Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La maire catalana en perill per l'augment de la temperatura del mar, alerta un estudi de la UdG i l'ICM

L'escalfament del Mediterrani redueix un 58% les reserves energètiques dels exemplars juvenils, comprometent la seva supervivència

La maire catalana, en una imatge d'arxiu.

La maire catalana, en una imatge d'arxiu. / UdG

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Redacció

Redacció

Girona

L’escalfament del Mediterrani ja està deixant empremta en una espècie habitual de les peixateries catalanes: la maire (Micromesistius poutassou). Un estudi de la Universitat de Girona i de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) conclou que els exemplars juvenils han perdut prop del 60% de les reserves energètiques en les darreres dues dècades, una davallada que compromet la seva capacitat de recuperació i que coincideix amb el descens de captures registrat a la costa catalana.

Els resultats, publicats a la revista Marine Environmental Research, alerten que l’augment sostingut de la temperatura de l’aigua està alterant la base de la cadena tròfica marina i afecta de ple una espècie clau tant per a l’ecosistema com per a les pesqueries. La maire viu entre els 100 i els 550 metres de profunditat i ha estat històricament una captura habitual del sector de l’arrossegament.

Per arribar a aquestes conclusions, l’equip investigador va comparar dades de principis dels anys 2000 amb mostres recollides entre 2017 i 2022. Ho va fer a partir de dos indicadors: els perfils d’àcids grassos del múscul, que permeten saber què mengen, i l’índex hepatosomàtic, que mesura el greix i els nutrients emmagatzemats al fetge. El resultat és clar: mentre els adults mantenen estable aquesta reserva, en els juvenils s’ha reduït un 58%.

Els juvenils, els més exposats

L’estudi apunta que aquesta pèrdua d’energia està vinculada a la menor productivitat del plàncton, l’aliment bàsic de les maires joves. La investigadora predoctoral de la UdG i autora principal del treball, Mar Vila, explica que “els exemplars juvenils i els adults viuen en zones diferents i tenen dietes diferents” i que els joves depenen d’uns organismes planctònics “extremadament sensibles a la pujada de temperatures”.

En canvi, els adults s’alimenten de preses més grans i amb més contingut gras, cosa que els fa més resistents. Tot i això, Vila adverteix que “si els joves no tenen prou aliment per créixer de manera saludable, el relleu de la població està en perill”.

El coautor de l’estudi Joan Mir, de l’ICM-CSIC, recorda que aquests resultats encaixen amb “la forta davallada de captures a Catalunya” ja detectada en recerques anteriors. Per la seva banda, Josep Lloret, també coautor, destaca que aquest treball evidencia la importància de fer servir indicadors bioquímics per “detectar de manera precoç l’impacte del canvi climàtic” i adaptar la gestió pesquera als efectes combinats de la sobrepesca i l’escalfament global.

La recerca posa així sobre la taula que la protecció dels estocs pesquers no es pot basar només en el control de captures. Entendre com el clima altera la biologia de les espècies serà clau per garantir, a llarg termini, tant la salut ecològica del Mediterrani com la viabilitat de la pesca.

Tracking Pixel Contents