El PSC de Girona proposa recuperar la policia de proximitat com a eina preventiva

El grup municipal del PSC-Girona pel Canvi reivindica la recuperació de la policia de proximitat als barris de la ciutat com a eina de prevenció i de millora de la seguretat. És una reflexió que arriba després que aquest dimecres un home entrés en un bar de Taialà amb una pistola, disparés a l'aire i agredís un altre home al cap. Per al grup municipal socialista, és un incident que, per la naturalesa conflictiva coneguda del protagonista, certifica la tendència que la ciutat ha perdut la capacitat de prevenció a conseqüència de la falta d’efectius al cos de la policia municipal.

El PSC-Girona pel Canvi recorda que la policia municipal s'organitza en dos grans sectors, complementaris però de naturalesa diferent. D'una banda, hi ha un aspecte reactiu, que activa la policia quan s’origina un incident i cal actuar amb rapidesa per restablir l'ordre. De l'altra, hi ha la feina de conèixer el barri, detectar conflictes latents i resoldre'ls abans que esclatin, una tasca que només pot fer una policia de proximitat present sobre el terreny de manera continuada. Girona ja va disposar en el passat d'aquest model, amb resultats positius, però actualment ha quedat reduït a la mínima expressió.

«La manca de personal que té la policia fa que la proximitat sigui molt difícil de complir. I això fa que el coneixement que et dona la convivència o trepitjar el carrer no sigui el mateix que quan aquesta proximitat s’exercia de manera habitual. Girona avui no té una policia de proximitat perquè no té prou efectius per fer-la. I en aquestes condicions, l’única cosa que queda, que és igualment important, és la reacció», analitza el regidor Josep Palouzié.

D’acord amb la seva experiència professional al capdavant de cossos de policia municipal, Palouzié entén que el model policial reclama una divisió de la ciutat en districtes i assignar-hi agents fixos, per torns, amb un comandament responsable de cada zona i coordinats amb els agents cívics. Aquesta estructura permet que l'agent de policia de proximitat es converteixi en un interlocutor conegut pel veïnat i li atorga la capacitat d'identificar tensions abans que derivin en fets greus.

«La proximitat, en definitiva, permet passar d'una seguretat que reacciona a una seguretat que anticipa. Un agent que coneix un barri identifica els senyals d'alarma abans que esclatin —tensions recurrents, punts de venda de substàncies, conflictes veïnals mal resolts— i pot intervenir-hi quan encara es poden gestionar preventivament, en comptes d'esperar que derivin en un incident amb arma com el de Taialà», reflexiona el regidor Palouzié.

Els socialistes argumenten que la interlocució estable redueix la desconfiança entre veïnat i policia, que és precisament el que alimenta el silenci i la falta de col·laboració ciutadana en barris complexos. Quan el mateix agent és present dia rere dia, es converteix en un referent identificable, no en una presència esporàdica que només apareix quan ja ha passat alguna cosa greu. Aquesta proximitat també millora la qualitat de la informació operativa: un agent de districte acumula coneixement fi sobre dinàmiques familiars, horaris, locals conflictius i xarxes de relacions que cap patrulla reactiva pot tenir. Aquest coneixement es tradueix en intervencions més ben calibrades i menys desproporcionades.

Des del punt de vista de gestió pública, el PSC subratlla que la policia de proximitat també és una manera d'optimitzar recursos: «Quan la prevenció funciona, disminueix la pressió sobre el dispositiu de reacció i li permet concentrar-se en els casos que realment el requereixen. És una qüestió tant de seguretat com d'eficiència en l'ús dels efectius disponibles». Apunten que ciutats d’una mida similar a la de Girona que han recuperat o consolidat models de policia de districte —amb agents fixos per zona, coordinació amb els serveis socials i els agents cívics, i comandaments amb responsabilitat sobre un territori concret— han documentat millores en la percepció de seguretat i en la resolució de conflictes de baixa intensitat abans que s’agreugin. «És un model escalable. No cal desplegar-lo a tota la ciutat de cop, es pot començar pels barris amb més incidència i ampliar-lo progressivament a la resta de la ciutat», conclou Palouzié.