Carles Ribas serà el número dos de Gemma Geis (Junts) a Girona

Carles Ribas serà el número dos de la candidatura de Junts a l’Ajuntament de Girona que encapçalarà Gemma Geis en les eleccions municipals del 2027. L’advocat i exregidor intentarà tornar a entrar al consistori després d’haver-se quedat a només 122 vots d’obtenir representació en els comicis del 2023, quan va liderar l'agrupació d’Ara Girona sota el paraigües del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC). Ara torna a l'univers postconvergent amb pacte de coalició entre Junts i el PNC que ha rebut l'aval del President Carles Puigdemont, a qui ha visitat en més d'una ocasió a Waterloo.

«El pacte inclou que el Partit Nacionalista de Catalunya, que represento jo, es posicionarà en el número dos de les llistes de Junts a les pròximes eleccions», explica Ribas en exclusiva a Diari de Girona. «No és que diguéssim: “Ha de ser el número dos i, si no, no hi ha pacte”», relata. però si que apunta que «si volíem construir, enteníem des del PNC que havíem de jugar un paper important».

Ribas assegura que ha mantingut converses amb Gemma Geis sobre l’aliança i sobre les possibilitats que té Junts de recuperar l’alcaldia de Girona. «Un dia li vaig fer una reflexió a la Gemma. Li vaig dir: “Vols ser alcaldessa?” Evidentment, la resposta va ser que sí. Doncs, si vols ser alcaldessa, hem de sumar», relata. L’exregidor admet que la seva arribada pot causar recels dins de la candidatura, però considera que l’operació permet ampliar l’espai electoral de Junts.

«No perquè jo li aporti tot allò que sigui necessari per ser alcaldessa, sinó perquè sumar, no només amb el PNC, sinó amb el que representa tornar a retrobar aquest espai central gironí, li pot permetre tenir un volum de vots que la pugui fer alcaldessa», defensa. «Tot allò que sigui sumar, crec que refusar-ho seria un error», afegeix.

Ribas reconeix que qualsevol incorporació externa genera «incomoditats». Tot i això, considera que «les incomoditats són tan petites comparades amb els avantatges que al final un es lleva dient: “És el que toca”».

Sobre Geis, afirma que «és una persona que té molt clar que abans que ella hi ha la ciutat» i respon amb ironia: «Tothom diu que en Ribas té un caràcter complicat i que la Gemma té un caràcter complicat. Doncs mira, més i més és més». «Jo crec que ens hem d’entendre. Si posem per endavant la ciutat», conclou.

Ribas explica que ja tenia decidit tornar-se a presentar a les pròximes eleccions, però encara havia de determinar sota quina fórmula. «El dilema era anar-hi liderant o anar-hi sumant», explica. «He rebut ofertes de partits existents que s’han apropat i m’han plantejat coses», revela. Però la pregunta de fons, insisteix, sempre va ser la mateixa: «Liderem o sumem?».

Les converses amb Puigdemont

La resposta va començar a prendre forma durant les trobades que Ribas va mantenir a Waterloo amb el President i exalcalde de Girona Carles Puigdemont. Segons Ribas, la primera trobada va servir per tancar ferides i aclarir episodis del passat. A partir d’aquí, les converses van adquirir un contingut més polític. «D’aquí surt el concepte que deia abans: “En un futur, què? Liderem o sumem?”», relata.

Ribas interpreta el pacte entre Junts i el PNC com un intent de reconstruir l’espai polític central que havia representat Convergència i Unió abans de la fragmentació del món postconvergent.

«La gent que havíem representat un espai central polític, diguem-li Convergència, però era Convergència i Unió, ens havíem desmembrat molt», afirma.

Al seu parer, Junts ha començat a revisar la seva estratègia i a buscar complicitats més enllà del seu perímetre actual. «La coalició que fem va en aquest sentit», sosté. Ribas considera que aquesta suma és necessària davant la creixent polarització política. «El que era molt clar era que això va cap al desastre si no ens hi posem seriosament», adverteix.

«Cada vegada hi ha més radicalitat en la política, cada vegada és molt més difícil dialogar i cada vegada és molt més difícil entendre’s», lamenta.

