Premis Girona Delícia: «No s’havia fet mai res així»

«Va ser una nit meravellosa», «enhorabona pels magnífics Premis Girona Delícia, serà difícil de superar-ho», «gràcies per la meravellosa feina que esteu fent per donar visibilitat a la gastronomia gironina i a tot el que l’envolta», «va ser un plaer gaudir de la súper-gala que vàreu preparar!», «tothom va quedar molt content», «visualitzo una gran segona edició», «va ser súper», «molt top», «va ser una gala magnífica en tots els sentits», «gràcies per convidar-nos a aquest esdeveniment històric»... Són alguns dels comentaris que han fet en els darrers dies persones que van assistir dimecres a la nit al Palau de Fires de Girona a la gala de lliurament de la primera edició dels Premis Girona Delícia, una iniciativa impulsada per Diari de Girona per posar en valor i contribuir a difondre i donar conèixer el talent i la constància en el sector gastronòmic de les comarques gironines. «No s’havia fet mai una cosa així a Girona», resumia quan tot just estava arrencant la vetllada un altre dels assistents, que remarcava la reunió de tantes persones (prop de 400) i d’àmbits tan variats (productors, elaboradors, cuiners, cambrers, empresaris, administracions, etc...) però amb el denominador comú d’estar vinculats d’una manera o altra a l’amplíssim món de la gastronomia gironina.

Hi havia, a la gala, representants dels restaurants més reconeguts de la província, per exemple els «estrellats» El Celler de Can Roca, Les Cols, Miramar, Bo.TiC, Divinum, Esperit Roca, L’Aliança, Les Magnòlies, Voramar, Els Tinars, Massana o Castell Perelada, pero també d’una gran varietat d’establiments, de Can Xapes al Pont 9, d’Els Pescadors a Can Boix, passant per El Motel, Can Valls, 539, Plats Forts, Can Gelada, Pocavergonya o Dvisi, per citar-ne alguns, i també cuiners com Xavier Aguado i Pilar Montojo, pastissers com Andrea Dopico, representants de la Cuina de l’Empordanet i la Cuina del Vent, de La Cuina a Sils i de les Gastrosàvies de Palamós, del Fòrum Gastronòmic de Girona, del món de la sala com Mariona Vilanova, de l’hostaleria com Yassine Bouallala, del comerç i l’elaboració com la DO Empordà, Can Pericus, Cal Formatger, Mas Auró, Infusions Emporarom... de l’empresa com Pere Gotanegra, de l’agricultura com Jaume Armengol, l’enòleg del Celler Perelada, Delfí Sanahuja, un dels cent millors del món...

Són només alguns noms representatius d’una trobada que va obligar a un desplegament tècnic i humà molt important: Pous, una de les empreses que van participar en el muntatge de la gala, hi va portar, amb 12 camions, 395 cadires, 103 taules, 9.230 peces de vaixella, més de 200 articles complementaris, més de vuitanta metres de roba, i els elements per muntar dos escenaris. Ivan caldre 135 hores de feina per al muntatge.

L’acte central de la gala va ser el lliurament dels Premis Girona Delícia, però en realitat va ser una festa per celebrar la gastronomia gironina, com proclamava el seu lema, en la qual tant als aperitius com en el sopar que es va servir a taula els productes del territori van tenir un protagonisme absolut. Jordi Jacas i el seu equip del Molí de l’Escala van preparar (amb la col·laboració d’un grup d’alumnes de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona), un àpat en dues parts:d’entrada, un aperitiu a peu dret en el qual hi havia un còctel de Gerard Ruiz creat específicament per a Girona Delícia, anxoves de l’Escala, escudella de Jotri, foie d’Ànec de l’Empordà, recuit de Fonteta, mongetes de Verdures de la Canya, botifarra de perol de Can Pau, croquetes de gamba d’Antoni Izquierdo, formatges de l’Amant i embotits de Girona Excel·lent. I durant el lliurament dels premis, un sopar maridat amb vins del celler Clos de Basella (del grup gastronòmic L’Amant) que va consistir en raviolis de gamba d’Antoni Izquierdo amb fons marí, parmesà i amanida d’algues; vedella de Bencriada (també de L’Amant) en tres textures, galta, costella i llata, amb puré de patates i fos de carn; mini xuixo de crema de Can Castelló amb gelat de vainilla; i com a petit fours, mini carquinyolis de Sweet Virginia.

