Junts abandona el govern de Girona a deu mesos de les eleccions municipals

Els manuals de comunicació política interpreten els trencaments de govern a menys d’un any de les eleccions com una estratègia per recuperar perfil propi, marcar distàncies amb el soci principal i evitar compartir-ne el desgast. El partit que marxa acostuma a reivindicar la feina feta, traslladar la responsabilitat de la ruptura a l’alcalde i presentar la decisió com un acte de responsabilitat, tot iniciant la precampanya. Es el que ha seguit, fil per randa, la ja portaveu de Junts, Gemma Geis, marxant del govern de Girona a deu mesos per a les eleccions municipals.

Des de l'inici del govern, ulls externs han qüestionat la forma de treballar de les diferents àrees de l'Ajuntament, assegurant ho feien de forma individualitzada, especialment, entre les regidories que porta Guanyem i les que portava fins ara Junts. També des del primer dia (i fins al ple d'aquest dilluns), l'oposició ha desacreditat el govern tripartit (vuit regidors de Guanyem, sis de Junts i tres d'ERC), remarcat que era un "pacte antinatural".

Amb tot, i segons consta en l'execució del Pla de govern, fins ara s'han aconseguit finalitzar o es té un compliment constant de 42 dels 64 acords del pacte que van fer Guanyem, Junts i ERC el juny de 2023. Entre les que s'han donat per finalitzat hi ha la reforma del carrer de la Creu, avançar en la reforma de l'entrada sud de la ciutat o fer arribar la Girocleta a municipis de l'àrea urbana. Mentrestant, hi ha 22 apartats que encara estan en procés, tot i que Geis va assegurar aquest dimarts quan va anunciar que marxava del govern que tindrien la "mà estesa" a l'hora d'avançar en les propostes relacionades amb els 64 punts.

Discrepàncies

També gairebé des del primer dia han sorgit discrepàncies entre els socis de govern. Algunes han estat més internes, però d'altres s'han externalitzat més. L'última, i que tot apunta que ha fet esclatar la crisi en el govern ha estat amb el futur del Truffaut i el concurs públic per a la seva gestió. Mentre que l'alcalde, Lluc Salellas (Guanyem), en la Comissió de govern va votar en contra d'adjudicar la gestió dels cinemes a l’empresa Rambla de l’Art-Cambrils AIE (durant els últims 25 anys ho ha fet el Col·lectiu de Crítics de Girona), mentre que Junts i ERC van votar a favor perquè era "l'única opció legal". Geis, en la roda de premsa d'aquest dimarts, ha deixat clar que "no és el motiu" pel qual marxen del govern, però que sí que han posat sobre la taula i han evidenciat encara més una "manera de governar" que no comparteixen les dues formacions.

En tot cas, la primera gran crisi va ser sobre el futur de l'edifici Cartañà, una de les seus de l'institut Ermessenda. En un principi, Guanyem era partidari de no renovar el conveni amb el Bisbat per continuar utilitzant aquest equipament a canvi de 100.000 euros mensuals.

La regidora d'Educació, Queralt Vila, va assegurar que hi havia un informe jurídic que avalava a decisió de no renovar el conveni amb el Bisbat i de concentrar tot l'institut a can Prunell, on l'institut té l'altra seu tota en barracons, fins que es pogués anar a la nau de l'antiga fàbrica Simon. Junts va criticar que la decisió es prenia en base un informe que no es tenia, mentre que ERC va qüestionar que s'havia fet més per un tema polític que tècnic. Finalment, es va trobar la manera perquè la seu de Cartañà continués, també per la pressió que van fer les famílies.

La primera discrepància, però, va ser pocs mesos després que es formés el govern, el novembre de 2023, amb el decret llei per regular els habitatges d'ús turístic. Guanyem veia amb bons ulls la nova normativa, mentre que Junts tenia una posició totalment oposada.

Turisme i bicicletes

Una de les grans discrepàncies entre socis de govern s'ha produit en temes de turisme i bicicletes, començant per aquestes posicions oposades en aquest decret llei de 2023 que fixava un topall de 10 habitatges d’ús turístic per cada 100 habitants. Al llarg del mandat, han aparegut diferents pintades contra establiments de bicicletes del Barri Vell. Les que més impacte van tenir van ser les que es van produir l'1 de maig de 2024. Geis sempre ha sortit al pas d'aquests actes incívics i els ha condemnat amb fermesa. En canvi, Salellas ho ha fet amb la boca més petita, a vegades, donant per bones les paraules de la fins ara vicealcaldessa com a resposta vàlida per tot el govern.

Tot es va fer més evident a principis d'aquest any. La regidora d'Hisenda i Convivència i Seguretat, Sílvia Aliu (Guanyem), va admetre que l'Ajuntament es plantejava suspendre temporalment les llicències d'obertura de nous establiments vinculats al cicloturisme al Barri Vell i el Mercadal. Geis va sortir ràpidament al pas i va assegurar que Junts tenia una proposta per suspendre llicències d'altres establiments, com supermercats 24 hores, espais de xixa, locals de manicura o botigues de carcasses de mòbils. També va criticar que Salellas tingués aquesta proposta "bloquejada".

Exigències

Per altra banda, el setembre de l'any passat, Junts va condicionar l'aprovació dels pressupostos de 2026 a un increment de la seguretat i en diferents demandes relacionades amb el padró. En una circular interna, Guanyem va criticar la metodologia de Gemma Geis per assegurar en públic que les modificacions al padró feien que el control quedés en mans de Junts.

La fins ara vicealcaldessa també va fer diferents exigències sobre els residus, un dels temes més polèmics que envolten el present mandant, amb el canvi del sistema de recollida de residus. Geis va assegurar l'abril d'aquest any que valoraria la continuïtat de la seva formació al govern si no es complien una sèrie de requisits que van posar sobre la taula. Entre d'altres flexibilitzar el sistema de recollida porta a porta o una taxa d'escombraries més baixa per al 2027.

Més enllà d'això, el conflicte bèl·lic entre Palestina i Israel també ha mostrat les diferents posicions del govern fins al punt de presentar dues mocions diferents dins del mateix govern. Per una banda, Guanyem i ERC van condemnar els atacs indiscriminats sobre la població civil de la Franja de Gaza, mentre que Junts va reclamar un alto el foc.

Subscriu-te per seguir llegint