Els 50 anys de la DO i la transformació del vi de l’Empordà

L’elaboració de vi a l’Empordà té una tradició mil·lenària: els grecs van introduir aquesta cultura a través d’Empúries, al segle IV aC. Però malgrat aquest origen tan remot, es podria afirmar que l’actual vi de l’Empordà neix fa només cinquanta anys, quan una ordre del Ministeri d’Agricultura crea la Denominació d’Origen Empordà-Costa Brava per als vins empordanesos, atenent una vella reivindicació del sector, que reclamava aquesta figura des de la dècada de 1960.

Un sector, però, que tampoc no té res a veure amb l’actual i que ha anat canviant durant la història: arrecerat a l’edat mitjana en abadies i monestirs que fan evolucionar el procés d’elaboració del vi, la vinya s’expandeix per l’Empordà als segles XVIII i XIX, generant un paisatge característic i una creixent activitat vitivinícola, que es veurà arruïnada per la plaga de la fil·loxera, a finals del segle XIX. Els cellers cooperatius impulsats per la Mancomunitat primer i per la Generalitat republicana després tornen una vitalitat al sector de la vinya i el vi que, segons explica la mateixa DO a la seva pàgina web, permet «sumar esforços en la millora de la qualitat en el procés d’elaboració del vi, construint nous cellers i millorant el sistema de comercialització».

És en aquest moment que es comença a reclamar una DO que afavorís aquest procés, i que encara que va néixer com Empordà-Costa Brava el 1975, es va quedar en Empordà el 2006, quan la Generalitat aprova la nova reglamentació de la DO, adaptant-la a la legislació catalana.

Les xifres diuen que la DO està integrada avui per una cinquantena de cellers, amb unes 2.000 hectàrees de vinya (en 35 municipis de l’Alt Empordà i 20 del Baix). La producció total de vi a la zona va ser el 2022 de gairebé 57.000 hectolitres, 51.000 dels quals emparats per la DO. Les vendes de vi embotellat van arribar als 45.130 hectolitres, prop de 3.000 dels quals van ser exportats (sobretot a Alemanya, Suïssa, Estats Units, Holanda, Noruega, Gran Bretanya, Bèlgica i Dinamarca). Segons aquestes dades, els cellers empordanesos comercialitzen anualment uns sis milions d’ampolles de vi, el 60% de les quals són negres; el 19% són blancs, el 17%, rosats i el 4% restant, vins dolços. I encara que els raïms més característics de la zona son les garnatxes i les carinyenes (i s’hi donen les tres varietats de cadascuna), hi ha una vintena de varietats admeses.

El Consell Regulador de la DO remarca a més la història de les vinyes: «Una tercera part dels ceps de la denominació tenen més de trenta anys i un tres per cent van ser plantats a finals del segle XIX i produeixen raïm des de fa més de cent vint anys. És ben conegut que les vinyes velles augmenten les possibilitats d’elaborar vins de gran qualitat (...). Són un tresor que diverses generacions de viticultors han preservat com una joia de les seves explotacions».

Aquest arrelament i la reivindicació de la feina feta en el passat, juntament amb l’aposta pel futur que han fet noves generacions de professionals del sector, són dos dels trets que més es destaquen a l’hora de fer balanç d’aquests cinquanta anys de la DO Empordà. També s’assenyala la varietat i la diversitat de vins que produeix la zona, que fan molt difícil definir-los de manera genèrica. No es pot demanar «un Empordà» com es demana «un Rioja» o «un Ribera».

Carme Casacuberta, propietària i enòloga del celler Vinyes d’Olivardots de Capmany i actual presidenta del Consell Regulador de la DO Empordà, assenyala precisament que «ara fa cinquanta anys que va néixer la DO gràcies en bona art al compromís de les cooperatives, a la força que els donava la unitat. La DO naixia amb el propòsit de conservar el llegat d’aquesta tradició vitivinícola i el patrimoni empordanès».

Casacuberta admet que «en els inicis es van fer algunes coses malament i per exemple es van oblidar varietats de raïm que són molt significatives, i va costar posar-les a lloc. Som terra de garnatxes i carinyenes, que són els raïms que ens donen singularitat i amb els quals sobretot hem de mirar cap al futur. Hi va haver un temps que es va apostar per raïms internacionals, però ens hem adonat que hem de tornar a casa, a l’arrel, i mirar el futur precisament des d’aquest arrelament. El camí passa per posar en valor el que és de casa nostra».

Remarca igualment «el compromís de la DO amb la sostenibilitat, amb el territori, amb la preservació del paisatge. Dos terços de les vinyes que hi ha avui a la DO són de varietats autòctones, i un terç són de vinyes velles que s’ha sabut preservar». Una altra aposta ha estat «treballar per crear una marca de qualitat que ens doni prestigi. En els últims vint anys han aparegut noves generacions de viticultors i d’enòlegs molt ben formats que estan creant uns vins amb molta personalitat que fan que l’Empordà ocupi una posició destacada en el panorama vitivinícola». En aquesta línia, afegeix que «hem aconseguit que les cartes de cada vegada més restaurants facin un tomb i que el vi s’inclogui entre els productes locals i de proximitat pels quals s’aposta en l’oferta gastronòmica».

Per a Carme Casacuberta, «som un territori únic, amb paisatge i història, amb natura i patrimoni, i estretament lligat amb tot això, el nostre vi. La DO treballa per donar a conèixer aquest patrimoni i aquesta oferta vitivinícola de l’Empordà i entenem que l’enoturisme és una molt bona eina».

