Cuina casolana per menys de tres euros a Olot

"El local és de tota la vida, amb una cuina de tota la vida". Així és com Mercè Colomer descriu el bar i restaurant Can Guix, a Olot, del qual és mestressa des de fa 45 anys. Hi va posar un primer peu de la mà del seu marit, Jaume Pararols, la família del qual va adquirir l'establiment el 1960. Allunyant-se de les noves tendències dins el món gastronòmic, el local es caracteritza per oferir plats casolans amb preus ajustats, que s'han mantingut des de fa dues dècades.

Així, els comensals poden gaudir d'ous ferrats, fesols bullits o verdura per dos euros; un plat de macarrons per tres euros, o tripes amb mandonguilles per tres i mig; i sèpia amb pèsols, per cinc euros. El plat més car de la carta és un entrecot de vedella a la planxa per 12 euros; més amunt d'això, el client no trobarà res. Un dels "secrets" del restaurant per a mantenir aquests preus populars comença per aprofitar tota la matèria primera, explica Colomer: "Si tinc una vedella, no només la utilitzo per fer filet o entrecot. Faig hamburgueses, carn picada per als macarrons, estofat, etc."

Can Guix des de sempre ha ofert tant esmorzars de forquilla com plats individuals, però mai en format de menú, per una raó: "No és el mateix el que menja una persona gran que no ha fet res en tot el dia, que algú que ha sortit de la feina". Això sí, ofereixen flexibilitat a l'hora de fer modificacions als plats, tant per afegir com per treure algun ingredient; aquesta és una de les raons per les quals el matrimoni no ha informatitzat l'establiment. "A vegades, per exemple, em demanen canviar el bròquil per anxoves. No valen el mateix tres talls de bròquil que quatre anxoves. Per ficar aquest canvi en un programa, m'hi estaria més que no fent el plat", explica Colomer entre riures, recordant que abans de ser la mestressa del local treballava en un despatx fent números. Aquesta aptitud l'ha portat sempre amb ella, fent les comptes del restaurant de cap: "A vegades faig alguna operació en unes estovalles, i la gent se sorprèn. No estan acostumats, amb tanta tecnologia".

L'essència en les maneres de fer també es veu reflectida en el disseny del restaurant, que només s'ha ampliat una vegada i reformat fa 40 anys. Més enllà d'això, el local manté un ambient casolà reforçat per una clientela fidel que només ha defallit durant la Covid, quan Colomer explica que, com molts altres negocis, van perdre comensals: "Des de llavors, Can Guix no ha estat igual. Sobretot divendres i dissabtes, quan teníem colles de jovent que ara ja no venen". Amb tot, tant ella, de 67 anys, com el seu marit, de 69, continuen al peu del canó regentant un dels establiments històrics d'Olot: "Em sabria greu plegar, perquè ja no queda res d'allò nostre. Tinc la sensació que ens hem venut la nostra cultura". Tanmateix, davant la manca de relleu generacional, Colomer es mostra oberta a canviar de mans el negoci fora de la família: "Si algú ho vol fer, no li posarem difícil. Hauríem de seure i parlar tranquil·lament, això sí".