L'entrada sud de Girona canviarà amb la urbanització del polígon 117 i un pressupost de 6.847.791 euros
L'aprovació inicial del projecte d'urbanització del polígon 117 a Girona permetrà transformar l'entrada sud de la ciutat amb nous espais públics i habitatge

L'espai al carrer Barcelona on fa uns mesos es van enderrocar sis naus. / Marc Martí Font

L'Ajuntament de Girona, per mitjà de la Junta de Govern Local, ha aprovat inicialment el Projecte d'Urbanització del Polígon d'Actuació Urbanística 117, al carrer de Barcelona. Es tracta d’una actuació pendent que ha de permetre avançar en la transformació de l’entrada sud de la ciutat. El projecte s’emmarca en l’àmbit comprès entre la Clínica Girona i l’antiga fàbrica Simon, en un espai on fa uns mesos es van enderrocar sis naus que es trobaven en mal estat.
L’actuació és una de les peces pendents per completar la reconversió de l’antic eix industrial del carrer de Barcelona en una nova façana urbana, amb més espai públic, equipaments i habitatge. El projecte ha de donar continuïtat a la transformació ja iniciada a l’entorn de la nova Clínica Girona i ordenar un dels trams més degradats d’un dels principals accessos a la ciutat.
El març del 2022, l’Ajuntament va licitar la redacció del projecte, però no ha estat fins ara, quatre anys més tard, que s’ha fet un nou pas per tirar endavant l’actuació. En aquell moment, i segons els plecs tècnics, es parlava d’un «pressupost màxim previst per a l’execució de les obres d’urbanització» de 3.961.852,18 euros. Ara, però, el projecte s’ha aprovat per 6.847.791,20 euros, suposant un increment de gairebé tres milions d’euros respecte a la previsió inicial de fa quatre anys.
La redacció del projecte es va dur a terme el 2022 i, en aquell moment, les obres costaven 3,9 milions
29.687 metres quadrats
Aquest import no suposa necessàriament que les obres s’acabin executant per aquesta xifra i l'aprovació inicial del projecte tampoc implica l’inici immediat de les obres. El document haurà de superar ara el període d’exposició pública i la resolució de possibles al·legacions abans de l’aprovació definitiva. Posteriorment, l’Ajuntament haurà de licitar i adjudicar els treballs.
La superfície total del polígon és de 29.687 metres quadrats. La major part de l’àmbit quedarà reservada per a sòl públic, amb 20.714 metres quadrats destinats a equipaments, espais lliures i sistema viari. La resta, 8.972,75 metres quadrats, correspondrà a sòl privat d’ús residencial. El sostre residencial total és de 34.618,50 metres quadrats i, segons el planejament, «un mínim del 30%» s’haurà de destinar a habitatge de protecció oficial.

Un espai de l'entrada sud de Girona, amb la Clínica Girona de fons. / Marc Martí Font
Institut Ermessenda
Cal tenir en compte que en una part d’aquesta zona hi ha previst el nou institut Comtessa Ermessenda, un equipament que fa anys que està pendent. El centre docent s’ha de situar a la nau de l’antiga fàbrica Simon, on l’Ajuntament ja ha fet passos per desallotjar les instal·lacions, ocupades de forma il·legal. Un cop completat aquest procés, l’edifici es tapiarà i quedarà a disposició de la Generalitat, que haurà d’impulsar les actuacions necessàries perquè el centre educatiu sigui una realitat.
En paral·lel, les obres d’urbanització del polígon hauran de tenir en compte criteris de mobilitat sostenible, amb prioritat per als vianants i les bicicletes, i també la creació d’una nova parada d’autobús a prop del futur institut. Els plecs tècnics del 2022 ja preveien la nova configuració de l’espai, amb actuacions en vials, voreres, enllumenat, mobiliari urbà i vegetació, així com l’enderroc de les edificacions incloses dins l’àmbit d’actuació. Ara per ara, ja s’han enderrocat sis naus de forma subsidiària pel risc molt alt d’esfondrament que presentaven.
Quan es va iniciar el procés per enderrocar aquestes naus, l’alcalde, Lluc Salellas, va remarcar que l’objectiu era «transformar el carrer Barcelona en l’avinguda Barcelona». La resta de naus pertanyen a diferents propietaris i tot apunta que l’Ajuntament haurà de dialogar amb els privats (una tasca que Salellas ja va deixar entreveure que s’estava fent) per buscar la millor solució.
Subscriu-te per seguir llegint
- Les matrícules canvien aquest juliol: aquestes són les noves lletres que començaran a veure’s als cotxes
- Mar Coll, investigadora de la Universitat Pompeu Fabra: 'El canvi climàtic no afecta igual els nens que les persones grans
- Els veïns de les Gavarres després de l'incendi: «Fa por tornar-hi, però aquí tinc la meva vida»
- Per què no hi ha meduses aquest estiu?
- Vol vendre el seu pis i descobreix un embargament perquè l’han confós amb una altra persona
- Un incendi crema una granja d'Aiguaviva i obliga a mobilitzar deu dotacions dels Bombers
- Olot, entre Figueres i Girona
- Necrològiques del 19 de juliol de 2026