Girona desallotja l'antiga fàbrica Simon on hi havia 25 persones sense llar

Un equip de la Policia Municipal i dels Mossos d’Esquadra, acompanyat per professionals dels Serveis Socials de l’Ajuntament, ha dut a terme aquest dijous al matí el desallotjament de l’antiga fàbrica Simon de Girona, ubicada al carrer Barcelona i que s’ha de convertir en el futur institut Comtessa Ermessenda. A finals de maig va acabar el termini que s’havia donat, després de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), perquè les persones sense llar que ocupaven les instal·lacions poguessin marxar voluntàriament. Aleshores, l’Ajuntament va demanar una autorització judicial per poder desallotjar l’immoble i, un cop rebuda, tenia fins al 8 d’agost per culminar el procés.

L’alcaldessa en funcions —l’alcalde, Lluc Salellas, està de vacances—, Sílvia Aliu, ha explicat que a l’interior de la nau s’hi han trobat unes 25 persones i «a totes se’ls ha donat el recurs pertinent en el dia d’avui», ha afirmat. Segons Aliu, els afectats han estat derivats a recursos diferents en funció de la seva situació. Un dels recursos és La Sopa, però també s'ha «donat la possibilitat d’una pernocta alternativa», ha detallat. L’alcaldessa en funcions ha afegit que «hi ha persones que ja tenien xarxa, persones que estaven dintre del procés d’asil i persones que es trobaven en procés de regularització».

En aquest sentit, ha assegurat que els Serveis Socials continuaran fent un seguiment individualitzat i «anar veient cas a cas les possibilitats». Aliu ha remarcat que aquesta intervenció és el resultat d’un treball previ. «Serveis Socials fa dos mesos que hi està anant cada setmana, periòdicament, per veure cas a cas les circumstàncies de cada persona», ha explicat.

Les imatges del desallotjament de les persones sense llar a l'antiga fàbrica Simon

Veure Galeria

El sensellarisme: «una realitat creixent»

La xifra de persones que pernoctaven a les instal·lacions, però, anava fluctuant, ja que algunes persones marxaven de la nau i n’hi arribaven d’altres. «La setmana passada hi havia quinze persones», ha indicat Aliu, mentre que aquest dijous se n'han trobat unes 25. A més, L’alcaldessa en funcions també ha assegurat que entre les persones desallotjades no hi havia dones ni infant, així com tampoc hi havia «ningú empadronat a la nau», ha afirmat.

Aliu ha lamentat que el sensellarisme és una «realitat creixent», no només a Girona, sinó arreu de Catalunya. D'aquesta manera, ha defensat que l'Ajuntament hi ha de «fer-hi front, posant més recursos per poder garantir que ningú malvisqui en un edifici» com l’antiga fàbrica Simon. La raó és que la nau fa anys que està abandonada i en desús, i amb el pas del temps s'havia anat degradant.

Hem de garantir que ningú malvisqui en un edifici com aquest

SÍLVIA ALIU

— Alcaldessa en funcions de Girona

«Dos sentiments»

Per altra banda, el Sindicat de l'Habitatge de Girona dubte que aquestes alternatives proposades per l'Ajuntament siguin reals. Primer, perquè «La Sopa està desbordada», ha afirmat la presidenta del sindicat, Fàtima Aatar. També perquè diuen que, abans del desnonament «encara no se'ls havia donat alternativa i que se'ls trucaria durant el matí». «Ningú espera res de l'Ajuntament», ha etzibat.

Més enllà, d'això ha explicat que les persones desallotjades tenen «dos sentiments». Per una banda, la «frustració» de «no creure en absolut en cap solució», i accepten «tornar-se a buscar la vida al carrer». Per altra banda, també senten «ràbia pel tracte rebut» i la «sensació que les institucions i la societat els tracten com si no fossin persones».

Aatar, ha destacat que a l'antiga fàbrica Simon «no molestaven a ningú» i ha criticat l'actuació policial d'aquest dijous matí, perquè els agents han entrat a la nau de forma «molt agressiva», quan «eren les set del matí i s'acabaven de despertar». Ha assegurat, a més, que una de les persones sense llar ha quedat molt afectada i «en estat de xoc».

Edifici tapiat

Un cop desallotjades totes les persones, l’Ajuntament ha lliurat la possessió de l’immoble a la Generalitat, que a partir d’ara serà la responsable de l’edifici. Durant el matí, diferents operaris ja treballaven per tapiar-ne els accessos i evitar que la nau pugui tornar a ser ocupada. Aliu ha destacat que s'han «donat les claus al director d’Educació i, a partir d’aquí, ells ja faran les mesures pertinents per garantir que no es pugui tornar a ocupar».L’alcaldessa en funcions també ha indicat que qualsevol eventual dispositiu de vigilància correspondrà als Mossos d’Esquadra.

Pel que fa al futur de l’immoble, Aliu ha deixat clar que «és la Generalitat la que ha de fer les gestions i marcar el calendari» perquè el nou institut Comtessa Ermessenda sigui una realitat. «És un equipament molt esperat per a la ciutat», ha remarcat l’alcaldessa en funcions, que ha afegit que serà «clau per a l’entrada sud de la ciutat» i per al «desenvolupament» del carrer Barcelona.

Per la seva, el director dels serveis territorials d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya a Girona, Miquel Marcé, ha destacat que «el Departament d’Educació i Formació Professional durà a terme els treballs inicials de condicionament de l’edifici, previs a la redacció del projecte de rehabilitació i a l’inici de les obres, previst d’aquí a dos anys». La construcció del futur Institut Ermessenda de Girona forma part de la transformació de l’accés sud de la ciutat, que inclou el desenvolupament d’una nova zona amb espai residencial, àrees verdes i major dotació d’equipaments. Està previst que noves instal·lacions ofereixin ESO, batxillerat i escola d’adults i que tinguin una amb capacitat per a 690 alumnes.

Subscriu-te per seguir llegint