El parc Jordi Vilamitjana, un refugi climàtic clau a Girona, queda fora del llistat oficial

La plataforma en defensa del parc Jordi Vilamitjana ha entrat al registre municipal de l’Ajuntament de Girona la petició formal per tal que s’afegeixi immediatament el parc Jordi Vilamitjana i Pujol a la relació pública de refugis climàtics del web municipal. Reclamen que, seguidament, s'enviï la modificació a la Generalitat de Catalunya perquè també sigui afegit al seu llistat i mapa de refugis climàtics de Girona.

El parc Jordi Vilamitjana és un refugi climàtic exterior i gratuït de referència als barris de Can Gibert, Santa Eugènia i Sant Narcís. El segon parc arbrat més gran de Girona, amb gairebé 400 arbres adults. Un parc que fa "una sobrada funció de refugi social i climàtic" i que, segons els veïns i defensors del parc, "resulta inaudit que no s’hagi inclòs en el llistat de refugis climàtics de la ciutat". Actualment, està amenaçat per un pla urbanístic de l'entorn del nou Trueta, i diverses entitats i associacions veïnals organitzen actes per expressar el rebuig al projecte.

Des de la plataforma volen pensar que "es tracta d'un oblit (imperdonable) de l’equip de govern". Els veïns i veïnes del parc reben avisos, com la resta de la població, sobre el perill per altes temperatures i les onades de calor, cada vegada més freqüents, i afirmen que "la necessitat de disposar i difondre els refugis climàtics a la ciutat és innegociable".

Denuncien que el mapa actual de refugis climàtics publicat al web municipal "és desolador", sobretot a la zona de Santa Eugènia-Can Gibert. Remarquen que bona part d'aquests tanquen portes durant els pics més alts de temperatura: "Entre el 30% i el 33% estan tancats entre setmana a la tarda; els dissabtes, el 68% estan tancats al matí i el 73% estan tancats a la tarda; els diumenges, el 85% no estan oberts al matí i el 95% a la tarda; i a l’agost, quan la majoria de gent té vacances, el 43% estan tancats durant tot l’agost o parcialment". Afegeixen que les piscines municipals només es consideren refugis climàtics per a persones majors de 65 anys o amb discapacitat, i només si hi ha alerta taronja per temperatures extremes.

Per aquest motiu, la plataforma de defensa del parc Jordi Vilamitjana no entén com el segon parc més densament arbrat de la ciutat no consti com a refugi climàtic: "És indispensable considerar el parc com un referent de lluita contra el canvi climàtic, així com incloure’l al llistat de refugis climàtics. A més, és un parc que està obert 24 hores al dia, no només en hores puntuals".

Reforcen la necessitat que es visualitzi com a refugi climàtic "imprescindible" perquè el parc s'ubica en la zona més densa de població de tot Girona. Segons la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial, Santa Eugènia de Ter tenia uns 775 habitants per hectàrea l'any 2023.

Conclouen que "al llistat web de refugis climàtics de l’Ajuntament de Girona tampoc apareixen els Jardins de les Pedreres, també afectats per una modificació urbanística i en perill de perdre una part molt important del seu frondós arbrat". Qüestionen si l'equip de govern es preocupa realment per la salut i benestar dels ciutadans i posen en dubte quin és el criteri per considerar refugis climàtics.