"Soc de centre"

Ribas es defineix com una persona de centre, allunyada tant de l’esquerra radical com de la dreta radical. Segons Ribas, aquest espai ha quedat desplaçat per l’evolució del sistema polític.

L'exregidor és conscient de les crítiques que provoquen algunes de les seves opinions a les xarxes socials. «Ja sé que molta gent dirà que soc un fatxa, que soc de dretes. No. Senzillament, soc de centre», proclama. L’advocat considera que cal poder abordar determinades qüestions sense que el debat quedi immediatament associat a les posicions de l’extrema dreta.

«Crec que hem de poder parlar a la gent de centre d’allò de què molta gent no s’ha atrevit a parlar darrerament perquè l’han qualificada d’extrema dreta», afirma.

Tothom diu que en Ribas té un caràcter complicat i que la Gemma té un caràcter complicat. Doncs mira, més i més és més

Carles Ribas

— Advocat i exregidor

Entre aquests assumptes cita el vel islàmic, les subvencions públiques i la gestió dels recursos municipals.

«Jo no assenyalaré una donació a Bolívia per criticar que l’Ajuntament de Girona dona subvencions», posa com a exemple. «El que faré és analitzar les subvencions que es donen, amb independència de qui les rebi, i procuraré que siguin eficients», continua.

Converses amb Aliança?

Ribas nega haver negociat amb Aliança Catalana abans d’arribar a l’acord amb Junts. «No, no. Jo no m’he mogut, no he telefonat mai ni he parlat amb ningú», afirma. Sí que reconeix haver rebut missatges de persones vinculades a la formació a través de les xarxes socials. «He rebut algun missatge a Instagram de gent d’Aliança Catalana valorant positivament els vídeos que feia i dient que potser hauríem de parlar», explica. Tanmateix, insisteix que no hi ha hagut cap proposta formal. «Mai hi ha hagut cap oferta d’Aliança Catalana envers mi».

Ribas però considera que cal mantenir canals de comunicació amb totes les formacions. «Jo soc d’aquells que no fa sectarisme», afirma.

La relació amb el PSC

Ribas també revela que va mantenir contactes amb dirigents socialistes i que conserva una bona relació personal amb diversos membres del PSC gironí.

«Tinc molt bona relació amb el Partit Socialista de Catalunya», explica. «La vaig tenir a les passades eleccions i em van preguntar què faria en un futur».

Entre els dirigents amb qui manté amistat cita Sílvia Paneque, tot i remarcar que les diferències polítiques són importants. Especialment, assenyala, en qüestions nacionals. «Ens diferencien coses de calat nacional i de valors de Catalunya que feien que hagués estat bastant complex d’entendre que jo m’integrés en una llista socialista». «Potser hi havia més coses que ens diferenciaven que no pas coses que ens sumaven», resumeix.

Malgrat això, reivindica la capacitat de mantenir una bona relació personal amb adversaris polítics. «És que l’he tingut amb tothom», diu.

Les crítiques a Junts

La incorporació a la candidatura de Geis arriba després que Ribas hagi criticat durant els últims anys la gestió del govern municipal, del qual Junts va formar part juntament amb Guanyem i ERC fins al trencament de la coalició.

Ribas no evita aquesta contradicció aparent. «No refusaré mai aquesta pregunta», assegura. «Vaig ser crític amb el govern, on hi havia Junts, perquè les coses no es feien correctament», admet.

Tot i això, considera que la sortida de Junts de l’executiu ha demostrat que la formació actuava com a contrapès de Guanyem i la CUP.

«Junts, mentre va estar al govern, va poder frenar moltes coses de l’esquerra radical per evitar que tiressin endavant», afirma. «Per tant, alguna cosa de valor ha fet Junts».

Ribas ho exemplifica amb les decisions anunciades pel govern de Lluc Salellas després del trencament. «El mateix dia o l’endemà que Junts marxa, l’alcalde diu que vol aprovar una normativa per prohibir establiments de bicicletes a la ciutat de Girona», critica. «Això què vol dir? Que Junts, mentre va estar al govern, va poder frenar moltes coses», insisteix.