El moment culminant de la gala (patrocinada per Transgourmet, Dispuig, Pous, L’Amant, CaixaBank, 18/70, Urbinium, Girona Excel·lent, l’Escala-Empúries Turisme, Yo Soy, Centre Verd, Camps Motor, Carbó i l’Ajuntament de Girona) va ser el lliurament dels premis, que es va dividir en dues parts, separades pel sopar. El primer a pujar a l’escenari va ser Josep Lluís Sureda, patró major de la Confraria de Pescadors de l’Escala, que va rebre el Premi Productor de les mans de Ramon Vilagran, responsable de Bencriada. Els pescadors del Cap de Creus és la denominació popular de l’Organització de Productors Pesquers (OPP) que van crear fa uns mesos els pescadors de Roses, el Port de la Selva, Llançà i Cadaqués (s’hi han afegit fa poc els d’encerclament de l’Escala), per millorar la comercialització dels seus productes. En un moment de crisi del sector, les embarcacions que formen aquest col·lectiu, que presideix Antoni Abad, han posat en marxa iniciatives per afavorir que l’excel·lent producte que capturen sigui més reconegut i apreciat. Sureda va assegurar en la seva intervenció que era «un honor» representar els pescadors que surten cada dia al mar. Va posar en valor la feina «exigent, poc visible i poc valorada» però «imprescindible» perquè a les llotges del litoral gironí hi arribi el producte «fresc, de qualitat i profundament lligat al nostre territori». Va lamentar, però, que el sector pesquer viu una etapa complicada a causa de les restriccions europees, que «redueixen els dies de pesca i incrementen les restriccions a la flota». Una situació que, a la fi, afecta el «relleu generacional» de la pesca.

En altres casos, però, la continuïtat del negoci està assegurada, com a Peralada Mas Marcè, guanyador del Premi Elaborador, una família de pastors d’ovelles que a més de continuar amb l’activitat ramadera elaboren des de fa vint anys productes làctics ecològics. Amb seu a Siurana d’Empordà, la seva gamma de recuits, iogurts, quefirs, postres i formatges ha estat guardonada en diversos certàmens, com també ho ha estat la mateixa empresa, per la seva sostenibilitat. Els seus productes combinen tradició, excel·lència i modernitat. Manel Marcè va ser l’encarregat de recollir el guardó (que li va lliurar Vanessa Peiró, diputada de Girona Excel·lent i Mercats de la Diputació de Girona), deixant clar que pertany a «l’equipàs» amb què compta la granja, del qual formen part la seva parella i actual gerent, Natàlia Rich, i el seu fill gran, Bernat Marcè, qui dona continuïtat a un negoci que suma set generacions. «Estem molt agraïts per aquest premi perquè ens agrada que ens valorin. Tenim un producte que no és fàcil de fer», va indicar Marcè, també donant les gràcies al client final: «Sense vosaltres no seríem aquí».

Un altre dels negocis guardonat amb forta presència familiar és Mas Llunes, de Garriguella, Premi Celler, que representa molt bé el relat del territori, perquè uneix tradició, paisatge, qualitat i futur. Antoni Roig i la seva filla Gemma són els continuadors d’una llarga història vitivinícola (l’activitat agrària de la família està documentada des del 1331), prioritzen l’ús de varietats tradicionals com la garnatxa i la carinyena i elaboren vinsnomés amb el raïm de les pròpies vinyes (algunes més que centenàries), de les quals tenen una cura especial. A l’escenari hi va pujar Gemma Roig, que va rebre el premi de mans de Gemma Geis, vicealcaldessa i primera tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Girona. Gemma Roig va dir que, amb el seu pare, s’encarreguen de produir amb «amb molta feina i passió» cada ampolla de vi, un reflex «del paisatge i història del nostre territori»: «Per a nosaltres és un honor formar part d’aquest teixit de projectes que treballem cada dia per mantenir viva la nostra identitat i fer créixer la nostra terra».

La següent a pujar a l’escenari va ser la flequera Agnès Julià, que va rebre el Premi Comerç de mans de l’alcalde de l’Escala, Josep Bofill , pel seu forn de pa Lleva’t!, d’Avinyonet de Puigventós. El jurat li ha reconegut haver aixecat un negoci en un petit poble empordanès, i crear una xarxa de distribució perquè el pa arribi a moltes més llars mitjançant les comandes digitals a la seva web. Julià va dedicar unes paraules d’agraïment a la família, a la parella i als productors de la zona amb els quals col·labora. També va agrair la clientela habitual de cada setmana, que són «els que fan possible que perduri l’ofici de fornera i els que donen vida al poble i al comerç petit i local».

