"Tenim un peix que és pescat avui, subhastat avui i sopat avui"

Antoni Abad és el president de l'Organització de Productors Pesquers (OPP-96) Cap de Creus, que agrupa els ports de Roses, Llançà, Cadaqués, Port de la Selva i l'Escala. Els popularment coneguts com pescadors del Cap de Creus han estat guardonats amb el Premi Productor en la primera edició dels Premis Girona Delícia per la seva capacitat d'associar-se per unir esforços i buscar maneres alternatives de comercialització i difusió dels productes en un moment en què el sector viu una situació complicada.

Què té el Cap de Creus que es nota al peix?

El Cap de Creus té un peix de la màxima qualitat, pel fet que hi ha una aportació de nutrients dels rius del sud de França. I no em diguis el perquè, però per aquests corrents de convecció que en diuen ens passen aquests corrents, i per això tenim una flora i una fauna de primera divisió.

Per què van decidir organitzar-se com a Organització Pesquera (OPP)?

Avui en dia, i et parlaré amb tota la sinceritat, Europa no reconeix prou la figura de les Confraries. I això ho vam poder palpar de primera mà amb la Covid, perquè no vam rebre ni la meitat d’ajuts que hauríem rebut si haguéssim tingut una OPP. I la idea de crear-la sorgeix de dir: per fer coses, malauradament, si no tens diners costa molt. I vam dir: doncs per què no anem a crear una OPP, que ens permetrà dotar-nos d’unes eines per poder ajuntar-nos els quatre ports de Llançà, Roses, Cadaqués Port de la Selva i ara s’hi ha sumat l’encerclament de l’Escala. I això ens permetrà tenir un pulmó econòmic per fer diverses coses, i la primera és poder donar a conèixer la marca i el peix del Cap de Creus.

I com es planteja?

Estarem dotats de més recursos per fer totes aquestes campanyes, de formació com la nostra gent: com manipular millor el peix, com presentar-lo millor, com fer-lo arribar al consumidor… Hi ha un munt de coses. Però a Europa, que té eines per posar a la mà per desenvolupar aquests projectes, si no estàvem reconeguts com a OPP no teníem accés a tot aquest ventall de possibilitats. I vam dir: anem a adaptar-nos als temps, perquè tenim un sector que és molt viu en moltes coses, i amb això havíem caigut una mica en l’immobilisme. Som l’OPP96: vol dir que n’hi ha 96 abans que nosaltres, mira si arribem tard.

Per què és important vendre’l com a peix del Cap de Creus i no des de cada port?

Perquè, per exemple, dels quatre ports que tenim aquí dalt, Roses és el més potent i, així i tot, no és ningú davant el món. El món és molt global, amb molt de peix que ve de fora, que no és ni millor ni pitjor, però sí que és diferent. El nostre és diferent, i el fet de ser diferent l’hem de posar al mercat amb una cosa que sigui diferent, i aquí neix la marca Peix del Cap de Creus. Perquè és una península que tenim aquí dalt, amb una sèrie de condicions que altres llocs no tenen, ni millors ni pitjors. Podem remarcar que és un peix diferencial, que té unes altres qualitats, i ho hem de valorar amb una marca que sigui potent al mercat: Peix del Cap de Creus. Pensem que, de per si, el nom és prou potent, però clar: hem de fer servir l’OPP de Cap de Creus perquè sigui el paraigua dels quatre ports. Sota el paraigua hem de funcionar com un rellotge suís, nosaltres internament, i la marca és el que creiem que ens pot diferenciar de la resta.

Un dels seus objectius és donar a conèixer espècies d'aquí menys populars. Hi ha poca cultura del peix?

Als nostres ports sí que hi ha cultura del peix, però probablement a Girona, a Olot, ciutats del costat de casa que no són tan properes al mar, no sé si hi és; pensem que no. Vam fer un taller al mercat de Girona i la gent va quedar parada perquè no tenien ni idea de tot el que els explicàvem. Van veure que eren uns grans desconeguts, no coneixien el nostre producte. A la que hem fet una mica de sondeig ens hem adonat que això és així, que la gent no coneix moltes de les espècies que tenim aquí.

I els va bé perquè tenen més venda?

Sí, però al final nosaltres ja venem tot el nostre peix, però jo penso que hauríem de donar al nostre peix aquest plus de diferenciació, i és el que crec que ens pot permetre la marca.

Per fer això, quins altres projectes tenen en marxa?

