L'Ajuntament de Girona rebutja el pla de la Generalitat que elimina 100 places residencials a Creu de Palau

L'Ajuntament de Girona s'ha mostrat disconforme davant la decisió del govern de la Generalitat de reconvertir tota una ala de la residència Creu de Palau en pisos assistits. El centre ha deixat d'acceptar nous residents fins a reduir 100 places de la seva capacitat total, en un moment de crisi i oferta insuficient. A Girona, el temps d'espera per aconseguir plaça pública és d'un any i mig i només disposa de dos centres. El pla governamental preveu, a canvi, construir 55 pisos assistits, i l'Ajuntament proposa terrenys municipals per tal de no sacrificar espai de la residència. També es preveu que 37 places sociosanitàries es reconverteixin en residencials al centre de Puig d’en Roca.

En una carta adreçada a la consellera de Drets Socials i Inclusió i al director dels Serveis Territorials, l'Ajuntament alerta dels perills de la mesura: "Girona necessita pisos assistits, però no es pot permetre perdre places residencials". La regidora de Ciutat que Cuida de l'Àrea de Talent, Innovació, Salut i Comunitat, Gemma Martínez i Villagrasa, assegura que "un recurs no pot ser substitutiu de l'altre" i ofereix sòl municipal alternatiu per a la construcció dels pisos.

En la contraproposta, l’Ajuntament reclama que es mantinguin les places residencials públiques així com el projecte dels pisos assistits: “Girona necessita ambdós recursos”. També reclama que es reprenguin immediatament els ingressos al centre, que actualment s’han aturat. En conseqüència, les famílies dels residents denuncien que, per falta de personal, els usuaris estan desatesos. “Els treballadors estan sobrecarregats i s’agafen la baixa”, denuncien les famílies d’usuaris del centre.

El consistori preveu "efectes devastadors a la llista d'espera" i reclama la creació d'una comissió bilateral amb la Generalitat per planificar els recursos residencials, sociosanitaris i d'habitatge amb suport que Girona necessita amb urgència. En aquesta comissió, l'Ajuntament proposa estudiar juntament amb el govern autonòmic una ubicació alternativa per la construcció dels pisos assistits, que la regidora defensa que també són necessaris a Girona. "Mentre que els pisos assistits estan pensats per a persones autònomes amb suport, les places residencials atenen principalment persones amb dependències elevades que necessiten cures, supervisió i atenció continuada", afegeix.

Llargues llistes d'espera

Segons dades del Departament, la demarcació de Girona té la llista d’espera més elevada de Catalunya després de Barcelona. “No ens podem permetre reduir encara més la capacitat pública, especialment per les persones amb alta dependència que es troben a l’etapa final de la vida”, reivindica Martínez. En total, la reducció de les 100 places de Creu de Palau que es contraresten amb les 37 de Puig d'en Roca, suposarien un sacrifici del 26% de les places públiques de la ciutat.

Al govern municipal no li consta cap residència pública nova prevista, ni tampoc cap projecte concret per recuperar aquestes 100 places, i critica la solució del govern de convertir les 37 places sociosanitàries de Puig d’en Roca en places residencials. Segons la regidora, “no estem guanyant nous recursos, sinó sacrificant-ne d’altres”.

Finalment, mostren preocupació per la futura convocatòria de places concertades en residències privades, que es presenta com una alternativa per part del govern per compensar la pèrdua. Segons Martínez, “aquesta opció no està concretada ni garantida, ni sabem quantes places s'oferiran al gironès”. La participació voluntària de les residències posa en dubte la viabilitat de la proposta.

Subscriu-te per seguir llegint