Un jardí de ratafia neix de la col·laboració veïnal i l'empenta de dos americans a Girona

A través d'un grup de Whatsapp, diversos veïns del barri de la Devesa-Güell es coordinen per baixar diàriament a la plaça Prudenci Bertrana a regar un jardí de plantes de ratafia. En poc temps, la petita parcel·la de davant del parc infantil ha experimentat un rentat de cara: ha passat de ser un espai ple d'excrements de gossos i arbres talats que encara conserven la base del tronc, a convertir-se en un jardí cuidat i, ben aviat, florit. Carregats de garrafes que omplen a la font pública, els col·laboradors mantenen viu aquest "regal a la ciutat".

La iniciativa neix de la idea, el treball i el mecenatge de dos americans, del nord de Califòrnia, Laura Hamilton i Daniel Baker, que fa un any que resideixen al barri de la Devesa. Des que van visitar Girona per primera vegada, ara fa quatre anys, han anat observant "el deteriorament del barri". Disconformes amb la situació, han volgut regalar a la ciutat que els ha acollit un jardí de plantes autòctones. Hamilton, experta en botànica, va triar varietats de la ratafia perquè, explica, "durant segles s'han considerat remeieres i molt arrelades a la cultura catalana".

Durant mesos, els dos nouvinguts es van reunir amb diversos càrrecs de l'Ajuntament per mirar d'engegar el projecte, però no aconseguien la llum verda. Finalment, la regidora Bea Esporrín els va facilitar el contacte de Maria Àngels Cedacers, expresidenta de l'Associació de Veïns Devesa-Güell. Amb la seva col·laboració, van aconseguir el suport municipal i associatiu que necessitaven. Segons Cedacers, "aquest projecte posa de manifest que la voluntat ciutadana va per sobre de la voluntat política".

Prendre partit

Hamilton i Baker aclareixen, bromejant, que són immigrants americans, "però no dels de les bicicletes". Expliquen que al seu barri d'origen les iniciatives veïnals per embellir els espais públics són habituals i "no requereixen tanta burocràcia".

Els ha sorprès que, tot i oferir-se a assumir totes les despeses i les tasques de creació i manteniment del jardí, l'Ajuntament "hagi posat tantes traves al projecte". Tenen clar, però, que no podien quedar-se de braços creuats "veient com el barri cada cop està més brut i deixat". Per a la parella, el jardí és "un bri d'optimisme pels veïns i una ofrena a la ciutat que els ha acollit".

Cedacers insisteix en la filosofia del projecte, que, al seu parer, transmet un missatge clar a la ciutadania: "La creació d'aquest jardí encarna la voluntat de canviar les coses". I afegeix que "estem acostumats a queixar-nos per xarxes de les coses que no funcionen, però sovint no prenem partit".

Reclams a l'Ajuntament

Tot i haver aconseguit els permisos municipals per engegar el projecte, l'Associació de Veïns ha demanat a l'Ajuntament la col·locació d'unes tanques de fusta dissuasòries i la reactivació dels aspersors que ja estan instal·lats. "D'aquesta manera, evitem que els gossos facin malbé les plantes o que la gent se les emporti", assegura Baker.

Per ara, el projecte no ha comportat cap despesa municipal: les plantes, el manteniment i els materials han anat a càrrec dels impulsors. A més, també es van encarregar de pintar el mur de la parcel·la "per fer-lo més agradable a la vista".

Funcions educatives

El plantejament del jardí es va sorgir en el marc de Temps de Flors. "Durant dues setmanes de privamera la ciutat s'ompre de flors que després es moren i es retiren. Volem plantes i flors permanents per tots els barris", afirma Hamilton. El projecte autogestionat també té una vocació educativa. Cedacers expressa el desig que escoles i casals utilitzin l'espai "perquè els nens i nenes del barri puguin conèixer, tocar i cuidar les plantes que creixen als boscos del seu entorn".

Finalment, també preveuen, un cop les plantacions siguin més abundants i hagin crescut, oferir tallers de ratafia al local de l'Associació de Veïns, elaborada amb una collita de quilòmetre zero.

Subscriu-te per seguir llegint