitar el seu nom perquè poguessin participar en el rodatge. A partir d’aquí, alguns membres de l’entitat van poder viure des de dins el funcionament d’una gran producció audiovisual. La primera impressió va ser clara: «És al·lucinant el muntatge, la quantitat de persones treballant, de càmeres...», expliquen.

«Cuidats» i «acompanyats»

El que més els va sorprendre no va ser només la dimensió del desplegament, sinó l’organització interna d’un rodatge d’aquestes característiques. «Tothom tenia la seva funció i sabia on havia de ser i què havia de fer, però amb bon rotllo i bones paraules», destaquen des de la Fal·lera. L’entitat també remarca que en tot moment es van sentir «cuidats» i «acompanyats», i que els extres van rebre un bon tracte per part de l’equip.

La jornada, això sí, també va tenir la part menys vistosa de qualsevol rodatge: hores llargues, cansament i espera. «Va ser llarg i cansat, però com a tots els rodatges, suposo», apunten. Tot i això, el balanç és positiu. «Ens va agradar molt l’experiència, va ser molt divertit viure-ho, perquè no s’assembla al que estem acostumats», afegeixen.

Per a la Fal·lera Gironina, el valor de l’experiència va més enllà de l’anècdota cinematogràfica. L’entitat posa l’accent en el fet d’haver pogut representar la cultura popular de la ciutat en una producció internacional i en un context molt diferent del seu espai habitual. Acostumats a treure gegants, capgrossos i imatgeria festiva als carrers, els membres de la Fal·lera van viure el rodatge com una oportunitat per mostrar aquesta feina en un aparador de més abast. «A nosaltres ens agrada mostrar el que fem i que es valori la nostra feina, i creiem que això és una bona oportunitat per posar la cultura gironina al mapa», assenyalen.

La Fal·lera Gironina va néixer el 1997 i des d’aleshores treballa per recuperar la tradició gegantera a Girona i mostrar la imatgeria de la ciutat en cercaviles d’arreu. L’entitat compta amb gegants, capgrossos, una banda de música, un grup de bastoners i diverses peces d’imatgeria, i actualment està formada per una trentena de persones de diferents generacions.

Els Diables de l’Onyar, per la seva banda, acumulen 30 anys d’història i combinen correfoc, percussió, pirotècnia i espectacle visual. La seva proposta parteix de la tradició, però incorpora una clara vocació escènica.

Subscriu-te per seguir llegint