Girona aborda l’impacte del racisme en l'àmbit sanitari: "Viure quotidianament el racisme condiciona la salut de les persones”

Girona acollirà del 7 al 10 de juliol la tercera edició de l’Escola d’Estiu d’Antiracisme, que enguany posarà el focus en la relació entre immigració, racisme i salut. La iniciativa, organitzada conjuntament per la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona i la Fundació SERGI, amb el suport de l'Ajuntament de Girona, el Departament d'Igualtat i Feminisme i la col·laboració de Dipsalut, porta per títol 'Immigració, racisme i salut. Els determinants socials de la salut des d’una perspectiva antiracista' i es farà al Centre Cultural La Mercè.

L’Escola d’Estiu vol ser un espai de reflexió, formació i debat al voltant del racisme i s’adreça especialment a professionals. La codirectora de la Fundació SERGI, Èlia Llinàs, ha explicat aquest matí en la roda de premsa de presentació que la iniciativa va sorgir de la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista, que “ràpidament va pensar en la Fundació SERGI com a partner” per la seva experiència en l’organització d’espais formatius vinculats a la interculturalitat. Segons Llinàs, l’escola va néixer “pensada per ser un espai de reflexió per a professionals de l’àmbit social”, i ha anat seleccionant cada any un àmbit diferent des del qual abordar el racisme. En aquest sentit, ha recordat que la primera edició es va centrar en l’educació, la segona en la intervenció social i la d’aquest any ho farà en la salut.

Per la seva banda, el director de la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona, Carles Serra, ha defensat que la voluntat és “posar en primer pla la mirada antiracista i anar-la introduint en diferents àmbits”. Segons Serra, un dels objectius és “visibilitzar que el racisme és present en molts espais de la vida social, cultural, professional i institucional", encara que sovint estigui "invisibilitzat". També ha advertit que "habitualment" es tendeix a focalitzar el racisme en actituds individuals "associades a la ignorància o al radicalisme", però ha insistit que cal anar més enllà: “Entenem que el racisme opera en tots aquests àmbits i que hi ha una trajectòria històrica”, ha afirmat.

En l’àmbit de la salut, Serra ha recordat que és habitual parlar dels determinants socials que condicionen el benestar de les persones, com el gènere o la classe social, però ha lamentat que “pràcticament mai es planteja el racisme com un determinant social de la salut”. Després de “30 anys de rebre població immigrada de forma sostinguda”, ha afegit, "cal posar el focus en les desigualtats que genera el racisme en determinats col·lectius i entendre quin impacte té en la seva salut física i mental".

Segons el director de la càtedra, aquest impacte sovint queda “disfressat” per dimensions socioeconòmiques. En aquest sentit, ha posat com a exemples la concentració de població en determinats barris o els habitatges mal climatitzats, factors que tenen conseqüències directes sobre la salut. Però també ha remarcat que el racisme afecta la manera com el sistema sanitari aborda els problemes de salut de les persones migrades o racialitzades: “Poques vegades es planteja l’impacte psicològic del racisme en aquestes persones”, ha assenyalat Serra, que ha insistit que “viure quotidianament el racisme té un impacte en la salut de les persones” i que això s’ha d’abordar i convertir en coneixement. Segons ha defensat, algunes problemàtiques no es poden respondre només des d’una solució mèdica: “Quan l’origen de determinades problemàtiques està vinculat a processos socials i econòmics, no cal incidir només en l’expressió mèdica d’aquests processos, sinó conèixer-ne l’origen social”, ha afirmat.

Serra també ha remarcat que no es tracta només de parlar de racisme entre persones, sinó de condicions socials i institucionals. En aquest punt, ha advertit que “el racisme està produït per les administracions” quan hi ha impediments que dificulten l’accés a drets bàsics, i ha posat com a exemple les traves per accedir a l’empadronament, ja que “sense empadronament no tens accés a la targeta sanitària”. “Són traves legals, polítiques, socials i institucionals a les quals cal posar remei”, ha assenyalat.

