Abordar el dol perinatal: "Una realitat que necessita més visibilitat"

El dol perinatal és la mort d'un nadó durant l'embaràs o poc després de néixer. És una situació encara poc visible, malgrat afectar a moltes famílies cada any.

Amb el llibre Entre el comiat i la vida, l'escriptora Fina Mulà vol donar veu a aquestes històries i visibilitzar el que sovint és una realitat silenciada.

Fascinada des de sempre per la mort, Mulà va conèixer la psicòloga perinatal Natàlia Artigas. Les converses amb ella van ser el que li va donar la idea d’escriure el llibre. “Jo sempre dic que jo no he anat a buscar la història del dol perinatal, sinó que la història m'ha trobat a mi”, remarca l’autora.

Amb el pròleg de Natàlia Artigas, el postfaci de la filòloga Marta Masó i l’epíleg de l'alcalde de Girona Lluc Salellas, Entre el comiat i la vida, narra nou relats d'històries de dol gestacional, perinatal i neonatal, amb l’objectiu de deixar un missatge d'esperança i d’acollida per a aquells que el pateixen o l’han patit.

Una realitat silenciada

Fina Mulà explica que tot i no haver tingut problemes per trobar gent que vulgués explicar la seva situació, moltes famílies viuen el dol en silenci o inclús amb vergonya, especialment en el cas de les dones. Algunes mares senten “com si el cos de la dona no hagués sigut capaç de sostenir aquest embaràs i portar-lo a terme”, subratlla l’autora.

Afortunadament, avui dia cada cop hi ha més reconeixement, explica Mulà, tot i això, insisteix en el fet que, després de veure la realitat que viuen els psicòlegs i infermers, “encara queda molta feina per fer”, i que “no hi ha mai cap dol igual”. També assenyala que una de les coses que ha après durant la recerca ha estat el fet de no parlar d’una “pèrdua”, ja que, com explica l’escriptora: “el fill sempre el portes amb tu, i sempre t’acompanyarà en el record”.

Dels testimonis recollits al llibre en destaca la resiliència, i parla sobre com l'únic camí que hi ha per superar aquest dol és la transformació. “Hem de transformar aquest dolor tan punyent, tan bèstia, en amor”, remarca. També parla d’acompanyar aquest dolor amb teràpia i permetre que les famílies passin una estona amb el nadó per tal de poder-se'n acomiadar. “Hi ha pares que m’han dit que se n’han penedit de no haver-ho fet”, afegeix.

Els pares també viuen el dol

Mulà s’endinsa també en el rol dels homes en aquestes situacions, i assegura que no se’ls reconeix prou el patiment. "La dona s’emporta la pitjor part, ja que el dolor no és únicament emocional, sinó també físic, però l’home també suporta un pes al qual no li donem prou validesa", explica l’autora. En aquest context, Mulà va voler representar al seu llibre tant la visió masculina com la femenina. “Vaig poder comprovar que ells també senten culpa per no haver pogut ser-hi més, per no haver pogut fer més”.

Més recursos i més visibilitat

L’autora ressalta la importància del treball que fan les associacions, que és “encomiable”, i demana més suport, visibilitat i recursos als hospitals. També subratlla que cal formació i saber com donar les notícies.“Això és el més primordial”.

Hem de transformar aquest dolor tan punyent, tan bèstia, en amor

Fina Mulà

Subscriu-te per seguir llegint