Girona commemora els 50 anys de la primera Diada Nacional després de Franco amb una crida a la ciutadania

L’Ajuntament de Girona commemorarà aquest setembre el 50è aniversari de la primera Diada Nacional de Catalunya celebrada a la ciutat després de la mort de Franco. La iniciativa recordarà la jornada de l’11 de setembre de 1976, que va simbolitzar la recuperació de les llibertats democràtiques i la reivindicació dels drets nacionals de Catalunya després de dècades de dictadura.

Amb motiu de l’efemèride, el consistori ha fet una crida a les persones que van participar en aquella Diada o que en conserven fotografies, cartells, enregistraments o altres documents. El material es pot fer arribar a l’Arxiu Municipal de Girona a través del correu arxiumunicipal@ajgirona.cat o del telèfon 972 22 15 45. L’objectiu és recuperar testimonis que ajudin a reconstruir i divulgar la memòria col·lectiva de la jornada.

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha explicat que la commemoració vol reconèixer les persones que van contribuir a recuperar l’espai públic com a lloc “d’expressió democràtica, reivindicació col·lectiva i catalanitat en llibertat”. També ha subratllat la voluntat de preservar la memòria d’“un episodi cabdal en la història recent de la ciutat”.

Entre 2.000 i 3.000 assistents a la Devesa

La Diada de 1976 va arribar després d’anys de prohibició i en un context de forta mobilització política i social. Aquells mesos també van estar marcats per la Marxa de la Llibertat, impulsada per l’Assemblea de Catalunya sota el lema “Poble català, posa’t a caminar”, que reclamava l’amnistia, les llibertats democràtiques i la recuperació de l’Estatut d’autonomia.

Mentre que a Barcelona les autoritats van prohibir l’acte previst al parc de la Ciutadella, que finalment es va celebrar a Sant Boi de Llobregat, a Girona la commemoració va ser autoritzada a les instal·lacions d’atletisme del GEiEG, a la Devesa.

Segons les cròniques de l’època, la jornada va reunir entre 2.000 i 3.000 persones i va combinar el caràcter reivindicatiu amb el festiu. Hi van intervenir Salvador Sunyer i Narcís-Jordi Aragó, i s’hi van fer actuacions de Dolors Laffitte, Dit i Ninot, Indika i Estils. Un any després, el 1977, la celebració ja es va traslladar a la plaça de Catalunya.