Ca la Pilar, el restaurant que era de pas i ara s'hi va expressament

Lluny d'espais recurrents i turístics de Girona, davant la carretera que antigament portava a la costa, al Pont Major, Pere Sala i Vanessa Aliagas regenten el restaurant Ca la Pilar. Està ubicat en un lloc de pas d'entrada i sortida a la ciutat, que, "si no ens coneixes, no se t'ocorreria parar", diu el propietari i cap de sala. "Generalment, qui ve al nostre restaurant és perquè algú l'ha portat o li ha recomanat". No obstant això, Ca la Pilar és un restaurant emblemàtic de la ciutat que porta a l'esquena més de 70 anys d'història.

Els actuals gerents són la tercera generació del negoci. Als anys 50, els avis de Pere Sala, Ramon i Pilar (d'aquí el nom del local) van obrir el que en el moment era un hostal-botiga. Donaven servei de cuina i també venien queviures. Els transeünts paraven "inclús amb carreta" per fer el mos i reprendre el camí cap a la costa, direcció a Palamós. La segona generació, amb Pere i Maria Àngels al càrrec, va adaptar-se a les noves tècniques de cuina i de servei i va ampliar l'espai amb més menjadors. Pere Sala recorda que a l'època dels seus pares es treballava molt i sense horaris. A davant del restaurant va obrir la discoteca Piccadilly, i quan la gent sortia del local anava al restaurant, "a vegades a quarts d'una de la matinada, i encara eren oberts".

Els pares de Pere Sala servien menjars típics de la cuina catalana, amb una oferta important de brasa, amb entrecots, botifarres, graellades de carn, etc. Amb el temps, es van anar modernitzant a poc a poc. L'actual gerent fa 32 anys que hi treballa (va començar amb 18 anys a la cuina) i Vanessa Aliagas fa 23 anys que és a la cuina des que va començar amb Maria Àngels i passada una bona temporada. Ja amb Pere i Vanessa al capdavant, van continuar adaptant-se als temps, als clients i a les demandes, donant un punt creatiu i actual als plats més típics de la casa. Això els va portar a especialitzar-se en el seu plat estrella: el txuleton de quilo a la brasa.

El txuleton de quilo

Ca la Pilar va ser el primer restaurant de Girona "a treballar bé el txuleton" fa 25 anys, detalla el propietari. La carn d'una qualitat superior és importada de Dinamarca o Irlanda: "Vigilem molt el seu origen", apunten. Especialitzats en brasa, serveixen diferents tipus de txuletons cuinats amb carbó d'alzina: des de frisona, vaques velles o animals més joves. També brilla a la carta el peix salvatge a la brasa i els guisats tradicionals, i en destaca el morro i orella de porc amb cigrons, la tripa de bacallà amb carxofa i pèsol i el conill a la cassola. Així i tot, Pere Sala lamenta que els guisats "es van perdent de mica en mica i la gent no els demana tant".

Amb tot això, el que marca la diferència, destaca la cap de cuina, és un "bon producte": "El tractem el millor possible; tant sigui del mar, com carns o verdures". "No és una cuina de filigranes", afegeix Pere Sala: "Un tros de carn o peix a la brasa, una mica de sal i una mica d'oli, i s'ha acabat. Sense salses, que no hi estic en contra, però és el nostre estil i no volem sortir d'aquí". Per postres, despleguen la carta de pastissos de creació pròpia i en subratllen el tiramisú i el Sacher. El pastís de formatge i el xuixo no es queden enrere. Així, amb la pastisseria, volen transportar-se al passat i "recordar les delícies de l'àvia Pilar".

Mentre els propietaris no consideren haver fet un "gran salt" dins la cuina amb el pas de les generacions, expliquen que els clients sí que ho noten així: "Nosaltres girem en el mateix eix, no hem volgut fer mai un canvi". "Hem volgut mantenir sempre l'essència". I és que aquesta essència continua essent-hi entre les mateixes parets, però la cuina s'ha adaptat als nous temps. L'estil i el disseny del restaurant també s'ha modernitzat, ja que abans era "molt més rústic". Pere Sala recorda que, quan era petit, hi tenien unes estovalles de quadres vermelles i blanques. Ara són blanques d'una aparença molt pulcra.

Subscriu-te per seguir llegint