Les hortes de Santa Eugènia de Girona pateixen una greu manca d'aigua que genera disputes entre els hortolans

Els usuaris de les hortes de Santa Eugènia, especialment a la zona de la Matriu 78, denuncien una manca d'aigua en el sistema de rec, que afecta les plantacions i crea disputes entre hortolans. Els perjudicats reclamen a l'Agència Catalana de l'Aigua que augmenti el cabal del reg amb urgència. També denuncien que l'Ajuntament de Girona hagi activat unes obres de millora de la infraestructura a ple estiu, provocant talls permanents d'aigua en un moment de forta sequera.

El sistema de canalització de les hortes té tres entrades d'aigua des de la séquia Monar: Monges, Agudes i Marfà. Des d'aquests tres punts, un sistema de canals distribueix l'aigua per totes les parcel·les. El regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot, explica que l'empobriment del cabal del Ter ha impactat directament en les seves derivacions, com ara la séquia Monar i, en conseqüència, les hortes. Recorda que, des de l'any 2020, el rec ha anat patint obres de restauració i millora: "És una séquia mil·lenària que demana molt de manteniment. La remodelació integral requereix invertir molts milions d'euros". Assegura que és un projecte a llarg termini que s'està negociant amb la Generalitat.

Davant la crisi, el president de l'Associació d'Usuaris de les Hortes de Santa Eugènia, Matthias Hespe, declara que alguns hortolans abandonen l'activitat perquè "se'ls moren les plantacions". Assegura que els més afectats són els de la Matriu 78, ja que són els que se situen més lluny de les entrades d'aigua a les hortes: "cada dia venen preocupats per si trobaran aigua per regar o no". Presenta una situació límit que genera estrès i discòrdia.

Actualment, a les hortes hi ha 290 usuaris amb titularitat municipal, mentre que tota la resta són parcel·les privades. A la matriu més afectada hi ha 57 horts, però el problema de l'aigua és generalitzat, i augmenta a mesura que s'allunyen de la séquia Monar. El govern municipal confirma un projecte sobre la taula per desvincular les hortes de la séquia Monar, instal·lant una canonada externa que vagi directament als horts. L'actuació permetria garantir el rec a les hortes i el regidor confia tenir-ho lligat per finals del mandat.

Sabotatges entre hortolans

Segons Hespe, la problemàtica s'empitjora, ja que els horts prop de les entrades d'aigua reguen excessivament, i s'han trobat casos en què bloquegen el cabal per afavorir el seu hort. "Cada vegada hi ha més conflictes i amenaces entre hortolans, i els sabotatges són cada cop més habituals", lamenta el president, i afegeix que a les hortes s'hi viu "una veritable guerra d'aigua".

Relata situacions en les quals s'han trobat sacs o pedres obturant alguns regs i passos d'aigua, o sortidors tancats. Evidencia que "cap d'aquestes intervencions en el flux de l'aigua d'irrigació està permesa", però que són el pa de cada dia. Insisteix que la solució davant la sequera és utilitzar mètodes per estalviar aigua, com no llaurar o tapar el sòl amb matèria orgànica perquè no s'escalfi tant.

Reclamen un "guardaigües"

Pels horts que pertanyen a Salt, l'Ajuntament ha implementat la figura del "guardaigües", un tècnic encarregat de vigilar les activitats de reg, garantir les bones pràctiques i informar de les incidències. Hespe ho compara amb un agent cívic pels horts, i des de l'associació reclamen al consistori una figura igual per Girona. Des de l'Ajuntament asseguren que estudiaran la proposta, però expressen dubtes sobre l'eficàcia real de la mesura.

Cot insisteix que l'Ajuntament només pot assumir les responsabilitats concretes referents a les reformes i millores en els canals. Assegura que s'ha batallat amb les empreses pertinents per no causar afectacions importants en període de calor i sequera, però que sovint "les obres arriben quan arriben". Conclou que des de l'Ajuntament "malgrat que no sempre és fàcil", continuen "vetllant perquè tothom tingui aigua".

Subscriu-te per seguir llegint