Aquesta és la botiga gironina que ofereix fuets amb una vintena de sabors

Amb quins sabors combina millor la carn de fuet? Des de 1946, la Casa dels Fuets intenta resoldre aquesta pregunta oferint una línia de productes dirigida a tota mena de gustos. Formatge de cabra, tomàquet, ceps, pebre negre, fines herbes, curri, romaní o fins i tot barbacoa són alguns dels 19 sabors amb què compta la marca, que a més ofereix embotits com llonganisses, secallones i xoriç.

El que ara és un negoci únic a les comarques gironines, i amb presència a Figueres, Pals i Peníscola, va començar fa vuitanta anys com a carnisseria tradicional a Vic, considerat la capital de la llonganissa i el fuet. "Va ser el nostre pare qui va canviar-ho tot i va començar a oferir diferents sabors de fuet, dirigint-se al client francès al principi", expliquen les germanes Xènia i Gisela Cabanas, la tercera generació familiar en prendre les regnes del negoci.

El procés d'elaboració dels seus productes parteix de la base de la llonganissa de pagès de Vic i el fuet natural, per després arrebossar cada fuet un per un i posar-los en venda a la botiga física. La de la Rambla de Girona va obrir les portes el 2020: "Nosaltres volíem créixer, i Girona ens sembla una ciutat molt desperta, amb molt de jovent i turisme". Als inicis, afirmen que "la gent es va sorprendre pels sabors", però amb el temps s'han "guanyat" la clientela amb fuets combinats amb diferents tipus de formatge o tòfona, alguns dels seus productes estrella. "El d'all es ven molt comparat amb el de romaní i curri, però són aliments que hi ha un dia que ningú te'l compra i l'endemà el volen deu persones", explica Gisela.

Amb ànim de continuar innovant, les germanes revelen que tenen projectat un nou sabor de cara a Sant Jordi, però que encara no en volen donar més detalls. Mentrestant, continuaran donant a conèixer la marca per fires i mercats: "Fa uns anys era inconcebible vendre fuets de sabor a Catalunya, mentre a França estava a l'ordre del dia. A poc a poc, ens hem anat donant a conèixer i la gent ens ha demanat més producte".

La unió de dues generacions

Fer-se càrrec del negoci familiar no entrava en els plans de les germanes Cabanas. Mentre la primera es va decantar per estudiar criminologia, la segona va provar diferents carreres, com disseny de moda i hostessa de vol. "Els nostres pares ens van dir que s'estaven fent grans i que no podrien continuar amb el negoci, que decidíssim què volíem fer. La Xènia s'hi va ficar de cap i a mi em va costar una mica més entrar", resumeix Gisela. Mentre ella s'ocupa de la comptabilitat i la producció del negoci, Xènia s'enfoca més en la part creativa, gestionant xarxes socials i el màrqueting.

Si bé els pares encara formen part de l'empresa, les germanes expliquen que "ens deixen decidir moltes coses", mentre d'altres "encara les hem de lluitar": "El nostre pare era molt contrari a vendre per Internet, fins que ha vist que funciona molt bé". A banda, també s'han proposat "ordenar l'empresa": "Creiem que falta estructura, ja que en ser una empresa familiar tothom feia de tot: l'administratiu també embotia". En aquest sentit, remarquen la importància que "cadascuna tingui el seu departament" per així poder cuidar la relació de germanes tant dins com fora la feina.

Amb tot, el que sí que volen adoptar és la "resiliència" que tenien els seus pares a l'hora de dirigir el negoci, sobretot per fer fronts als imprevistos amb relació a l'estoc: "Nosaltres produïm sempre els mateixos sabors, més quantitat i menys segons la demanda, però sempre acaba petant l'estoc". "Al final estem tractant amb un producte que és un aliment. No són unes sabates que en pots fer 50.000 i si no les vens no passa res. Has de tenir molt clara la previsió de quants quilos de fuet has de fer", remarca Xènia Cabanas, tot afegint, entre riures, que "vam fer la previsió per aquest Nadal a mitjans d'octubre, i ja estem veient que farem curt".