«Jo no hauria fet alcalde Salellas»

Ribas també es desmarca de la decisió de Junts de facilitar l’alcaldia a Lluc Salellas després de les eleccions municipals del 2023. «Jo no hauria fet alcalde Salellas», afirma.

Tot i això, sosté que Junts va tenir una funció útil dins del govern. «Entenc que ha fet un paper per evitar moltes coses», assenyala. «Déu me’n guard que no hi hagués estat Junts», arriba a dir, valorant el que considera una tasca de contenció de les polítiques més ideològiques de Guanyem.

Ribas defensa que també cal saber revisar els judicis a mesura que canvien les circumstàncies. «Hem d’aprendre de les coses que passen i saber valorar cada cosa en el seu moment», afirma.

«La gent vol que la ciutat estigui neta»

Bona part del discurs polític de Ribas se centra en la gestió quotidiana de Girona i en allò que defineix com «les petites grans necessitats».

«La ciutadania què vol? Vol que la ciutat estigui neta», afirma. «La gent vol passejar i que els fanals no quedin coberts pels arbres, que es pugui veure i que pugui circular amb tranquil·litat», continua.

Ribas considera que el govern municipal ha reaccionat tard davant el deteriorament de l’espai públic. «Ara van a correcuita a pintar la ciutat. Estan pintant tots els passos de vianants», afirma.

El més còmode és quedar-te al sofà i criticar però el més seriós és posar-t’hi

Carles Ribas

— Advocat i exregidor

Segons l’exregidor, la ciutadania no demana grans proclames ideològiques, sinó una ciutat que funcioni. «La gent el que vol és que això sigui normal», resumeix. En matèria de seguretat, defensa que la percepció és tan important com el nombre d’efectius. «A vegades no fan falta més policies, fan falta sensacions de seguretat».

Ribas recupera una expressió que ja va utilitzar en la campanya del 2023. «Jo parlava de les petites grans necessitats», recorda. «La meva dona sempre em diu que aquesta frase li agradava molt».

«He plorat per moltes coses»

«En aquests tres anys em costa molt trobar algú que digui que Girona ha fet passes endavant», assenyala. En aquest sentit, Ribas admet que la decisió de tornar a la política activa no ha estat fàcil. La seva anterior etapa al consistori li va provocar un desgast personal considerable. «M’han fet mal i he plorat molt per moltes coses», confessa.

La decisió de presentar-se de nou s’ha debatut en família. «A casa se n’ha parlat molt», explica. «A casa som assemblearis, ens reunim i parlem d’això». Finalment, li ha donat suport per tornar a la política. «M’han dit: “Si és el que vols i ho fas perquè estimes la ciutat, endavant”», explica.

Ribas resumeix la motivació amb una declaració personal: «És que, collons, m’estimo molt Girona i em fot molta ràbia veure-la així». «El més còmode és quedar-te al sofà i criticar», afegeix, però remarca que «el més seriós és posar-t’hi».

I conclou apuntant que tornar «no és una qüestió de valentia, és una qüestió d’implicació».

El passat polític

L’advocat ja va ser regidor de l’Ajuntament de Girona durant nou anys, entre el 2011 i el juliol del 2020. Va entrar al consistori després de la victòria de CiU encapçalada per Carles Puigdemont i, durant aquella etapa, va assumir responsabilitats en àrees com Urbanisme, el projecte ferroviari, Sostenibilitat, Cultura i Festes, Joventut i Dinamització del Territori. També va exercir com a tinent d’alcalde i portaveu municipal.

Ribas va decidir posar fi a aquella etapa a mitjan juliol del 2020. Va comunicar a l’aleshores alcaldessa, Marta Madrenas, que deixava l’Ajuntament, va renunciar també com a conseller comarcal i es va donar de baixa del PDeCAT. El ple municipal va prendre coneixement de la renúncia el 30 de juliol d’aquell any. El maig del 2023, aprofitant que tenia els drets electorals de l'antiga Convergència amb tota la visibilitat que això li permetia, va crear l'agrupació Ara Girona de bracet amb el PNC. Es va quedar a les portes de tornar a l'Ajuntrament per 122 vots.

Subscriu-te per seguir llegint