Girona, entre les deu capitals de província amb més refugis climàtics

Girona és una de les deu capitals de província de l’Estat amb més refugis climàtics públics. Així ho recull el nou recompte de Greenpeace, que situa la ciutat en la setena posició del llistat, amb 70 espais habilitats per protegir-se de les altes temperatures. Per davant només hi ha Barcelona, Bilbao, Donostia, Múrcia, Màlaga i Vitòria-Gasteiz.

La capital gironina forma part del grup reduït de ciutats que disposen d’aquest servei. Segons Greenpeace, només 19 de les 52 capitals de província de l’Estat tenen refugis climàtics públics, una xifra que l’entitat considera insuficient i gairebé idèntica a la de l’any passat, quan en va detectar 16. La dada de Girona suposa un salt respecte a l’informe anterior de l’organització ecologista, que comptabilitzava 36 refugis climàtics a la ciutat. Ara, amb els 70 espais recollits en el nou recompte, Girona se situa per davant d’altres capitals com Logronyo, Saragossa, Lleida, Madrid, Valladolid, València o Tarragona.

En xifres absolutes, Barcelona continua sent la capital amb més refugis climàtics, amb 540. La segueixen Bilbao, amb 131; Donostia i Múrcia, amb 94 cadascuna; Màlaga, amb 93; Vitòria-Gasteiz, amb 80; i Girona, amb 70. Per darrere hi apareixen Logronyo, amb 61; Saragossa, amb 60; Lleida, amb 59; Madrid, amb 45; Valladolid, amb 43; València, amb 39; i Tarragona, amb 34.

La millor ràtio per habitants

Girona és la capital que surt més ben situada quan es compara el nombre de refugis climàtics amb la població. Amb 108.666 habitants, la ciutat disposa d’un espai d’aquestes característiques per cada 1.552 veïns, la millor ràtio del llistat.

Per darrere hi ha Donostia, amb un refugi per cada 2.020 habitants; Lleida, amb un per cada 2.479; Logronyo, amb un per cada 2.494; Bilbao, amb un per cada 2.680; Barcelona, amb un per cada 3.207; i Vitòria-Gasteiz, amb un per cada 3.259.

Tot i les bones dades de Girona, Greenpeace alerta que la xarxa de refugis climàtics encara presenta mancances. En el cas de Catalunya, l’entitat destaca que totes les capitals disposen d’una xarxa extensa, especialment Barcelona, però adverteix que les restriccions horàries en disminueixen l’efectivitat. L’organització ho assenyala tant a Barcelona com a Lleida, Girona i Tarragona.

Greenpeace remarca que no n’hi ha prou amb penjar el cartell de refugi climàtic. «No n’hi ha prou simplement amb etiquetar un espai com a refugi climàtic. Han de ser efectius pel que fa a la seva disponibilitat i accessibilitat perquè els puguin utilitzar les persones més vulnerables que no troben alleujament a casa seva», adverteix Elvira Jiménez, responsable d’adaptació al canvi climàtic de Greenpeace.

L’informe també apunta altres mancances que poden fer que aquests espais no siguin del tot efectius. Greenpeace assenyala l’existència de refugis sense zones de descans, sense aigua o, en el cas dels espais exteriors, sense prou ombra. També qüestiona que es cataloguin com a refugis climàtics alguns espais on la gratuïtat no és clara o on cal consumir, com pot passar en mercats, museus o espais comercials.

A escala estatal, l’organització assegura que Espanya torna a suspendre en la implantació d’aquests espais. Segons Greenpeace, el balanç és gairebé idèntic al de 2025 i prop del 70% de les capitals de província tornaran a deixar les persones més vulnerables sense aquesta protecció davant les altes temperatures. Greenpeace vincula aquesta situació amb l’augment de les temperatures i recorda que el mes de juny va deixar més de 1.000 morts atribuïbles a les altes temperatures a l’Estat. Per això reclama que els refugis climàtics siguin espais gratuïts, propers i útils per a les persones més vulnerables, i que formin part d’una estratègia municipal més àmplia d’adaptació a la calor.n

Subscriu-te per seguir llegint