Colmado Singular: La botiga de queviures més extraordinària

En una nau de Sant Joan les Fonts, l’olotí Francesc Collell hi emmagatzema tot un ventall de queviures d’arreu del món i d’una qualitat excel·lent. Des d’aquí els distribueix a restaurants de renom com Les Cols, Miramar o SinoFos, a més de particulars, hotels i cocteleries, entre altres. Colmado Singular és fruit de la curiositat d’altres cultures, dels seus sabors i costums culinaris. Cada producte del catàleg explica una història de petites empreses familiars que treballen amb respecte per la tradició, la terra i els animals.

Francesc Collell tenia vint-i-dos anys quan va marxar a l’Índia -per recomanació d’una amistat que va fer a Londres quan estudiava el Màster en Comerç Internacional- per provar sort en el sector comercial. Era l’any 2002 quan va comprar el safrà Royal Saffron del Punjab i el va portar a Espanya. Una vegada aquí, no hi havia manera de vendre’l, i no donant-se per vençut, va portar-lo a una fira a Anglaterra. Allà va conèixer als comerciants de la sal Halen Mon de Gal·les -servida en cimeres polítiques, casaments reials i als Jocs Olímpics de Londres 2012- a qui va intentar vendre safrà i va acabar comprant-los sal.

Aquest va ser el primer ingredient que Collell va començar a vendre amb èxit. De la sal al pebre, al vinagre i ampliant tota una gamma d’espècies, fins que un dia uns productors italians van oferir-li una mostra d’arròs. De l’arròs a la pasta, al tomàquet i a les conserves vegetals -que avui són els seus productes insígnia-, i també als snacks que es venen a cocteleries, restaurants i hotels, entre d’altres.

L’inici del projecte, que llavors es deia Francesc Collell Fine Products, era centrar-se en espècies i condiments, però durant vint-i-tres anys ha anat desenvolupant un catàleg seguint sempre amb la mateixa línia: productes que marquen la diferència. Per això, Collell va reconsiderar el nom en anglès, que li semblava un punt egocèntric, i va cercar-ne un altre més popular. Volia englobar tot el que significa una botiga de queviures, un Colmado, i Singular, per diferenciar-se dels altres. D’aquí també surten les marques de conserves pròpies La Singular del Mar i La Soltera, aquesta última amb un disseny inspirat en Monica Bellucci.

Productes de primera

El salt dels condiments als aliments es va donar amb la introducció d’Acquerello, l’arròs que va saber conquistar a Francesc Collell. Segons el propietari, l’atracció d’aquest producte és principalment l’envasament, que «no deixa entrar ni la humitat ni la llum i és totalment impermeable». Piero Rondolino, el creador, va comprar màquines per envasar l’arròs amb un cost d’uns 500.000 euros cada una. La diferència és que aquesta marca ofereix un producte «amb una vida molt llarga i en òptimes condicions», apunta. En canvi, un arròs que es distribueix dins un sac de roba «fa que agafi olors, gustos i humitats, i per tant no tingui la mateixa cocció». «Acquerello ho ha portat al límit amb la filosofia de fer tot el possible perquè l’arròs arribi a destí de manera impecable», destaca Collell.

Com a concepte de marca, també es repeteix amb altres productors amb qui treballen. Un altre exemple és el tomàquet de Paolo Petrilli, que només es comercialitza amb pot de vidre. El productor només treballa amb producte ecològic i fa una collita l’any a finals de juliol. Un grup d’homes seleccionen els millors tomàquets madurs i els porten a una nau pròxima. Allà, un grup de dones netegen el fruit, el pelen i l’envasen en un pot de vidre amb només una fulla d’alfàbrega de cultiu propi. Ja estan llestos per vendre’s.

