El tàndem familiar perfecte que fa rodar Can Mascort

A la localitat suïssa d'Oberwald s'alça l'hotel-restaurant Belvédère, famós per la seva peculiar ubicació: es troba al bell mig d'una carretera, envoltat de les característiques muntanyes alpines. Els turistes que hi passen només poden fer una foto de l'exterior, ja que les instal·lacions estan tancades des de fa deu anys. Per trobar un establiment similar -amb l'afegit que hi puguis menjar un bon tiberi- no cal anar gaire lluny: enfilant la carretera que porta al santuari dels Àngels, entremig de les seves sinuoses corbes, es troba el restaurant Can Mascort, encabit de manera perfecta a l'interior de la carretera.

La seva proximitat a la carretera sempre ha existit. Abans era fins i tot més gran, expliquen Jordi i Maria Àngels Mascort , germans i part de la tercera generació en regentar el negoci, situat dins del terme municipal de Quart, molt a prop de Girona. Llavors, però, qui passava per davant la masia no eren cotxes ni bicicletes, sinó jornalers amb els seus carros, que "pujaven fins aquí a fer llenya i anaven a la masia a berenar cafè i quatre galetes", a més de "veïns que venien a jugar a cartes els diumenges", i fer companyia a la seva àvia, Joana Nogué, després que quedés vídua. Aquests petits berenars servits fa 60 anys per la Juanita, com se la coneixia afectuosament, es van convertir en un costum fins que el 1964 Can Mascort va obrir les portes dels seus dos menjadors com a restaurant.

Juanita i els seus dos fills, Àngel i Roser, van encetar aquesta nova etapa oferint una carta tradicional formada per "amanides, embotits i carn a la brasa", el fort de la casa. Mitjançant una xemeneia amb troncs d'alzina, Àngel era l'encarregat de coure a la perfecció xai, conill i botifarres. Mentrestant, la seva dona, Maria Soler -al negoci des de 1971-, es lluïa amb "plats i platillos" consistents en galtes de vedella, ànec, canelons, amanides de tota mena i els seus famosos callos i pèsols guisats, elaboració estrella dels hiverns.

Han estat els fills d'aquest matrimoni, Jordi i Maria Àngels, els encarregats d'acabar d'arrodonir la carta amb plats com "trinxats d'ou i foie gras" i productes segons la temporada: "A l'estiu, carpaccios i amanides fredes; a la tardor bolets, com múrgoles; i a la primavera, amanides de flors". Alhora, amb els anys també han introduït altres tipus de carn: "Xuletons, fa uns cinc anys, i cua de bou".

Tot plegat amb l'objectiu d'oferir elaboracions "més delicades" i anar innovant la carta. En aquesta línia, des de la pandèmia, el restaurant també compta amb uns generosos esmorzars de forquilla que van portar Can Mascort a classificar-se per a la final gironina de la primera edició Lliga del Porc i la Forquilla.

"Tant la gent de la nostra edat com d'altra més jove volen menjar coses més noves", afirma Jordi Mascort, qui des de fa cinc anys porta les regnes de la brasa i ha deixat veure la seva destresa en certàmens com el Concurso Nacional Maestro Parrillero. Tot el que sap ho ha après del seu pare, qui es va anar acomiadant amb comptagotes d'aquest ofici: "El relleu el vam fer a poc a poc, perquè una persona que ha fet això tota la vida no la pots treure de cop". Amb tot, Àngel Mascort dona un cop de mà al restaurant de tant en tant, mentre la seva dona Maria Soler encara és al peu del canó.

I mentre gran part de la família s'arremanga per fer sortir els plats, Maria Àngels Mascort controla que tot estigui en ordre als menjadors, feina que combina amb l'elaboració de postres a quatre mans amb el seu germà: "Jo faig flams i cremes, ell mousses i pastissos". Des que té divuit anys que treballa al negoci familiar, i ha vist passar "generacions de famílies que continuen venint aquí. Això ens fa està segurs que estem fent bona feina".

"Aquesta feina no té secret, només fem la cuina de sempre", referma Jordi Mascort. Tanmateix, potser l'èxit d'aquest restaurant és la suma d'un tàndem familiar ben engranat, on cadascú ocupa el rol que li escau millor, tan perquè hi té traça com perquè "és on li agrada està", amb una carta que s'ha sabut adaptar en el temps sense perdre l'essència dels primers berenars que van enamorar els clients de la Juanita.

Subscriu-te per seguir llegint