L’heterogeneïtat de l’Empordà

Delfí Sanahuja és l’enòleg de Perelada, el celler insígnia de la DO Empordà, pel volum de producció i per la qualitat dels seus vins: «Porto 33 veremes a Peralada dins la DO Empordà i hi ha hagut un canvi molt important de qualitat tant en els vins com en la viticultura». Sanahuja apunta aquí que «s’ha d’agrair molt la feina de la gent que han estat abans fent aquesta feina perquè sense ells nosaltres no podem continuar, i sobretot hem de mantenir el patrimoni de les vinyes velles que gràcies als viticultors, els enòlegs i els cellers que han anat cultivant la vinya, ara podem aprofitar aquesta herència i aquesta història que ens han deixat».

Sanahuja veu evolució a la DO perquè «hi ha una nova generació de gent jove que ha estudiat enologia, que ha viatjat, que ha visitat molts cellers, que ha tastat molts vins, i tenim un nivell de vins molt gran, arribem a l’excel·lència però hem de fer un pas mes i arribar com m’agrada dir a l’excepcionalitat».

L’enòleg de Perelada també creu que «l’assignatura pendent és sortir una mica de la província de Girona; aquí per sort estem molt forts i molt contents de l’ajuda dels restauradors, hotels, botigues, tota la gent que ens dona suport a recomanar i vendre’ns el vi, però no ens hem de convertir només en una DO local». Al seu parer, «una de les grans zones on s’hauria d’arribar més és Barcelona, i si es pogués exportar una mica més també ens donaria més reconeixement internacional».

Quan se li demana que defineixi els vins de l’Empordà, Sanahuja parla d’«heterogeneïtat». I ho justifica: «Que en una zona petita de 1.800 hectàrees hi hagi quatre tipus de terreny, pissarra, sorra, argila, i granit, i a que a més tinguis vinyes com Garbet, a 5 metres del mar i vinyes a 25 kilòmetres del mar, vinyes encarades a la tramuntana i altres més a recer... fa que sigui molt difícil definir els vins de la DO Empordà en una paraula o una frase. Quan algú demana un Rioja, per exemple, s’entén que serà un vi negre i de raïm tempranillo. Però si demanes un Empordà pot ser un blanc, un rosat, un negre, un vi dolç... , En una zona amb 21 varietats de raïm autoritzades, quatre tipus de terreny i climes que poden variar un grau o un grau mi mig depenent d’on ests, és difícil donar-li una única identitat».

Menys vi, més bo

David Molas, responsable del celler Vinyes dels Aspres de Cantallops, considera al seu torn que «la DO ha estat un gran revulsiu, encara que en els seus primers 25 anys no hi va haver grans canvis, s’elaborava molt de vi a granel de qualitat baixa o justeta, amb moltes cooperatives i no hi havia pràcticament cap embotellat. En els últims 25 anys han aparegut la majoria dels 50 cellers que som ara, que pràcticament embotellem tot el vi que surt de l’Empordà, i hi ha la gran paradoxa que mai s’havia fet tan poc vi com ara, en aquests 50 anys, però mai s’havia fet amb tantes marques com ara ni d’una qualitat tan notable». Molas indica que també ha canviat la manera com es consumeix el vi: «Abans era com un aliment bàsic, la gent bevia vi barrejat sovint amb aigua o gasosa, ara el vi forma part d’aquesta dimensió cultural, gastronòmica, social... Quan s’obre una ampolla de vi esperes una emoció».

Malgrat la qualitat del vi de l’Empordà i la diversitat de marques i etiquetes, Molas lamenta que «el món encara no ho sap, i aquest seria un dels reptes de la DO. Tenim molt de mercat de proximitat però costa obrir mercat a fora. La tasca pendent és prestigiar els vins, perquè són prou bons, i quan fas tastos comparatius amb els d’altre llocs ho veus».

Bona sintonia

Una opinió similar la sosté Bonfill Arché, del celler Arché Pagès de Capmany: «El canvi gran va ser passar del granel a l’embotellat, i després el canvi de qualitat que hi ha hagut en l’elaboració d’aquest vi, i el prestigi que això ha donat». Arché diu que en aquesta evolució DO i cellers han anat de costat: «Hem tingut la sort que en general els cellers som petits i hi ha bona relació i bona sintonia, i això també ha fet que hi hagi una enveja sana vers els altres. Tot plegat fa que vagis millorant».

Segons ell, el repte es troba ara en el consum: «En un moment que baixa el consum de vins negres, hem de trobar la manera de que la gent torni a beure vi de l’Empordà i sobretot els nous consumidors, saber quin tipus de vi és el que els pot agradar». I encara més: «El repte és a fora, sobretot a Barcelona, per a totes les DO catalanes. Trobar aquell tipus de vi que els encaixi. Quan venen aquí ja els agrada, perquè la gastronomia acompanya, però costa una mica més quan són fora de l’Empordà».

Una evolució remarcable

Audrey Doré, que durant vuit anys va ser la sommelier del Celler de Can Roca i actualment dirigeix el bar de vins Vii, també dels germans Roca, a la plaça del Vi de Girona, defensa que en els vins de l’Empordà «hi ha hagut una evolució en els deu últims anys molt remarcable. Va haver-hi una època que estaven molt de moda varietats de raïm internacionals que tothom plantava, però hi ha hagut un gir, s’ha retornat a les varietats autòctones. A l’Empordà tenim fruits de tres colors de garnatxa i de carinyena, i això és únic i s’està posant en valor, s’està comunicant, i s’estan fent coses més interessants».

Doré considera que hi ha hagut «un canvi qualitatiu molt important a l’Empordà, que s’ha anat a buscar, fins que un dia traurem el gran vi de l’Empordà, que arribarà...».