La UdG apareix per vuitè any consecutiu en el rànquing més prestigiós del món

La Universitat de Girona (UdG) apareix per vuitè any consecutiu entre les mil millors universitats del món en el rànquing de Shanghai o ARWU (Classificació Acadèmica d’Universitats del Món). La institució gironina es manté en la mateixa franja que l’any passat, entre les posicions 901 i 1.000, després d’haver ocupat els llocs 801-900 en les sis edicions anteriors. La UdG forma part del llistat de manera ininterrompuda des del 2019.

El rànquing, publicat aquest dissabte, analitza cada any unes 2.500 institucions d’arreu del món, tot i que només fa pública la classificació de les mil primeres. En aquesta edició, la UdG és una de les 30 universitats de l’Estat que hi han aconseguit entrar. La classificació valora principalment la producció científica dels centres, amb indicadors com els articles publicats, l’impacte de les investigacions, els treballs apareguts en revistes com Nature i Science i el nombre d’investigadors altament citats.

En l’àmbit estatal, el prestigiós rànquing anual de Shanghai torna a situar la Universitat de Barcelona (UB) com la més ben classificada. Pel que fa al conjunt del llistat, la Xina és el país amb més universitats entre les mil primeres, amb 234. La segueixen els Estats Units, amb 187 campus; el Regne Unit, amb 57; Alemanya, amb 51, i Itàlia, amb 42.

La UB ocupa la franja internacional 151-200 i és l’única universitat de l’Estat entre les 200 millors del món, igual que el 2025. L’any passat, el segon campus estatal més ben posicionat va ser la Universitat de València, però aquesta vegada és la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) la que aconsegueix ascendir fins a la franja 201-300. És el mateix tram en què es troba la Complutense de Madrid. Entre els llocs 301 i 400 se situen l’Autònoma de Madrid, la Universitat de Granada, la del País Basc (UPV-EHU) i la de València.

La UPF baixa posicions i Lleida queda fora

La Universitat Pompeu Fabra baixa un esglaó i ara se situa entre les 400 i les 500 millors, igual que les universitats de Navarra, Sevilla i Saragossa. La Politècnica de Catalunya (UPC) ocupa la franja 701-800, un tram per davant de la Rovira i Virgili, que experimenta un retrocés de dos esglaons.

La Universitat de Lleida ha quedat aquest any fora de la classificació. El mateix ha passat a la Universitat Carlos III de Madrid, on la princesa Elionor començarà els estudis el curs vinent, així com a diverses universitats andaluses, concretament les de Cadis, Còrdova i Jaén, i a les de Cantàbria, les Illes Balears i Las Palmas. Per contra, la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid i la de Valladolid aconsegueixen entrar aquest any entre les mil millors del món.

Per què cap universitat de l’Estat és al ‘top 100’?

Cap campus de l’Estat se situa en el top 100 mundial, una circumstància que s’explica, entre altres motius, perquè les universitats que hi apareixen tenen diverses característiques fora de l’abast de les espanyoles, que pateixen un infrafinançament crònic. A Catalunya, la despesa mitjana per estudiant ha caigut un 40% als campus entre el 2010 i el 2023, segons el recent informe de CCOO La universitat que necessitem. En el llibre La privatització de la universitat, el catedràtic Carles Ramió explica que la majoria de les universitats de la cúpula internacional són privades i tenen «una capacitat financera que multiplica per vint la de les espanyoles». A més, les institucions públiques del top mundial reben un finançament públic addicional «extraordinari» i solen presentar un model híbrid de gestió publicoprivada que els permet tenir més flexibilitat per ser competitives.

Harvard i el MIT

La Universitat Harvard es manté com a número u internacional, seguida de Stanford i de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Cambridge ocupa la quarta posició i la Universitat de Califòrnia a Berkeley completa el top 5. Princeton puja fins al sisè lloc, per davant d’Oxford, que queda setena. La Universitat de Columbia assoleix la vuitena posició; la de Chicago, la novena, i l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech), la desena.

Malgrat el conflicte recent que va mantenir l’administració Trump amb algunes universitats, a les quals va voler congelar els fons, els Estats Units ocupen vuit dels deu primers llocs del món i catorze dels vint primers. El Regne Unit compta amb dues universitats entre les deu millors, Cambridge i Oxford, i amb tres entre les vint primeres, gràcies també a l’University College London, que ocupa el lloc 17 del món.

Les millors d’Europa i Àsia

A l’Europa continental, el campus líder és París-Saclay, en la posició 13, seguit de l’Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH Zurich), en la 19. La Universitat Tècnica de Múnic, en el lloc 45, és la institució alemanya més ben classificada. La Universitat de Copenhaguen lidera Dinamarca des de la posició 34, mentre que l’Institut Karolinska puja nou llocs fins a compartir la posició 41 i passa a ser la universitat sueca més ben situada.

Les institucions asiàtiques amplien la seva presència entre les cent millors del món. La Universitat de Tsinghua es manté com la millor d’Àsia, en el lloc 18 mundial. La de Pequín puja una posició, fins a la 22, mentre que la Universitat de Zhejiang comparteix el lloc 24 i la Universitat Jiao Tong de Shanghai avança tres posicions, fins a la 27. La de Tòquio ocupa el lloc 30 i continua sent la més ben classificada del Japó. La Universitat Nacional de Singapur puja fins a la posició 53 i la Universitat Tecnològica de Nanyang avança fins a compartir la posició 84.

Subscriu-te per seguir llegint