Just en un dia com avui fa 1.700 anys, Sant Narcís va patir el martiri que va acabar amb la seva vida. Això almenys és el que sostenen diversos autors i estudiosos d´aquesta figura i que han plasmat en textos. És el cas de Joaquim Pla Cargol en el seu llibre Gerona Popular o el de Josep Mercader i Bohigas a Vida e historia de San Narciso editat per Ariel. Aquesta data es contradiu amb la data de la celebració de les festes de la ciutat en honor al seu patró, actualment el 29 d´octubre. El martirologi apunta al 18 de març, però la tradició i els missals de la Col·legiata la situen al 29 d´octubre.

Es tracta d´un debat que queda reflectit en els dos llibres de meitat del segle XX. Un capítol del llibre de Joaquim Pla tracta aquesta qüestió. La festa se celebra segons l´autor des del segle XI. Inicialment ladata escollida era el 29 d´octubre. Però el bisbe Jaime Cassador, al segle XVI, i observant per les dates esmentades pel martirologi romjà «que aquell Sant va ser martiritzat el 18 de març de l´any 307», tot i que el mateix document admet que no està «completament provat que fos aquell any». El bisbe va decidir llavors traslladar la festa de Sant Narcís el 18 de març.

Un altre bisbe, Francisco Arévalo de Zuazo, va consultar el canvi efectuat pel seu succesor al Papa Climent VIII i al cardenal Baronio, i va demanar que es restituís la celebració al 29 d´octubre perquè així ho preferien els gironins. així va ser l´any 1601, tot i que aquell any es van fer festes en les dues dates. L´autorització havia arribat, segons esmenta Joaquim Pla, amb el condicionat que «el 18 de març s´honorés i benerés també a Sant Narcís».

Josep Mercader també esmenta l´any 307 com l´any del martiri del Sant. En el llibre Vida e historia de San Narciso. L´autor, explica que durant anys Narcís va ésser perseguit mentre predicava entre els gironins. Ho feia a la zona on actualment hi ha emplaçada la col·legiata de Sant Fèlix, on com Mercader, hi havia un cementiri, necròpolis d´«innumerables màrtirs». Allà, «en una lloc més o menys dissimulat, potser en alguna criptra subterrània» o en alguna de les dependènbcies del cementiri habilitada com a capella o en algun altre indret congregava els fidels. El text explica que «cautelosament i amb traició satànica» l´esperaven «àvids de sang cristiana» alguns dels seus perseguidors.

Sant Narcís va arribar amb el seu diaca Félix i quan anava a celebrar la missa es van llançar sobre ell li van fer tres ferides (a l´espatlla, a la garganta i al turmell) i van matar tots els presents, inclòs Fèlix, a qui li van talar el coll. No consta si fruït d´aquelles tres ferides Narcís va morir o si va fer-ho més tard i en un altre indret a causa de les ferides. Josep Mercader admet que es difícil no tant sols establir l´any sinó el dia concret. No obstant a punta com a possible el 18 de març, esmentant el martirologi romà, i el 29 d´octubre, d´acord amb costums tradicionals i els missals de la Col·legiata.

Al segle XVIII es va començar a construir la capella de Sant Narcís, a Sant Fèlix. el seu promotor va ésser el bisbe Tomás de Lorenzana. El 1782 es va col·locar la primera pedra, en la zona que havia ocupat el claustre gòtic desmuntat el 1374. La construcció va finalizar el 29 de setembre de 1790.