Deu anys escoltant el públic per crear dos licors artesans

Són prop de les onze del matí, i des de la planta baixa de l'edifici que acull la cooperativa La Sobirana, a Santa Coloma de Farners, s'escolten xerros i riures. Travessant el passadís on es troben les botes de fusta amb els diferents licors i ratafies que s'elaboren en aquest espai, i pujant unes escales, s'arriba a l'obrador. Allà, Judith Ramírez i Amparo Ardanuy pelen amb cura 90 quilos de taronges: aquesta és la tasca que toca ara que és temporada d'aquest fruita, l'ingredient d'un dels dos licors que, des de fa un any, produeixen i venen sota la marca Traguinyol.

Mentre executen aquesta feina, expliquen que la seva és una relació d'amistat que va néixer fruit de la casualitat i la passió per un mateix món, el de les plantes. "Soc remeiera des de 2010, i vaig començar a fer licor d'aranyó amb canella, camamilla i les espècies que volia", explica Ramírez, originària de Susqueda. Aquesta primera introducció li va servir per a dues coses: trobar una alternativa a l'hora de beure - "no m'agrada la ratafia ni cap licor dels que existeixen" -, i començar a fer tallers. Un d'aquests el va fer a Blanes, on va conèixer Ardanuy, cuinera a Can Soms. Després faria un taller a casa seva, que motivaria Ardanuy a "començar a buscar receptes i fer proves" pel seu compte.

Personalitats diferents

Des de la seva primera trobada, el 2014, les amigues van unir forces tant per dur a terme tallers juntes com per continuar experimentant, de manera autodidacta i per diversió, amb diferents sabors i receptes: "Ara amb menta o marialluïsa, després camamilla i aranyons". "A casa hi havia sempre pots de coses que, si no etiquetaves bé, et passaves l'estona tastant-ho", explica Ardanuy, entre riures. Unes proves que també deixaven beure als assistents dels seus tallers, recollint les seves impressions i suggeriments durant deu anys.

Aquesta feina s'ha materialitzat en els dos licors de Traguinyol, cadascun ideat per una de les amigues. El de clau i canyella és la recepta estrella de d’Ardanuy i està inspirat en la novel·la Gabriela, Cravo e Canela, de l'escriptor brasiler Jorge Amado. En canvi, Ramírez va rebuscar en els seus records de joventut, quan treballava de cambrera a Lloret de Mar, per a idear un licor de taronja i canyella. "És la versió mediterrània d'una beguda que agradava molt als turistes". Cada producte, a més, és el reflex de la personalitat de cadascuna, afirma Ramírez: "El meu licor és fresc i cítric, però després sec a causa de la canyella. El de l'Amparo et fot la castanya de primeres, és intens, però es pot allargar en el temps, com els tiberis a casa seva: saps quan entres, però no quan surts".

Dos licors amb personalitats diferents, i, tanmateix, amb algunes semblances: tenen un 22% d'alcohol i s'embotellen en setrills d'oli i vinagre de 500 mil·lilitres. També es van començar a elaborar fa just un any a la Sobirana -espai que ja coneixien per la seva amistat amb Ernest Morell, un dels creadors de la ratafia La Penjada-, utilitzant la canyella com ingredient principal: "La demanem expressament per a nosaltres: és més gruixuda i aromàtica que la que s'empra per a fer ratafia". Alhora, ambdues amigues afirmen que aquests deu anys de feina també els han ajudat en l'àmbit de producció: "La quantitat de sucre que posem, el tipus de taronja -ecològica del Delta de l'Ebre- i el temps de repòs de les peles de taronges a la tina d'alcohol han anat canviant segons l'experiència que hem guanyat". Per exemple, les peles es canvien cada 10 dies, pas clau d'un procés de producció que es pot allargar fins "a un mes i mig".

Tot plegat sota el paraigües de Traguinyol, nom que, de la mateixa manera que la seva amistat, va sorgir de pura casualitat, explica Ramírez: "Jo faig cursos al Centre Cívic de Pont Major, que abans ocupaven les Destil·leries Regàs. Un dels seus licors es deia Dringot, que traduït al català és Traguinyol de Déu". Alhora, per refermar que aquest és un "projecte de dones", la "Y" de la marca té la forma d'un "aparell reproductor femení".

Entendre i oferir

Que les begudes de Traguinyol estiguin destinades a "sobretaules, tertúlies sobre la vida i celebracions" és l’objectiu de les dues productores, que mantenen una filosofia de petita producció i només posen a la venda 500 ampolles de cada licor a l'any, a través de fires i tallers. No es tanquen a introduir-lo a restaurants i botigues -per exemple, se les pot trobar al Rebost de Can Moragues, a Riudarenes-, però només ho faran amb la condició que "no es quedi en una estanteria guanyant pols": "Els licorsTraguinyol s'han d’entendre, oferir i explicar què poden acompanyar". És per això que un dels projectes que tenen entre mans és "assessorar restaurants i elaboradors sobre com maridar amb Traguinyol".

D'altra banda, també estan fent proves per treure al mercat dos nous productes, explica Ramírez, començant per "bombons de xocolata belga del 70% de cacau amb pell taronja macerada i aigua ardent", i continuant amb "melmelada de taronja amb romaní, recepta de l'Amparo": "Estem esperant que es munti un obrador a Blanes per anar-hi".

Mentrestant, ambdues amigues estan centrades a produir la segona tanda de licors Traguinyol mentre assaboreixen la bona rebuda d'un treball fruit de deu anys recollint opinions del públic, i que ja les ha fet mereixedores de certs guardons, com el Reconeixement a la Iniciativa Emprenedora 2025 del Consell Comarcal de la Selva.

Subscriu-te per seguir llegint