La tercera edició de l'Escola d'Estiu d'Antiracisme reclama incorporar la perspectiva antiracista al sistema de salut

La III Escola d'Estiu d'Antiracisme, organitzada per la Càtedra d'Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona i la Fundació SERGI, ha tancat la seva tercera edició amb una idea compartida per bona part dels participants: garantir una salut més equitativa exigeix transformar les pràctiques, els protocols i les institucions que continuen reproduint desigualtats.

Del 7 al 10 de juliol, més d'un centenar de professionals dels àmbits de la salut, l'acció social, l'educació, la recerca i les administracions públiques s'han reunit al Centre Cultural La Mercè de Girona, juntament amb prop de quaranta ponents, per compartir coneixement, experiències i eines que permetin comprendre millor com el racisme condiciona la salut i impulsar una resposta institucional més equitativa.

Sota el títol «Immigració, racisme i salut. Els determinants socials de la salut des d'una perspectiva antiracista», l'Escola ha abordat qüestions com el racisme institucional, les barreres d'accés al sistema sanitari, la salut mental, la salut sexual i reproductiva, la joventut racialitzada, la salut comunitària o la necessitat de revisar els models de formació dels professionals.

La conferència inaugural, a càrrec del sociòleg Daniel La Parra Casado, va obrir l'Escola situant el debat sobre les desigualtats que es produeixen en la disponibilitat, l'accessibilitat, l'acceptabilitat i la qualitat de l'atenció sanitària. La Parra va defensar que analitzar aquestes dimensions és imprescindible per identificar com opera el racisme institucional dins dels sistemes de salut.

Fer visible allò que sovint no es mesura

Un dels fils conductors de l'Escola ha estat la necessitat d'incorporar el racisme com un determinant social de la salut, al mateix nivell que altres factors àmpliament reconeguts com les condicions materials de vida, ambientals i el medi social.

En la jornada de cloenda, Pau Batlle, coordinador de l'Observatori Social, Ambiental i de Salut de Dipsalut, va posar el focus en la necessitat de revisar els sistemes d'indicadors i la manera com es produeixen i s'interpreten les dades sobre salut. Sense eines adequades per identificar les desigualtats, va remarcar, moltes situacions de discriminació continuen invisibles i acaben fora de les polítiques públiques.

En aquest sentit, Batlle va afirmar: «Si la salut es genera sobretot per les condicions de vida, el sistema sanitari hauria de destinar la major part dels recursos a actuar sobre aquests determinants.»

Per altra banda, Carles Serra, director de la Càtedra d'Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona, va assenyalar: «Les dades i les evidències són importants però no suficients. L’antiracisme només avançarà si reconeixem les diferents formes en què el racisme es fa present a la nostra societat. És una batalla ideològica.»

Durant les sessions dedicades a la salut mental, el psiquiatre Francisco Collazos, coordinador del Programa de Psiquiatria Transcultural de l'Hospital Vall d'Hebron, va alertar dels riscos de convertir en trastorns individuals els efectes que provoquen les desigualtats socials i el racisme, reivindicant una mirada més contextual i comunitària.

En la mateixa línia, la psicòloga Úrsula Julia Santa Cruz Castillo va posar en qüestió la tendència a psicologitzar el malestar de les persones migrades i racialitzades, defensant que moltes situacions atribuïdes a trastorns individuals tenen l'origen en contextos de discriminació, precarietat i vulneració de drets.

Des dels espais participatius també es va qüestionar l'ús habitual del concepte de "vulnerabilitat". L'educadora i consultora Erika Zárate va plantejar que moltes situacions etiquetades com a vulnerabilitat són, en realitat, conseqüència directa del racisme institucional i de les desigualtats estructurals.

Del diagnòstic a la transformació

Més enllà de compartir diagnòstics, l'Escola ha volgut generar propostes concretes. Entre les principals línies de treball que han emergit destaquen la necessitat d'incorporar la perspectiva antiracista en la formació dels professionals sanitaris, revisar protocols i pràctiques assistencials, generar més evidència científica sobre l'impacte del racisme en la salut, millorar els sistemes d'indicadors i reforçar la participació de les comunitats afectades en el disseny de les polítiques públiques.

Durant la darrera jornada també es va recollir la importància de crear espais estables de diàleg entre el món acadèmic, els serveis públics, les entitats socials i les persones amb experiència viscuda, per construir respostes compartides als reptes detectats.«El nostre principal repte és incorporar les persones afectades pel racisme en el disseny i la presa de decisions dels projectes socials, per tal de que siguin més transformadors», destaca Èlia Llinàs Serradell, codirectora de la Fundació SERGI.

Aquesta tardor, la Càtedra d'Anàlisi i Acció Antiracista impulsarà noves accions de formació i transferència de coneixement dirigides especialment als professionals de l'atenció primària, la salut mental i l'àmbit hospitalari. L'objectiu és aprofundir en les qüestions plantejades durant aquests quatre dies, compartir eines i impulsar canvis que contribueixin a incorporar de manera efectiva la perspectiva antiracista en el sistema de salut.