L'Hostal de la Granota, un restaurant aturat en el temps

Assegut vora la llar de foc original del seu restaurant, Josep Maria Bancells treu el llibre d'or de firmes, desgastat per les puntes i amb unes primeres pàgines incolores a causa del temps. En comença a passar les pàgines mentre apareixen les dedicatòries de personatges com Lola Flores, Carmen Sevilla, Marisol, Salvador Dalí i els membres de La Trinca. Bancells recorre cada full amb orgull, rememorant anècdotes, però sense oblidar que, més enllà dels personatges famosos que hagin passat pel seu restaurant, del que se sent més orgullós és de la "clientela fidel que tenim des de fa 20 anys. Veiem matrimonis que venien a festejar i ara porten els nets".

El llibre de firmes, els comensals de tota la vida, però, sobretot, el menjar del restaurant, són les joies de la corona de l'Hostal de la Granota, ubicat a Sils i emmarcat en una masia del segle XIV que va començar funcionant com a canvi de postes per als viatgers de la ruta Barcelona - Perpinyà.

El negoci fa més de 60 anys que està regentat per la família Bancells Vall-llosera, que va llogar la masia a Joaquim Gay de Montellà, artífex de la creació del restaurant: "Els meus pares, Josep Maria Bancells i Maria Vall-llosera, vivien al costat de la masia. Quan el senyor Gay convidava gent, la meva mare els feia el dinar i quedaven tots contents. Va ser ell qui va proposar crear el restaurant", explica Maria Rosa, filla del matrimoni. Junt amb el seu germà, Josep, dirigeixen l'establiment actualment.

Josep Maria Bancells recorda els inicis de la Granota com si fos ahir, quan "no teníem cotxe, ni electricitat ni gas" i tot funcionava amb "carbó de pedra": "Tenia una moto, una Montesa, amb remolc, i així anava a buscar el gènere al mercat". Quan va arribar l'electricitat, de primeres no tenia sucifient força per fer funcionar neveres, de tal manera que no podien conservar el gel i "l'havíem d'anar a buscar a Santa Coloma".

Un record dels primers anys

Tot plegat, unes condicions de treball i mobiliari que amb el temps van millorar, si bé la resta de restaurant sembla parat en el temps. Per exemple, la carta és un reflex dels primers menjars que es van servir el 1963, basats en "un bon producte" i "sense decoracions ni artificis". "Tenim amanida, empedrat, conill o pollastre a la brasa", explica Bancells, i afegeix que "des de sempre hem fet escudella, els divendres, perquè el dijous era quan els carnissers sacrificaven l'animal i tenien més carn". De peix, per exemple, mai han tingut, conseqüència, de "no tenir neveres al principi".

Entre els plats del restaurant, però, s'hi troben a faltar aquells que tenien com a base la granota, animal insígnia de l'establiment i que li dona nom: "Antigament, aquest era el barri de la Granota, on hi havia els estanys amb moltes granotes. D'aquí ve el nostre nom".

En canvi, en l'actualitat es poden trobar a la carta de la Granota una àmplia varietat d'entrants i de truites, plats de temporada (faves, carxofes, bolets...), diversos guisats, com ara peus de porc amb cargols, ànec amb peres, perdiu amb col o vedella amb bolets, i una gran oferta de carns a la brasa.

Un altre aspectes que s'ha mantingut inamovible des dels seus origens és el mobiliari del restaurant. Conserva la llar de foc on es cuinava la carn a la brasa als inicis, les taules de fusta originals i la cuina antiga, ara amb una funció més aviat decorativa, completada amb parets de pedra, d'on pengen accessoris de cavalls i 365 alls, un per cada dia de l'any. A l'exterior de l'establiment, es conserva l'essència de la feina de pagès que exercia Bancells abans de ser amo del restaurant, amb diferents corrals d'animals i un hort propi, d'on provenen les hortalisses amb les quals es preparen els plats.