Encara som molt jovenets, però volem fer formació per la nostra gent: per saber manipular, presentar… Hem de fer estudi de mercat, si realment el nostre peix té un plus de diferenciació. Probablement, no l’hem de vendre amb aquest envàs, sinó amb un de gurmet. Hi ha moltes coses a endreçar. No pot ser que una gamba que va a 120 euros al quilo vagi a un envàs normal i corrent que pugui anar un pop. Hem de fer aquest estudi de mercat, veure tot això.

Treballen acompanyats d'altres sectors?

Sí, perquè és un projecte engrescador i la gent de seguida s’ha bolcat a ajudar-nos. Al final estem parlant de territori, que no estem fent res més que territori, i és important.

La pesca ha estat justament un motor econòmic del territori. Avui, quin paper juga al costat del turisme o altres activitats?

T’ho diré ben clar: tu pots imaginar una població com Roses, Llançà, Cadaqués o com l’Escala sense el seu sector pesquer? No seria el mateix. Tu quan vas a una població que té port pesquer, que té pescadors, automàticament, segur, quan has viatjat, decideixes venir aquí perquè hi ha un plus de manera de ser, de manera de fer, de gastronomia. Hi ha un patrimoni històric del mar que les que no tenen el sector pesquer no tenen. Per tant, el que hem de fer —i ja hem fet— és anar a veure els ajuntaments, que també ens han donat suport, perquè ens en donin més encara. Que aprofitin el sector pesquer, que el potenciïn més. Sense parlar d’un altre: vila de Roses marinera, aquí pots trobar un ventall de coses que Figueres no té. Té el Museu Dalí, però no tindrà la badia. Nosaltres hem de potenciar el que tenim, que és molt, i que està molt ben mirat arreu.

Treballen també implantant projectes sostenibles al territori.

Com a president de la Federació Catalana he de dir que el sector pesquer ha canviat molt. Estem fent moltes coses, de manera de pescar diferent. Estem pescant —queda molt bé dir-ho però és veritat— de manera responsable, sostenible, i ho estem fent. El sector pesquer català ho està fent i ho hem de fer valdre. I ho hem de fer perquè és el que ens toca.

El canvi climàtic i els episodis extrems es noten al Cap de Creus?

Sí, es nota. Molta gent no sé si és prou conscient del canvi climàtic. Posaré un exemple ben clar: hi ha una espècie que és la gamba blanca, que no n’agafàvem tant i ara n’agafem molta. I ara hem de començar a gestionar aquest calador de gamba blanca. I aquesta gamba, segons ens diuen els científics, ara en tenim més perquè hi ha una temperatura ideal per a ella i, a més a més, hi ha un menjar que altres espècies no es menjaven, i ho tenen elles. Si tens bon temps i tens dinar, què més vols.

Els obliga a anar-se adaptant.

Sí, exacte, i l’OPP ens dotarà de mitjans per anar fent aquests canvis. Que si ens quedàvem com a confraries —que està molt bé anar de la mà de les confraries— no teníem aquest canvi.

Quins altres reptes afronta el sector? El relleu generacional n'és un?

També, i el que hem de fer és donar a conèixer el nostre món i explicar les virtuts del nostre món. A vegades som com som i no les expliquem prou, i ho hem de fer. Perquè el món és molt global i el nostre peix hem de dir a la societat: escolta, estem aquí, tenim peix de primera qualitat, subhastat avui i probablement el pots sopar avui, i això no ho pot dir tothom. Un lluç que ve de Galícia o Namíbia, no he dit mai que no sigui bo, però no té la característica de dir: és pescat avui, subhastat avui, sopat avui.

Diu que ara encara són jovenets, què els agradaria haver aconseguit quan siguin grans?

Primer, tenir la marca instaurada al mercat: que quan vegis Peix de Cap de Creus no tinguis dubte que és un bon peix, que sàpigues que és un plus de qualitat, de garantia. Poso sovint l’exemple d’un iogurt: veus una marca concreta i dius “això és un producte de qualitat”. Ens agradaria que la nostra marca fos així.

Diari de Girona els ha atorgat el Premi Productor dels Premis Girona Delícia, què representa per a vostès?

És important perquè representa la feina feta, i més que en farem. Tenim molts projectes en fase embrionària, i tenim molt clar que sense pressa, però sense pausa, no hem d'aturar el ritme.

Subscriu-te per seguir llegint