La Sindicatura de Comptes assenyala Girona per l'aigua no registrada, que ha baixat del 33% al 22,3%

Girona va arribar a tenir el percentatge més alt d’aigua no registrada entre els grans municipis catalans fiscalitzats per la Sindicatura de Comptes, segons un informe publicat el maig d'aquest any sobre el servei d’abastament d’aigua. L'estudi, que es portarà al ple municipal del pròxim dilluns en forma de dació de compte, situa la ciutat entre els punts febles del sistema per l’elevat volum d’aigua que entrava a la xarxa, però que no acabava registrada als comptadors dels usuaris. La dada més rellevant és que Girona presentava el 2022 un 33% d’aigua no registrada sobre el volum d’entrada al servei d’abastament, molt per sobre de la mitjana dels municipis analitzats, que era del 19,15%.

Això no significa, necessàriament, que tota aquesta aigua es perdés per fuites. La Sindicatura especifica que l’aigua no registrada pot incloure pèrdues reals a la xarxa, però també errors de mesura, consums no autoritzats, problemes de lectura de comptadors o consums facturats, però no mesurats. Així i tot, és un dels principals indicadors d’eficiència d’una xarxa d’aigua. En el cas de Girona, l’informe calcula 2,4 milions de metres cúbics d’aigua no registrada, 6.857 metres cúbics per quilòmetre de xarxa i 43,9 metres cúbics per abonat, un dels valors més elevats de l'anàlisi.

Des de 2022, però, la situació ha millorat. L’informe incorpora dades posteriors i assenyala que Girona va passar del 33% d’aigua no registrada el 2022 al 22,3% el 2024. La ciutat, per tant, ha rebaixat de forma important el volum d’aigua que no quedava comptabilitzada. Malgrat això, la dada del 2024 encara continua sent alta en relació amb altres grans municipis avaluats, com Terrassa, Sabadell, Reus, Lleida, Tarragona, Mataró o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Un altre element destacat és la baixa renovació de la xarxa. Girona només va renovar el 0,14% de la xarxa de distribució el 2023, el percentatge més baix dels municipis fiscalitzats i lluny del 2% anual que es considera necessari per frenar l’envelliment global de les infraestructures.

Increment de la inversió

L’informe assenyala que Girona va ser l’únic municipi fiscalitzat que no va executar inversió directa en infraestructures d’abastament d’aigua en baixa durant el 2023. La Sindicatura ho contextualitza pel fet que l'empresa municipal d'aigües, Catsa, es va constituir el novembre de 2022 com a societat pública per gestionar el cicle de l’aigua de Girona, Salt i Sarrià de Ter.

Això sí, la situació ha canviat en els anys posteriors. El 2024 es van invertir 638.525 euros només en el servei d’abastament i distribució d’aigua potable, i el 2025 la inversió va pujar fins als 761.413 euros en aquest mateix àmbit. De fet, la inversió global ha anat incrementat en els últims tres anys. El 2024 es van destinar 880.000 euros per adequar i millorar el clavegueram i la xarxa d’aigua potable de Girona, Salt i Sarrià de Ter, mentre que l'any següent la xifra es va enfilar fins als 1,8 milions i, per aquest any, està previst un pressupost de 2,3 milions.

Durant aquest any, les actuacions més directament vinculades a Girona ciutat preveuen més de 800.000 euros a la xarxa de distribució d’aigua potable. Entre les obres principals hi ha la renovació completa d’una part de la xarxa al barri de les Pedreres, als carrers Pirineus i Regiment de Baza, amb 300.000 euros; millores al voltant del carrer Narcís Roca i Farreras, amb 150.000 euros; actuacions a la plaça dels Països Catalans, amb 120.000 euros; i una campanya de substitució de comptadors d’aigua, amb 50.000 euros.

Subscriu-te per seguir llegint