El cuiner Albert Adrià va elaborar el seu famós tàrtar de tomàquet del restaurant Tickets amb els de Paolo Petrilli. De manera anecdòtica, alguns clients es pensaven que menjaven carn d’animal i no del fruit, a causa de la carnositat dels tomàquets collits a la Puglia, a Itàlia. En canvi, el xef Jordi Vilà, del restaurant Alkimia, no els talla; els escorre sencers, afegeix sal i espècies, i el serveix com a guarnició per al peix. Avui dia, Colmado Singular distribueix a restaurants de prestigi com Les Cols a Olot, Miramar a Llançà, Ca l’Enric a la Vall de Bianya, L’Aliança a Anglès i SinoFos a Girona, entre d’altres de renom de les comarques gironines, Barcelona i Madrid.

No tots els productes són aptes per incloure en el catàleg, especialment aquells que són frescos i de proximitat. Per exemple, una excel·lent tòfona d’Itàlia no la portaran a Espanya per distribuir-la aquí, perquè el producte que era fresc allà ja no serà òptim per vendre’s aquí. Tampoc entraran al seu mercat els productes que siguin més bons en el nostre territori que a l’estranger. «Colmado Singular no tindria cap sentit si portem una cosa de fora que no és millor que la d’aquí», sentencia Collell.

Tastar-ho tot

«A Colmado Singular anem a buscar aquell qui té un producte sensacional», apunta el propietari. Francesc Collell, que ha tastat cada conserva i cada salsa del catàleg, tria el producte que li agrada, el prova i va al lloc de producció a descobrir com el fan. El més important per Collell és conèixer «qui hi ha darrere el producte» i que pugui assegurar «una continuïtat de la qualitat». A vegades, però, és incontrolable, per les complicacions en les collites o en el procés de maduració, com la collita de les piparres l’any passat que va ser «un desastre» i, per tant, «aquest any no en podem tenir».

En els inicis del projecte, no només ell tastava els productes, sinó que ho donava a provar a diferents cuiners amb renom perquè confiava en el seu criteri. «Agafava el cotxe carregat de mostres i anava amunt i avall pels restaurants», detalla, i gràcies a la seva insistència, aconseguia l’atenció de xefs com Ferran i Albert Adrià, Paco Pérez, Nandu Jubany, Jordi Vilà, Rafa Peña o Albert Ventura. «Abans era molt diferent, hi havia més fàcil accés a les cuines. Em presentava al restaurant i fàcilment hi entrava». De la mateixa manera que el fundador en els inicis, el comercial ha d’estar molt format per vendre el producte. «Es tracta d’explicar-ho, ensenyar-ho i provar-ho amb el cuiner, i després ja parlem del preu. Una feina artesana que avui dia és poc habitual», apunta Collell.

Cuina simplista

A remolc de països com Dinamarca, Suècia i Finlàndia, «que ens porten avantatge», Collell explica que hi ha una tendència a fer la cuina «cada vegada més simplista». Els països nòrdics fa temps que insisteixen amb l’elaboració de plats més senzills i l’abundància de verdures que «permet mil maneres de cuinar-les i condimentar-les».

Una nova interpretació de la cuina pot canviar les regles del joc. Collell escenifica un plat amb espinacs i un peix a la planxa, i planteja: «Com més senzill és el plat, més difícil és diferenciar-se». D’aquesta manera, la importància recau en la qualitat del producte més que mai. Aquesta és la filosofia de Colmado Singular, que busca «anar als orígens» i «estudiar el producte des que neix».

Showcookings

Francesc Collell és d’Olot, i quan va fer créixer el seu negoci, va reformar una nau de Sant Joan les Fonts per adaptar-la com a magatzem dels seus queviures premium, sense ser expressament una botiga. Per a la compra dels seus productes, cal fer-ho a través de la seva pàgina web. Tanmateix, a la nau hi ha un espai destinat al showcooking, cuina en directe, que de moment no està obert al públic en general i només a professionals del sector. 

Els pròxims dies 14 i 15 d’octubre, Colmado Singular presentarà la marca Finagricola a experts de sector gastronòmic i Fabio Palo i Elisa Vecchi protagonitzaran un showcooking, en el qual també participaran convidats com el cuiner Ferran Pont del restaurant Quinze Ous i Ainhoa Aguirregoitia, especialista en gastronomia i comunicadora a Colmado Singular.