Pau Frigola va recollir el Premi Iniciativa, que va lliurar Sergi Pugnau, director territorial nord-est de Heineken, per Mooma, una empresa familiar de Palau-sator que ha sabut crear un univers propi (pomeres, restaurant, sidreria, derivats...) al voltant del món de la poma. Frigola va agrair d’entrada la feina de tot l’equip, els que treballen cada dia «als camps, en la producció, al restaurant i a l’oficina. Sense ells, res seria possible», va puntualitzar. Recordava com van haver de «pedalar» en iniciar-se en el món de la sidra, fins a tenir un gran ventall de productes i nous focus, com els restaurants. En la restauració tanquen el cicle de la poma amb la venda exponencial de sidra, ja que oferint a taula aquest producte, difícil de vendre en solitari, han trobat la via per comprar-se’ls ells mateixos.

Un àpat elogiat

Després d’aquests primers cinc premis es va servir l’àpat, que els assistents van elogiar tant per la qualitat dels productes com per l’elaboració i el bon servei.

La recta final de la gala la va obrir el lliurament per part de Miquel Pous, director de Grup Pous, del Premi Sala a Joan Manté, pels seus més de 40 anys de trajectòria al Motel de Figueres, guardó que va dedicar tant als clients -«gràcies a ells aquesta professió es converteix en ofici»-, com a tots aquells «companys i professionals» que l’han ajudat a créixer, per exemple, Josep Mercader, creador de l’emblemàtic restaurant, i la família Subirós, els continuadors. Per a Manté, la professió de sala, un «art invisible», és essencial per «reforçar el valor de la restauració» i l’encarregada de «convertir un bon àpat en una experiència inoblidable».

De la sala es va passar als fogons amb el Premi Cuina, que va lliurar Lluís Labairu, director general de Transgourmet, a Àlex Carrera per la seva feina al restaurant l’Aliança d’Anglès. El xef va arribar a Girona «fa quinze anys amb una motxilla molt petita» i ple de motivació per aprendre al Celler de Can Roca. En tot aquest temps, va explicar en el seu discurs d’agraïment, «he vist evolucionar la gastronomia: abans es menjava molt bé, i ara millor». Un canvi que, segons Carrera, és gràcies a uns companys de professió que se superen dia a dia i que no veu com a «competidors», sinó com a «amics als quals puc trucar i demanar ajuda, o compartir festes, dinars i beures».

La gala també va reconèixer el talent més jove amb el Premi Jove Professional, lliurat per Manel Reina Moreno, gerent d’Urbinium, a Arnau Casadevall i Isidre Soler, caps de cuina del restaurant Divinum de Girona. Casadevall va subratllar el gran talent gironí que hi ha a la cuina i, sobretot, l’alt nivell i l’esforç de les noves generacions. Va continuar amb una menció especial per a Laura Tejero i Joan Morillo, propietaris i caps de sala del restaurant, els que van «apostar» pels dos joves cuiners. Des de fa quatre anys, Casadevall està «complint un somni». Isidre Soler també va agrair «l’aposta» per ells que van fer a Divinum, i a tots els proveïdors, companys i tots els restauradors que «fan visible l’alta gastronomia» a la província.

Homenatge a Agustí Ensesa

El moment més emotiu de la nit va arribar amb el lliurament del Premi Trajectòria a Agustí Ensesa, a títol pòstum. Carles Balladares, director d’àrea de negoci de CaixaBank a Girona el va lliurar a Maria Glòria Juandó, vídua d’Ensesa, divulgador del món del vi i col·laborador de Diari de Girona, que va morir el gener passar. «L’Agustí feia la feina amb molt d’afecte, li encantava», va afirmar Maria Glòria Juandó, tot afegint que sentia tanta passió per tot allò relacionat amb el món del vi que fins i tot «estimava el raïm i la terra que l’envoltava. S’ho mirava d’una manera especial». També va remarcar la passió d’Ensesa per l’ensenyament -tant en la faceta de mestre com d’aprenent- i la seva cerca incessant de nous vins i de maneres de produir-ne.

L’acte el va tancar Maneu Fernández, gerent de Diari de Girona, que després de recordar com es va gestar Girona Delícia, el projecte d’informació gastronòmica del diari (disponible a les seves edicions digitals i de paper i també amb presència en xarxes socials), va insistir en un dels grans objectius de la iniciativa: «Posar al davant tot el que hi ha al darrere d’un plat». En aquest sentit, va apuntar que «Girona Delícia és la gent que hi ha al darrere, és el talent que tenim a casa, és el producte, és l’ofici, la creativitat i l’excel·lència del nostre territori. És la prova que, quan fem les coses amb ànima, passen coses extraordinàries».