D’enquadernar per als Kennedy i Paul McCartney a fer-ho per als millors restaurants gironins

De què fa olor l'artesania? Aquesta aroma tan distintiva tant pot aparèixer en una fusteria com un taller de ceràmica o vidre. A Quart, la pots trobar a Artmoon, un taller d'enquadernació relativament nou, però amb més de 50 anys i una fama que ha travessat les fronteres catalanes.

Piles de cartes de restaurants i altres treballs omplen el taller, acompanyats d'olor de teles i cola. A dins, Maria Gutiérrez i el seu fill, Joel, juntament amb l'Anna i la Pili, s'afanyen a finalitzar un dels seus darrers treballs. El procés de creació està marcat per diferents passes, que canvien segons el producte: tallar el material, encolar-lo, premsar-lo i posar el logotip. Sigui "a cop de martell" o amb les màquines més noves del mercat, Gutiérrez ha fet aquesta feina des de 1969, quan va començar a aprendre l'ofici d'enquadernadora de la mà de Joan Roqueta, propietari del taller l'Auca: "En aquella època, només hi havia dos negocis d'aquest tipus a Girona ciutat".

Va ser en aquell taller quan va elaborar treballs per diferents organismes oficials, com el Parlament de Catalunya, i personalitats, des de la família reial espanyola fins al papa Joan Pau II, el cantant Paul McCartney i els Kennedy dels Estats Units, per als quals van enquadernar un àlbum de fotos familiars. "Un conegut d'ells, em sembla que era una cònsol, estava estiuejant per la Costa Brava i va contactar amb nosaltres", recorda Gutiérrez.

Després de la jubilació de Roqueta, l'enquadernadora va crear la cooperativa Encapçala. Va ser en aquella època, a finals dels anys 80, quan va descobrir un nou nínxol de treball: l'enquadernació de cartes de restaurants. "El primer encàrrec el va fer un restaurant de Perpinyà. Eren cartes molt elaborades, de pergamí i roba, els materials que teníem abans", recorda Gutiérrez. Mitjançant fires i a també a través del boca a boca, el negoci, actualment sota el nom d'Artmoon, es va anar fent un lloc en el món de la gastronomia. "Vam ser els primers en Catalunya a enquadernar cartes per a restaurants", rebla Gutiérrez.

Així, establiments gironins com Divinum, Bo.TiC, Casa Teva o A4Mans, i d'altres arreu de Catalunya com ABaC, del xef Jordi Cruz o Lasarte, de Martín Berasategui i Paolo Casagrande (tots dos tres estrelles Michelin) entre molts altres, llueixen cartes exclusives i fetes a mà per Artmoon. "Hi ha clients que venen perquè han vist la carta d'un restaurant i ens diuen que volen una similar. D'altres ja tenen un disseny fet, però nosaltres també els assessorem si els materials que volen utilitzar no són adients per un restaurant", explica Joel, fill de Maria. "Treballem amb tota mena de matèria primera", declara, tot recordant a tall d'anècdota quan un establiment "volia una carta amb les tapes fetes de pedra, perquè el seu local estava en el soterrani d'una casa antiga". Paral·lelament, l'enquadernador explica que "avui en dia també es busca molt el tema sostenible, cartes que no siguin tant de plàstic".

Reciclar però no canviar

"Bones mans i poques eines". Aquestes són les condicions que Gutiérrez creu que ha de tenir un bon enquadernador, mentre el seu fill afegeix que "cal que li agradi ser creatiu". Ambdós admeten, però, que tan aquest ofici com totes els altres artesanies "s'estan perdent". "Suposo que hi ha hagut una època que als oficis no se'ls ha donat molta importància. Si ara busques un enquadernador, trobaries restauradors de paper, però ells no saben formar un llibre", lamenta Gutiérrez.

Ella mateixa explica que "al taller, intentem que tothom faci i aprengui de tot". Actualment, hi treballen quatre persones, comptant-la a ella. "Abans anàvem més ràpid i teníem més pressa, però ara preferim treballar més tranquils i donar més marge a la data d'entrega", explica Joel, qui posa d'exemple que "si tots ens poséssim a treballar amb el mateix projecte podríem fer 40-50 cartes, de les més senzilles, en un dia".

A banda de les eines més "tradicionals" de l'ofici, el taller s'ha anat modernitzant i ja fan servir noves tècniques com el làser, que els serveix, entre altres coses, per fer dibuixos sobre fusta. "No pots viure de la nostàlgia. Al final vas barrejant eines artesanals amb modernes", expressa Gutiérrez.

Tot i les addicions al taller, tant mare com fill es planten i no pretenen "produir en cadena": "Ens han vingut empreses grosses a preguntar si volíem produir per a ells, però els hem dit que no": "Potser monetàriament compensaria més, però emocionalment no", defensa Maria en pro de l'essència artesanal que diferencia Artmoon, i que fa que cadascun dels seus treballs sigui únic.