Juli Soler, el gran seductor

"Era únic"; "el seu esperit ens ha de guiar"; "era un home extraordinari"; "va inventar els 'selfies'"; "era un gran seductor, l'home bala, un encantador de serps"; "feia de pare, d'amic, de company de feina i de confessor"; "era una persona elèctrica, però amb la ment clara i el cor tendre"; "va ser un personatge transcendental i un referent indiscutible". Són algunes de les moltes frases elogioses que s'han pronunciat aquest divendres a la nit en l'acte celebrat al Castell de la Trinitat de Roses per homenatjar Juli Soler (1949-2015), cap de sala i segona ànima del Bulli al costat de Ferran Adrià, en el desè aniversari de la seva mort.

Unes tres-centes persones convocades per l’Associació d’Empresaris Roses–Cap de Creus, l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà i l’Ajuntament de Roses s'han aplegat en aquest mirador privilegiat sobre el golf de Roses per compartir vivències sobre la persona que va revolucionar la manera d'entendre el servei i que va contribuir a crear a la remota Cala Montjoi el millor restaurant del món. Familiars, amics, antics companys de feina, restauradors i representants institucionals han repassat la seva trajectòria, han recordat anècdotes i han elogiat la seva manera de ser i de fer. "Generós en el servei, va preparar la proposta mes avantguardista capgirant el món de la gastronomia. Ningú farà mes que ell per connectar emocionalment un client i un treballador d’hostaleria", assegurava Josep Roca, cambrer de vins del Celler de Can Roca.

"En Juli hauria rigut molt amb el trenet", va afirmar la seva filla, Rita Soler, fent referència al trenet turístic que s'havia enfilat per la pendent més que pronunciada que porta al castell de la Trinitat per traslladar-hi els assistents a l'homenatge. Tot seguit, Ferran Adrià recordava que havia estat soci de Juli Soler durant més de 25 anys. "Hi vaig compartir més temps que amb la meva dona", feia broma. "Em pregunto a vegades si Juli Soler estaria orgullós de nosaltres", va reflexionar el xef, i es va respondre ell mateix: "Jo crec que sí. La seva dona, Marta, i els seus fills Rita i Panxo treballen a elBullifoundation, de manera que preserven el seu llegat i ell continua amb nosaltres. A més si ajuntes la Rita i en Panxo tens el seu retrat", tornava a fer broma.

Un fetge de cérvol a la butxaca

Entre les moltes anècdotes recordades durant l'acte, Ferran Adrià explicava que en un viatge al Japó amb Albert Adrià i Oriol Castro, mentre eren en un restaurant per gravar un documental, a Juli Soler li van servir "un carpaccio que es movia, com si bategués... Era de fetge d'un cérvol que acabaven de matar... Se'l va mirar, va agafar un paper, va posar el fetge a dins i se'l va guardar a la butxaca. I va sortir del restaurant amb el fetge del cérvol a la butxaca embolicat en paper... Juli Soler era el solucionador de tot i un personatge del tot imprevisible", va concloure Adrià.

Abans que parlessin la filla i el soci de Soler hi havia hagut parlaments institucionals, i tot seguit la periodista Cristina Jolonch va cedir la paraula a Marta Sala, la dona de l'homenatjat, que es va estimar més no parlar. "Mai no he dit res", va apuntar, abans de donar les gràcies als assistents i dir que "estimo molt Roses".

A continuació, la mateixa Jolonch va coordinar un diàleg entre persones que havien conegut Juli Soler. Van començar els seus fills Rita i Panxo amb Ferran Centelles i Lluís García i s'hi van anar afegint entre d'altres Valentí Grau, Toni Gerez, Artur Sagués, Jaume Subirós, Mateu Casañas, Lluís Biosca, Agustí Peris, Salvador García-Arbós, Roser Torras, Francesc Guillamet, Albert Adrià, Ernest Laporte... Tots comentant vivències o anècdotes relacionades amb Juli Soler, o expressant la seva valoració del personatge.

De cara a la tramuntana

El cuiner i propietari del Motel de Figueres, Jaume Subirós, va explicar per exemple que Juli Soler havia estat "un home de territori, s'havia implicat amb el país. A l'Empordà no donem passaports, és una terra oberta, però els empordanesos ens posem de cara a la tramuntana i els forasters agafen mal de cap. Ell es va posar de cara a la tramuntana" [Juli Soler era originari de Terrassa].

Mateu Casañas, un dels tres cuiners que van muntar el Compartir de Cadaqués i el Disfrutar de Barcelona després d'haver coincidit al Bulli, va recordar que "disset anys allà donen per molt", i va voler destacar de Juli Soler "la humanitat, la generositat i la complicitat. I també la confiança que sempre ens van demostrar ell i Ferran Adrià des del moment que vam entrar per la porta".

També va treballar molts anys amb Juli Soler al Bulli Toni Gerez, cap de sala del restaurant Castell Perelada: "En Juli era una mica el nostre pare, el nostre amic, el nostre company de feina, el nostre confessor. Però una de les coses més importants que va fer va ser ensenyar-nos a gaudir, a gaudir de tot: de la vida, del sol, del mini-gintònic, del whisky infantil...."

Només dues classes de cuina

El periodista Salvador Garcia-Arbós, un dels organitzadors de l'acte, recordava una frase que li va dir Juli Soler en un moment que hi havia debat sobre si el Bulli feia cuina clàssica, moderna, d'avantguarda, o què... "Em va dir que només hi ha dues classes de cuina, la bona i la dolenta. I que dins de les bones, hi ha la del seny i la de la joia; la del seny es fa al Montseny, i la de la joia a Cala Montjoi".

Els parlaments els va cloure Josep Roca, que va explicar que Juli Soler havia estat un precursor a utilitzar l'"instint" en l'atenció al client, que tractava com si fos un amic. "Un geni, una persona amb àngel que m'ha influït en la manera de ser", manifestava Roca sobre la figura de l'homenatjat, del qual insistia a dir que era "un número u" i que actualment ja ha aconseguit la categoria de "mite". "És un personatge transcendental i un referent indiscutible", va assenyalar, i en va remarcar tambe la "vitalitat extraordinària" i el "compromís amb la seva família, el seu equip".

L'acte s'havia iniciat a la tarda amb la inauguració de la placa que dona el nom de Juli Soler a una sala de l'Aula de Gastronomia de Roses. I va continuar després dels discursos, al Castell de la Trinitat, amb la projecció un video amb imatges de Juli Soler a la sala del Bulli, sobretot en escenes divertides i espontànies. Tot seguit es va procedir a un tast gastronòmic de productes de proximitat (amb presència de Girona Excel·lent i el col·lectiu La Cuina del Vent) i un tast de vins entre els quals n'hi havia alguns dels preferits de Juli Soler, que també era un expert en aquesta matèria. Com ho era en la música: la selecció de temes que va acompanya aquest final de festa l'havia fet Panxo Soler a partir dels gustos musicals del seu pare.