L’Arxiu de Girona publica un recurs sobre l’alçament militar del 1936 neutralitzat en 24 hores

L’Arxiu Municipal de Girona ha publicat un nou recurs web sobre l’alçament militar de 1936 a la ciutat, coincidint amb els 90 anys del cop d’estat encapçalat pel general Franco que va donar inici a la Guerra Civil. El material reconstruïx com es van viure aquelles hores a Girona, on la insurrecció militar va ser neutralitzada en menys de 24 hores.

El recurs repassa els esdeveniments des de la inquietud que es respirava els dies previs fins a l’esclat de la tensió social entre el 19 i el 20 de juliol, un cop derrotat l’aixecament. El relat se centra especialment en la jornada del 19 de juliol, des de la matinada, quan militars i civils favorables al cop van ocupar carrers i punts estratègics per controlar les comunicacions, fins al vespre, quan la revolta ja havia estat sufocada i començava a organitzar-se el Front Antifeixista.

Fonts directes i un mapa amb 37 episodis

El nou contingut digital es basa sobretot en fonts directes de l’època. D’una banda, recull les escasses notícies publicades a la premsa local, en concret al Diario de Gerona i a L’Autonomista, dues capçaleres de signe polític oposat que, aquells dies, només van sortir al carrer el 18 de juliol.

De l’altra, incorpora els testimonis de tres militants del POUM que van viure aquells fets a Girona: la mestra Antònia Adroher, el dirigent sindical Miquel Gayolà i Joan Soler i Gironella. A partir de les seves vivències entre el 18 i el 20 de juliol, l’Arxiu ha elaborat una cronologia detallada dels fets.

El recurs també inclou un mapa interactiu que situa 37 episodis i identifica els principals espais i actors polítics que hi van intervenir. Aquesta cartografia s’ha construït, sobretot, a partir del detall ofert per Joan Soler en l’article “El 19 de juliol del 1936 a Girona”, publicat el 1982 als Annals de l’Institut d’Estudis Gironins.

Amb aquesta iniciativa, l’Arxiu Municipal vol contribuir a explicar com es va viure l’inici de la guerra a Girona i contextualitzar tant el fracàs de l’alçament militar com la violència posterior contra esglésies, locals i negocis vinculats a sectors conservadors. El recurs posa també el focus en la resposta de la ciutadania per defensar els ideals democràtics davant l’avenç del feixisme.