Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Verdures de la Canya: tres generacions cultivant el sabor de la terra volcànica

Nascuda als anys seixanta, l’empresa ha arribat fins avui mantenint la seva essència mitjançant mètodes de cultiu tradicionals, però també introduint novetats com un negoci paral·lel d’elaboració de conserves i salses

Joan, Aleix i Dolors, segona i tercera generació de l'empresa familiar Verdures de la Canya.

Joan, Aleix i Dolors, segona i tercera generació de l'empresa familiar Verdures de la Canya. / David Aparicio

Helena Viñas

Helena Viñas

La Canya

Es diu que el sòl fèrtil ubicat a la zona volcànica de la Garrotxa té certes propietats que fan que les hortalisses tinguin un sabor diferent. Aleix Canalias, hereu de l'empresa familiar Verdures de la Canya, vol creure que això és cert, almenys basant-se en allò que li han dit alguns dels seus clients: per exemple, que les cebes que cultiva són més dolces. Ja sigui pel sabor aparentment extraordinari de les hortalisses, o per estar conreades fent ús de mètodes tradicionals, l'empresa s'ha mantingut viva des dels anys 60, quan va arrencar de la mà de l'Esteve Picart i la Marina Puigdemont i la seva parada d'hortalisses de temporada a la Plaça Mercat d'Olot.

Esteve i Marina a la seva parada d'hortalisses de temporada a la Plaça Mercat d'Olot.

Esteve i Marina a la seva parada d'hortalisses de temporada a la Plaça Mercat d'Olot. / Verdures de La Canya

El modus operandi de l'empresa va canviar quan la filla del matrimoni, Dolors Picart, i el seu marit Joan Canalias van agafar les regnes: a més de crear Verdures de la Canya SL (nom adjudicat en referència a la població on estan situats els horts, la Canya), van deixar la venda directa al públic. El "perill" d'aquest tipus de comerç, explica el fill del matrimoni, Aleix Canalias, és que "no acabes mai la feina, sempre arriben comandes. Preferim ser petits i arribar a pocs llocs". Així, els seus productes es poden trobar a botigues específiques d'Olot i Santa Pau, entre altres poblacions, o la cooperativa de la Vall d'En Bas. Pel que fa al món de la restauració, Verdures de la Canya proveeix a establiments com La Moixina, la Quinta Justa i l'Hostal dels Ossos.

Joan i Esteve en un dels hivernacles que utilitza l'empresa.

Joan i Esteve en un dels hivernacles. / Verdures de La Canya

Alhora, la clientela de l’hort també està acostumada a tenir a l’abast producte de temporada, de manera que “els tenim ensenyats que quan una cosa s’acaba, s’acaba”. Pèsols, albergínies, all tendre, remolatxa, cols, carabassa i tomàquets són només algunes de les prop de trenta hortalisses que conreen durant l’any; ara mateix, per exemple, els enciams, les escaroles, el bròquil, l’api i el porro omplen part de l’hectàrea de terreny utilitzada per l’empresa familiar, que compta amb diferents hivernacles. Les estructures, tres en total, també tenen la seva història: dues d'elles són de segona mà, mentre que la primera la va construir l'avi Esteve els anys 60. Del llegat dels avis, explica Canalias, també en queda l'ús de mètodes tradicionals a l'hora de conrear: la utilització de l'aixada, recollir a mà tant les males herbes com les hortalisses i no emprar herbicides químics. Pel que fa al sistema de reg, alimentat amb aigua d'origen volcànic de les deus de Les Mulleres, els pares de l'Aleix van introduir el reg gota a gota.

Un dels treballadors de l'empresa en l'hivernacle construït per l'avi Esteve.

Un dels treballadors de l'empresa en l'hivernacle construït per l'avi Esteve. / David Aparicio

Conserves i salses "excel·lents"

Després d'haver estudiat Enginyeria Tècnica Agrícola, i especialitzar-se en Indústries Alimentàries, Canalias va entrar a treballar al món carni, molt present a la Garrotxa_ "El negoci de casa el veia com una cosa a la qual potser no hi arribaria mai". Qui li hauria dit que el 2018 decidiria canviar de rumb i incorporar-se a l'explotació familiar, a més d'afegir el seu granet de sorra: la creació d'un obrador de conserves i salses, l'Hort de les Mulleres. Ajuntant els coneixements extrets de la seva carrera universitària i d'algun curs més, Canalias realitza la seva producció en un petit edifici contigu als horts: "Aprofito els excedents, com la col, el bròquil blanc i els tomàquets". El bitxo i la col confitats, els fesols petits i el tomàquet natural artesanal han estat guanyadors del segell Girona Excel·lent.

Productes de l'Hort de les Mulleres guanyadors del segell Girona Excel·lent.

Productes de l'Hort de les Mulleres guanyadors del segell Girona Excel·lent. / David Aparicio

A banda, Canalias també conrea gerds i nabius, amb els quals "faig dues cuinades, de 200 pots, i tenen molt d'èxit". Tot i la bona sortida que tenen tots els productes fets a l'obrador, és conscient de la sort que ha tingut d'introduir-se en un negoci "que ja estava arrancat": "Als meus avis els coneixien com l'Esteve i la Marina de les Mulleres; el meu pare va començar a etiquetar el producte i formar la marca".

Aleix en un dels camps de conreig del terreny familiar.

Aleix en un dels camps de conreig del terreny familiar. / David Aparicio

Alhora, lamenta que "la pagesia s'està perdent molt, ho comprem tot de fora". Potser per això, "quan la gent veu que estic fent el mateix producte que els meus avis, ho aprecien": "Jo no li donava tanta importància al negoci abans, però ara que estic dins, veig que la clientela et felicita pel que estàs fent".

Tracking Pixel Contents