Les infusions empordaneses que recuperen la passió i energia de les divinitats grecoromanes
Emporarom va néixer a l'Escala el 2018 de la mà de quatre productors amb la voluntat de reivindicar el valor de les herbes mediterrànies mitjançant la producció artesanal, tant d'infusions com de condiments per a carn, peix i pasta

Algunes de les infusions inspirades pels déus grecoromans produïdes per Emporarom. / David Aparicio

A escassos 20 minuts a peu de les ruïnes d'Empúries, a l'Escala, un cultiu d'herbes aromàtiques aprofita la influència de les divinitats que una vegada van ser beneïdes a Empòrion per a crear infusions que transmetin els atributs d'aquests éssers mitològics. Els "missatgers" encarregats de traslladar aquestes propietats són Guillem Castañé, Pere Coll, Marina Comas i Pau Gasull, fundadors, l'any 2018, d'Emporarom (denominacio resultat de la fusió d'Empúries i aromes).

Guillem Castañé i Pere Coll a l'entrada del Camp dels Aromes, a Empúries. / David Aparicio
La influència de les ruïnes grecoromanes comença en el Camp de les Aromes, com anomenen el seu terreny de conreu: dividit en diferents parcel·les, com si es tractés d'una ciutat romana, i amb restes de pedra i ceràmica , el terreny cultiva diferents varietats d'herbes aromàtiques per donar sortida al seu producte estrella, les infusions.
"Vam agafar una llista de plantes i les vam agrupar segons les seves propietats", expliquen Castañé i Coll, principals productors d'Emporarom. "Les vam barrejar i vam anar provant sabors. Al final ens va ajudar algú que entenia del sector, qui va donar amb la fórmula perfecta".

El terreny de conreu del Camp de les Aromes, dividit en diferents parcel·les. / David Aparicio
Així, el romaní, la canyella i pètals de rosa són la base de la infusió d'Afrodita, potenciadora de la passió; la deessa del dia, Hèmera, ajuda a despertar-se amb vitalitat als matins amb gingebre, pebre negre i romaní, mentre que la seva contrapart, Nix, deessa de la nit, és font d'inspiració per una barreja de plantes com marialluïsa, til·la i lavanda per a relaxar-se i agafar el son; el déu del menjar i el beure, Dionís, dona nom a una infusió d'efecte digestiu formada per menta verda, poliol, calèndula i estèvia, entre altres.
El catàleg de productes també inclou una infusió basada en el déu del mar, Posidó, per a sentir l'essència del mar Mediterrani; en la deessa de la caça i protectora dels boscos, Diana, per a realçar la feminitat; i una darrere d'Èol, deu dels vents, amb efecte carminatiu.
A banda, Emporarom també compta amb una selecció de condiments destinats a diferents tipus de carn, pasta i peix, alguns d'ells gunyadors d'un segell Girona Excel·lent i fruit de col·laboracions amb la Confraria de Pescadors de Palamós i el Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines. Aquestes sinergies neixen de la voluntat d'Emporarom d'oferir un producte "fet amb herbes d'aquí i que doni un gust diferent al menjar": "Estem molt habituats a veure receptes amb espècies que no trobem. Les receptes estan pensades per una zona; quan la portes a la teva, l'has d'adaptar amb el que tens, cuinar amb espècies d'aquí".

Condiment per a carn i pasta d'Emporarom, guanyador del segell Girona Excel·lent 2025-2026. / David Aparicio
Cura de cada pas
Recollir, assecar, trinxar. El procés de cultiu i producció amb aquestes plantes aromàtiques sembla senzill de primera mà, però depèn d'un factor clau: el temps. "Si trinxem la planta el primer dia i passa un bon temps, va perdent propietats", és per això que "anem envasant cada X temps perquè mantingui l'aroma i el gust", expliquen els productors. Realitzen aquesta tasca tan en unes naus a l'Escala, centrades en assecar les plantes, com al Camp de les Aromes, on realitzen les barreges d'herbes i envasament. En ambdós casos mantenen un control exhaustiu de cada pas del procés de producció.
Aquesta cura és un dels factors que ha enamorat la seva clientela, formada principalment per "particulars i restaurants", si bé "cada vegada hi ha més gent que ens compra per a fer les seves elaboracions, com ratafies".

Procés d'envasament d'una de les infusions d'Emporarom. / David Aparicio
Amb tot, reivindiquen que cal més divulgació sobre no només el seu tipus producte, sinó de les herbes mediterrànies: "La gent ja no coneix aquestes plantes: ha deixat de fer-les servir o agafa en el supermercat les primeres que veu, sense saber exactament d'on venen". Posen d'exemple les herbes Provençals: "La gran majoria es poden trobar a la Mediterrània, no cal que vinguin de la Provença".
Els productors també reivindiquen la relació qualitat-preu del producte de proximitat: "Un carnisser ens va preguntar si el nostre producte era més car que el que utilitzava: el preu canvia, però si amb el nostre has de posar tres grams a la carn, amb un altre n'has de posar vint perquè faci el mateix efecte".

Una de les barreges d'herbes d'Emporarom. / David Aparicio
D'aquesta manera, la divulgació de la seva tasca s'ha convertit en un dels pilars d'Emporarom: en els seus camps de cultius realitzen experiències per escoles, famílies i grups per a ensenyar "com podem aplicar aquestes herbes a la cuina" i "aprendre a identificar-les" mitjançant tasts d'infusions i aperitius.
- La llevantada en directe: Preocupació a Girona per la crescuda de l'Onyar
- Girona demana als comerços propers a l'Onyar que tanquin i que els veïns pugin dels baixos pugin a plantes superiors per la llevantada
- L'alcalde de Blanes expulsa Rosa Aladern de l'equip de govern
- Localitzen el cos d’un home a l’interior del cotxe que ha arrossegat la riera a Palau-sator
- Can Sabata: el millor arròs de la Costa Brava segons una enquesta
- Protecció Civil demana restringir la mobilitat a peu i en vehicle a Girona en la zona més propera a l’Onyar
- La llevantada deixa prop de 200 litres en menys de 24 hores a punts del Baix Empordà
- Les imatges de l'Onyar i el Ter plens d'aigua