Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La granja La Selvatana, "un hotel de vaques"

La finca ecològica de Campllong només elabora quatre productes làctics bàsics d'alta qualitat: llet, iogurt, mató i un formatge de barra que anomenen Quesu

Ana Serra i Ana Mir, mare i filla de la granja familiar La Selvatana, a Campllong.

Ana Serra i Ana Mir, mare i filla de la granja familiar La Selvatana, a Campllong. / Marc Martí Font

Gemma Pujolràs

Gemma Pujolràs

Campllong

A Campllong hi ha una granja de vaques ecològica que només produeix quatre làctics bàsics, però d'alta qualitat: llet, iogurt, mató i “Quesu” (un formatge de barra tipus Gouda). És La Selvatana, on les protagonistes són 70 vaques adultes i unes 50 vedelles, totes filles de les primeres vaques que hi van entrar l’any 70. Al llarg de tres generacions, la granja familiar ara a càrrec d'Ana Serra, Alfons Mir i Ana Mir, ha recorregut un llarg camí per aconseguir una màxima qualitat dels seus productes, convertir-la a l’ecològic i sortir de la ramaderia intensiva. 

Els productes làctics de La Selvatana.

Els productes làctics de La Selvatana. / Marc Martí Font

La història de La Selvatana es remunta l’any 1970, quan el besavi de la família, constructor de professió a Barcelona, va decidir fer realitat el seu somni: ser un cowboy i tenir un ranxo. Va comprar 70 hectàrees de terreny a Campllong i hi va construir una granja que, per a l’època, era força moderna i comptava amb unes 200 vaques. Però no hi treballava, era un hobby de cap de setmana. Anys més tard, els actuals propietaris ho canviarien tot.

Ana Serra i Alfons Mir, ella periodista, ell economista, i pares de l’actual generació (Ana Mir), van optar per deixar Barcelona i viure a l’antiga masia de l’avi dins la finca, perseguint la idea bucòlica i romàntica de criar els fills lluny de la gran ciutat. Ana Serra recorda que en començar a treballar a la granja, ben aviat es va "enamorar" de les vaques per la seva “personalitat” i “forta presència”: “Són molt gracioses, pacients i ‘carinyoses’, les tinc enganxades a mi tot el dia”. 

Ana Serra i Ana Mir amb els vedells de la granja La Selvatana.

Ana Serra i Ana Mir amb els vedells de la granja La Selvatana. / Marc Martí Font

Conversió a l'ecològic

En un inici, però, l’adaptació a la granja no va ser fàcil. Amb unes 200 vaques, un model convencional i l’arribada d’una forta crisi al sector làctic, l’any 2000 van apostar pel model ecològic i una ramaderia respectuosa i relaxada. La mare, que no tenia formació agrària, va assumir la gestió aprenent dels veïns, dels pagesos grans i de la pròpia experiència directa dia a dia. En aquell moment, gairebé ningú produïa llet ecològica, i la novetat no va ser benvinguda. Així doncs, es van veure obligats a crear una marca pròpia, La Selvatana, construir un obrador i elaborar els seus propis productes làctics. “No hi havia més remei; després d’haver fet la conversió a l’ecològic, s’havia de tirar endavant”, expressa Serra. 

La producció durant els primers anys va ser modesta. Primer, només feien iogurts, i els menjadors escolars van ser el primer gran client. Més endavant, els restaurants i les cafeteries d’autor van començar a demanar una llet que gairebé no existia al territori: llet ecològica pasteuritzada, de nevera, no UHT. Amb el temps, i per donar sortida a l’excedent de llet (especialment a l’estiu, quan les escoles tanquen), van incorporar el formatge Quesu, que permet estocar i madurar el producte. 

L'obrador de la granja on produeixen els làctics de La Selvatana.

L'obrador de la granja on produeixen els làctics de La Selvatana. / Marc Martí Font

Mentalitat oberta

Avui, la granja funciona amb unes 70 vaques de llet, dins d’un ramat total d’uns 140 animals, gestionats amb un robot automàtic de munyir que “respecta el ritme de cada vaca” i “permet un tracte individualitzat”, explica Ana Mir. Així, elles decideixen quan volen munyir i ho poden fer durant les 24 hores del dia. Mare i filla expliquen que és important que les vaques s’hi trobin bé, perquè només així “és quan fan la llet de la màxima qualitat”. I declaren: “La Selvatana és un hotel de vaques”.

La finca de Campllong és una granja "molt flexible" que sempre ha sabut adaptar-se. El fet de no provenir d'una llarga nissaga pagesa els ha permès "arriscar-se a experimentar, canviar i millorar", apunta Ana Mir, la nova generació amb formació en Ciències Ambientals. La família aposta per l'agricultura regenerativa i per projectes de futur com el pasturatge extensiu amb collars intel·ligents, que permeten gestionar els camps sense filats físics i que començaran a implementar aquest any a la granja.

Les vaques de la granja La Selvatana.

Algunes vaques de la granja La Selvatana. / Marc Martí Font

Activisme

Tant la granja com el sector no estan exempts de reptes. La crisi sanitària de la dermatosi bovina i la gestió administrativa del sector han posat de manifest, segons denuncia la família, la fragilitat de la ramaderia davant interessos econòmics molt més grans (com l'acord entre la Unió Europea i Mercosur). La Selvatana forma part activa de Revolta Pagesa, com a representants del Gironès, i defensen el paper essencial del sector primari. En un context actual tan globalitzat, reivindiquen la identitat, saber d'on ve el que mengem i com s'ha produït.

Tracking Pixel Contents