La restauració de l'Aula Magna de la UdG descobreix nius de falciot i vestigis de la Guerra del Francès

La restauració de la façana de l'aula magna Modest Prats del campus Barri Vell de la UdG ha facilitat el registre de nous nius de falciot, una au protegida, a Girona. Les obres, que es van iniciar el juliol de l'any passat, també han permès descobrir impactes de bomba de la Guerra del Francès (1809) i uns forats al mur destinats a col·locar-hi bastides en època medieval. L'arquitecta Luisa Guerra, responsable de la restauració de la façana, assegura que arran dels diversos descobriments s'ha actuat amb especial cura i procurant respectar la reconstrucció històrica de l'edifici i els seus habitants.

L'espai, que antigament funcionava com a església, té capacitat per unes 450 persones i acull conferències i tota mena d'actes acadèmics. La reforma interior buscava adequar l'espai a les noves necessitats de la universitat amb tot tipus d'equipament i mobiliari. L'edifici forma part del conjunt arquitectònic del convent de Sant Domènec (s. XIII-XIV) i és declarat bé cultural d'interès nacional. Les obres de restauració de l'aula magna es van presentar a concurs públic el 2024, i finalment es van assignar a l'empresa Xiucargol Gestió i Construcció d'Obres SLU amb un pressupost de 279.442,15 euros. Posteriroment a aquestes, l'estudi d'arquitectes Ariza+Guerra es va ocupar de dirigir la restauració de tres de les quatre façanes de l'edifici.

Les vam detectar de casualitat i vaig decidir informar-me sobre com podiem respectar els nius

Luisa Guerra

— Arquitecta

Guerra va fixar-se poc abans d'iniciar les obres en la presència d'uns ocells que entraven dins l'edifici, i que amb l'ajuda d'un ornitòleg van identificar com a falciots negres. Explica que, en aquests casos, els arquitectes tenen l'obligació de protegir els nius, però lamenta que molts companys d'ofici "ho passen per alt". En el cas de l'Aula Magna, no constava enlloc la presència de les aus. "Les vam detectar de casualitat i vaig decidir informar-me sobre com podiem respectar els nius", explica. Una de les mesures principals va ser no posar xarxa i deixar suficient espai per facilitar el pas dels ocells.

El falciot, una espècie protegida

El falciot negre (apus apus) esta protegit a Catalunya sota el decret 172/2022. Segons les darreres dades oficials de la Generalitat, actualment consten 7 espècies d'aus extingides, 25 en perill d’extinció, 35 vulnerables i 207 protegides. El falciot negre es troba entre els ocells urbans protegits, i cria en llocs elevats com penya-segats o edificis alts. S'alimenten d'insectes i cada vegada estan més amenaçats per l'ús generalitzat d'insecticides. L'ornitòleg i director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, Ponç Feliu, identifica que les noves arquitectures, cada vegada més planes i amb menys forats, també dificulten la nidificació de l'espècie. Alerta de la creixent pèrdua de biodiversitat al territori i celebra actuacions com les de Luisa Guerra, que "demostren una gran sensibilitat per la fauna". Ella mateixa accepta que sovint els ornitòlegs es queixen que els arquitectes "anem a sac" i defensa una manera de treballar més respectuosa amb el medi, però també amb la història.

L'estiu és l'època de cria i l'únic moment en què el falciot para de volar. S'alimenten i dormen a l'aire. Gràcies a la detecció i la cura dels nius per part dels obrers i arquitectes, aquest any, els falciots de la UdG han decidit tornar i fer niu als murs de l'Aula Magna.

Una restauració respectuosa

Les feines de restauració de la façana van consistir en una neteja del mur, el rejuntat del morter de calç, tapar certs forats, restaurar el rossetó de pedra i dos vitralls. Les actuacions s'han fet respectant el màxim els materials originals i la història que explica el mur: "tret del nou rossetó, tot ho vam fer amb pedra original de Girona", assegura Guerra. Els forats també han sigut tractats de manera diferent: "els que no hem tapat amb pedra és perquè ens permeten fer algun tipus de reconstrucció històrica". Entre les troballes, destaquen diversos impactes de bomba que es daten de la Guerra del Francès, i diversos espais entre els carreus de pedra que servirien per col·locar bastides medievals. En aquests casos, la feina es va basar en conservar aquests testimonis al mur, més que ocultar-los.

Subscriu-te per seguir llegint