Conferències, taules rodones i tallers

El programa de l’Escola d’Estiu d’Antiracisme abordarà aquestes qüestions a través de conferències, taules rodones, tallers i espais de diàleg. Entre els ponents destacats hi ha Daniel La Parra Casado, catedràtic de Sociologia de la Universitat d’Alacant, que pronunciarà la conferència inaugural sobre racisme institucional i inequitat en salut. La seva sessió analitzarà com el racisme pot infiltrar-se en l’atenció diària, en els diagnòstics, en els tractaments i en els engranatges de les institucions sanitàries.

Un altre dels noms destacats és el de Francisco Collazos Sánchez, coordinador del Programa de Psiquiatria Transcultural i de la Secció de Psiquiatria Comunitària de l’Hospital Vall d’Hebron. Oferirà una ponència sobre les desigualtats en salut vinculades al cos, la ment, el treball, l’habitatge i el territori, i participarà també en una taula sobre salut mental, malestar i racisme, centrada en els límits de la psicologització i patologització de la immigració.

La bioètica també tindrà un espai propi amb Ester Busquets Alibés, doctora en Filosofia, diplomada en Infermeria i coordinadora de formació i recerca de la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols-UVic-UCC. La seva intervenció abordarà com les decisions clíniques poden veure’s travessades per desigualtats de tracte, polítiques migratòries i biaixos institucionals.

El programa també inclou Yolanda González-Rábago, professora de Sociologia de la Universitat del País Basc i membre del grup de recerca OPIK, que parlarà de les barreres en l’atenció sanitària a persones immigrades i alteritzades. La sessió posarà el focus en obstacles estructurals, institucionals i interpersonals, des de les desigualtats jurídiques fins als protocols i els biaixos professionals.

La salut sexual i reproductiva, la salut maternoinfantil i les violències institucionals s’abordaran en una taula amb Imma Sau, pediatra de l’Institut Català de la Salut al CAP de Santa Coloma de Farners i referent en la prevenció i l’abordatge de la mutilació genital femenina; i Stella Mondragón, pediatra i doctorada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. També hi haurà tallers sobre mutilació genital femenina, salut, drets i crítica a l’exotització, així com sobre laïcisme, religió i salut, a càrrec de Mostafà Shaimi, professor de la Universitat de Girona i membre de la Càtedra.

La iniciativa incorporarà també experiències gironines, com el programa Sigues tu de Dipsalut i el Centre Jove de Salut de Girona, en una taula sobre promoció de la salut juvenil més enllà de l’aula. La cloenda se centrarà en com institucionalitzar una perspectiva antiracista en salut, amb una taula en què participaran Pau Batlle, coordinador de l’Observatori Social, Ambiental i de Salut de Dipsalut; Carles Serra; i Èlia Llinàs.

Explorar solucions

Moltes sessions tindran format de taller i estaran orientades a “explorar solucions”. Segons ha remarcat Serra, l’objectiu final no és només reconèixer que el racisme té impacte en la salut, sinó preguntar-se què cal fer davant d’aquesta realitat. “Cal posar en marxa mecanismes que ajudin a superar mirades i dèficits en l’atenció”, ha defensat. Per al director de la càtedra, la mirada antiracista ha de ser assumida també pels mateixos professionals de la salut per "garantir l’equitat en les seves intervencions".

Segons la codirectora de SERGI, l’Escola d’Estiu no vol ser “un recipient tancat”, sinó una "oportunitat per posar sobre la taula una temàtica, generar inquietud i demanda”. En aquest sentit, ha avançat que ja han rebut peticions de recerca i que es plantegen, de cara a la tardor, organitzar sessions més específiques en àmbits concrets, com l’atenció primària o l’àmbit hospitalari.

Subscriu-te per seguir llegint