"Cal donar més visibilitat a l'oli d'Argudell": únic al món, ric en antioxidants naturals i capaç de protegir la salut i el paisatge

Entre murs de pedra seca de l’Alt Empordà, les oliveres d’Argudell dibuixen un mosaic antic, modelat pel vent de tramuntana. No és només un paisatge, és una manera de viure, de resistir i d’imaginar el futur. En aquest territori, entre Roses, Pau i Palau-saverdera, hi ha set hectàrees d’oliveres que expliquen aquesta història. Al capdavant hi ha Alguer Vila Bosch, de 37 anys, bomber de professió i olivicultor per vocació profunda.

Oli autòcton de l'Empordà

Amb només vint anys va decidir recuperar els camps que havien estat treballats pel seu avi, un llegat que la seva àvia li va confiar, i apostar per una varietat única: l’Argudell, l’oliva autòctona de l’Empordà. "Jo no vaig conèixer el meu avi, però el meu pare sempre havia mantingut el vincle amb la terra. A mi em va enganxar de petit, i quan vaig poder, vaig comprar el tractor i vaig començar", recorda.

La seva marca, Tres Termes, fa referència als municipis on treballa. És territori de minifundi: petites parcel·les, sovint en pendent, envoltades de pedra seca, recs i corredors de fauna. "El problema aquí no és tant aconseguir terra com evitar que s’abandoni. Si no la treballes, en pocs anys desapareix".

L’Argudell és poc productiu i exigeix molta feina. Per això, gairebé ningú no en viu exclusivament. "Els que portem varietats autòctones, tots tenim una altra font d’ingressos. Jo no conec ningú que en visqui només". Fa dues generacions moltes famílies vivien d’aquest conreu; avui, a l’Empordà, és pràcticament impossible fer-ho exclusivament amb varietats pròpies. Tot i això, defensa que aquest model té un valor que va més enllà de la producció. "Això és un paisatge mosaic. No és un conreu extensiu. Hi ha biodiversitat, fauna, espais naturals. Aquest territori només es manté si hi ha pagesos". Molts olivars es troben a tocar del Parc Natural del Cap de Creus, un espai de gran valor ecològic que conviu amb aquests conreus tradicionals.

És una varietat minoritària però amb una forta personalitat. Dona olis amargs, picants, rics en antioxidants i amb aromes profundes. En un moment en què la salut és al centre del debat alimentari, un dels seus grans atributs és l’alt contingut en polifenols, compostos antioxidants que contribueixen a protegir les cèl·lules de l’estrès oxidatiu. Diversos productors defensen que els valors de polifenols de l’Argudell són sovint superiors als d’altres varietats més esteses, com l’arbequina.

Oli únic al món i de molta qualitat

Aquest fet li aporta intensitat, estabilitat i un perfil sensorial més complex. "Tenim un producte que es consumeix cada dia a totes les cases. I aquí tenim un oli únic al món i de molta qualitat. El que caldria és més divulgació". Per a Vila Bosch, la clau no és competir en volum sinó en identitat. "Si no protegim l’argudell, es perdrà. No podem competir amb els sistemes intensius, però sí amb qualitat i territori".

Comprar oli d’Argudell o elaborat amb varietats locals també és una manera d’invertir en la conservació del territori. Aquests conreus minifundistes conviuen amb la fauna i la flora de l’entorn i formen part del patrimoni de pedra seca que defineix el paisatge empordanès. Això no es troba en conreus superintensius d’arbequina, orientats a l’alt rendiment i a la mecanització fàcil, amb els quals el territori no pot competir en preu. "Qui compra el nostre oli també està ajudant a mantenir el mosaic agrícola i natural que ens identifica".

"Qui compra el nostre oli també està ajudant a mantenir el mosaic agrícola i natural que ens identifica"

Alguer Vila Bosch

— Productor

Fa més de quinze anys, quan a la zona predominava l’ús d’herbicides i els sòls totalment nus, Vila Bosch va apostar per eliminar-los i introduir cobertes vegetals. "Quan vam començar, gairebé ningú no ho feia. Avui cada cop es veuen menys sòls totalment nus". No es defineix amb cap etiqueta concreta. "No em caso amb ningú. Cada olivar és diferent. Depèn de l’any, del clima, de l’aigua i del sòl. Has d’observar i adaptar-te". Part d’aquesta manera d’entendre el territori ve dels seus pares.

Més suport de l'administració

Fa trenta anys, quan començava a posar-se de moda plantar varietats foranes, el seu pare va apostar per "fer país" i plantar argudell. Avui, el 90% dels nous peus de la finca són d’aquesta varietat. Vila Bosch considera que l’administració hauria de parlar més d’aquest producte. "Crec que hi ha molta gent que viu a la província i no és conscient que tenim una varietat única que ens dona un oli d’altíssima qualitat".

En aquest sentit, reclama una aposta clara per la divulgació, vinculada al parc natural i al turisme gastronòmic. "El nostre pati és el Cap de Creus. Donar suport a les nostres varietats és una manera de mantenir la nostra identitat. Ara més que mai, en un món global, cal preservar les peculiaritats de cada territori", conclou.

Subscriu-te per seguir llegint