Romain Fornell: «Deixaria abans el sexe que el plaer d’un bon àpat»

M’han dit que és un fanàtic del rugbi. Hauria preferit ser-ne jugador que cuiner?

Ja he sigut jugador de rugbi, i en el millor club del món, que és el Toulouse (riu)! M’hauria agradat molt, i tant, però en aquell temps el rugbi no era professional. Vaig entrar a la cuina en veure que, en rugbi, no arribaria a ser dels millors. Continua essent una de les meves passions.

L’interior d’una cuina s’assembla a vegades a una melé?

A vegades? Una cuina és sempre com una melé. Jo era capità de l’equip, i porto la cuina igual com portava l’equip de rugbi.

El gran valor de La Gavina és haver conservat la mateixa família al capdavant i el mateix lloc, i anar sembrant cada any per a continuar

En quin sentit?

Un equip de rugbi no el formen quinze persones iguals, cadascun és diferent i té les seves característiques. Un equip de cuina és exactament el mateix, i el capità ha de saber tocar la tecla bona de cadascú.

Què té d’especial La Gavina?

Hi han sabut conservar l’essència del passat. L’han actualitzat però han guardat l’esperit de Catalunya i d’aquesta part del Mediterrani entre França i Espanya. El gran valor de La Gavina és haver conservat la mateixa família al capdavant i el mateix lloc, i anar sembrant cada any per a continuar.

El pressionava, tanta història, quan va començar aquí?

De cap manera. Crec que la gastronomia a La Gavina ha fet un salt molt important, els darrers deu anys.

La taula és l’últim espai civilitzat que ens queda

Una medalla que li correspon a vostè?

És tasca de tot l’equip, com en el rugbi.

Cuina francesa o espanyola?

Cuina francoespanyola. Són dues cuines que, quan es troben, fan grans plats.

Quina falsedat ens creiem aquí, de la cuina francesa?

Que tot porta nata i mantega. No és així, hi ha regions que tenen una identitat gastronòmica molt forta.

Què menja a casa en Romain Fornell?

El més fàcil, simple i senzill que tingui a mà. Una amanida, per exemple. O un puré de patata.

Per mi la cuina no és art, és artesania

Comprat al supermercat?

No, no, fet a casa. Tenim una cuina molt maca, però procurem fer coses senzilles que es posen enmig de la taula i es comparteixen.

És partidari de compartir el menjar?

És el més maco que hi ha. La taula és l’últim espai civilitzat que ens queda, l’únic lloc on oblidem tota la resta.

No pas tothom, hi ha qui menja pendent del mòbil.

Mal fet, la taula és el lloc idoni per trobar-se amb altra gent.

Hi ha poques dones a la cuina dels restaurants perquè és difícil conciliar aquest ofici amb la vida familiar, i les dones solen cuidar els fills

Els mandataris mundials haurien de fer més àpats conjunts?

Al voltant d’una taula, tot s’arregla. No sol haver-hi baralles, al voltant de la taula.

Tret dels àpats familiars...

Però això és quan ja porten tres dies d’àpats de Nadal.

Què és el que mai no menjaria?

M’agrada tot, si està ben cuinat. Si em fes pensar, potser li diria que no menjaria gavina.

Al darrer Festival Gastronòmic Candlelight ha fet vostè un homenatge al Mediterrani, un mar avui immers en conflictes.

Per mi, el Mediterrani és sinònim d’àpats amb amics i amb la família. És una terra extraordinària, a tot el voltant d’aquest mar hi ha indrets meravellosos.

Opina que la cuina és un art?

Per mi no és art, és artesania.

Quan perds el plaer de la bona cuina, la vida ja no té sentit

Així, no es considera artista?

No, de cap manera. Soc un artesà cent per cent.

Per què hi ha poques dones al capdavant de la cuina dels restaurants?

Perquè és difícil conciliar aquest ofici amb la vida familiar, i les dones solen cuidar els fills. Avui és més fàcil de compaginar que temps enrere, però continua essent complicat, acabes de treballar molt tard.

Julio Camba va escriure que una Europa sense paladar mai no hauria descobert Amèrica, perquè va travessar el mar a la recerca de condiments.

Segur. Quan perds el plaer de la bona cuina, la vida ja no té sentit. Menjar, gaudir menjant, descobrir nous plats i aliments, per mi és el més important.

Ho compararia al sexe?

Jo deixaria abans el sexe que el plaer d’un bon àpat (riu).

Subscriu-te per seguir llegint